dilluns, 26 de juny de 2017

El que esta succeint a l’Hospital Taulí, en un país normal, exigiria alguna dimissió



Expulsen a la Clínica del Vallès del sistema sanitari públic, i mesos més tard recorren als seus anestesistes al constatar com estaven creixent les llistes d’espera al Vallès Occidental.


Existeix una aversió absoluta a “l’afany de lucre”, basada en criteris ideològics tan antiquats com populistes, com si guanyar-se la vida amb dignitat fos un delicte. Una vegada més els directius del Taulí queden en evidència. 


 
L'Hospital Taulí de Sabadell
Tal com es preveia després de l’expulsió de la Clínica del Vallès del sistema sanitari públic, les llistes d’espera quirúrgica de l’Hospital Taulí han començat a incrementar-se significativament. Com que al departament de Salut, i més concretament al CatSalut, no  poden tolerar que això sigui així, han elaborat un pla de xoc per reduir com sigui, les llistes d’espera. Els hi va el prestigi i la credibilitat en el fet que les llistes d’espera de l’Hospital Taulí no s’incrementin. Si això arriba a passar quedarà clar que la decisió d’expulsar a la Clínica del Vallès del sistema sanitari púbic va ser una decisió merament política, basada en criteris ideològics, frívola, sense rigor tècnic, i per tant duta a terme actuant contra els interessos dels malalts exclusivament per ideologia política.

Aquest pla de xoc contra les llistes d’espera comporta operar totes les tardes de dilluns  a divendres des de les 3 de la tarda fins a les 9 del vespre. La plantilla d’anestesiòlegs de l’Hospital s’ha negat a treballar de tardes al·legant que la retribució que se’ls ofereix per part de la direcció de l’Hospital és insuficient.  I què ha fet la direcció del Taulí davant d’aquesta situació? Doncs no se’ls ha acudit res més que contractar a l’empresa d’anestesistes que treballa a la Clínica del Vallès. Sí, ho llegeixen bé, han contractat als anestesistes de la clínica que va ser expulsada del SISCAT per que no feia cap falta per cobrir l’assistència sanitària de la zona. Ho han fet amb un seguit d’excuses que no se les creuen ni ells: que si la mesura està acotada en el temps i és per pocs dies, que si l’empresa contractada és una societat limitada sense ànim de lucre, etc.

Vull fer èmfasi en aquesta excusa de que una societat limitada és una organització sense ànim de lucre. És que els anestesistes que la integren treballen gratis et amore? Quin sou s’endú cada mes a casa cada un dels anestesistes de l’empresa “sense ànim de lucre”?. A alguns elements del sector sanitari, amb el canvi de govern els ha agafat una obsessió malaltissa contra l’ànim de lucre, com si guanyar-se la vida amb dignitat fos un fet reprovable. A on estem arribant? Desvien l’atenció cap aquest enfoc populista confonent l’ànim de lucre amb el dimoni, al més pur estil Fachin,  i així es treu de la discussió l’error greu i inacceptable d’expulsar a la Clínica del Vallès del sistema sanitari públic amb l’excusa de que l’assistència que s’hi donava no era necessària i a la zona hi havia altres dispositius sanitaris públics que ho podien assumir. Com que la raó és molt tossuda, al final s’ha adonat del seu error, i ara tracten de pal·liar-lo tan com puguin. Aquesta és la realitat.

El conseller Comin es vanta sovint de que ell està aplicant la LOSC més escrupolosament que ningú, i per afirmar això es basa en l’apartat c) de l’article 5 de l’esmentada llei que diu:

Configuren el Servei Català de la Salut:
c) Els centres, els serveis i els establiments de protecció de la salut i d'atenció sanitària i sòcio-sanitària de les fundacions benèfico-assistencials vinculades a les Administracions Públiques, i aquells no inclosos en els epígrafs anteriors, amb preferència sense ànim de lucre, mitjançant els quals sigui imprescindible satisfer necessitats del sistema sanitari públic a l'empara dels pertinents convenis, que s'hi adscriuen funcionalment.

Remarco la frase “mitjançant el quals sigui imprescindible satisfer necessitats del sistema sanitari públic”. Estem o no davant d’aquest supòsit? La Clínica del Vallès era “imprescindible” per satisfer les necessitats del sistema sanitari? I si no ho era, com és que ara contracten als seus anestesistes per evitar que les llistes d’espera creixin?. Una de dos: o són un desastre des del punt de vista tècnic i de planificació, o supediten les necessitats dels malalts a la seva ideologia política i als seus apriorismes. No hi sé trobar cap altre explicació.

Algun directiu del Taulí, que fa només uns mesos assegurava que estaven  perfectament capacitats per assumir l’encàrrec del CatSalut per fer-se càrrec de bona part dels malalts de la Clínica del Vallès, i que afirmaven que aquest els proporcionava resultats positius en el seu compte d’explotació i que fins i tot ho varen arribar a penjar sense cap vergonya a la pàgina web de l’Hospital, està fent evident que el que va fer en el seu moment, era donar cobertura a les imposicions que li feien des del departament dient allò que els havien demanat que diguessin. A aquest directiu li convindria recordar de tant en tant que un dels valors que ens fa persones i bons professionals és com a mínim intentar salvaguardar la dignitat.


Recórrer als anestesistes de la Clínica del Vallès palesa que no s’havia planificat res. Continuem actuant amb la frivolitat que es deriva de mesures no analitzades suficientment, ni avaluades amb rigor. Continuem amb la improvisació com a eina de gestió, i amb la dialèctica demagògica com a suport de la improvisació. Potser ha arribat el moment que algú se’n vagi a casa... Les coses no es poden fer pitjor.    

dissabte, 24 de juny de 2017

Contestació contra la que podria ser la segona llei de l’etapa del conseller Comin al departament de Salut


  

Unió Catalana d’Hospitals, Comissions Obreres de Catalunya i Marea Blanca de Catalunya, contra la futura de llei de fórmules de gestió de l’assistència sanitària.


Una llei que suscita el rebuig d’una de les patronals més important del sector salut, d’un dels sindicats majoritaris del sector sanitari i d’un col·lectiu manipulat per agitadors socials, és, sense cap mena de dubte, un nyap. És molt difícil aconseguir tanta unanimitat entre organitzacions tan diferents.



El dia 6 de març, el Consell de Direcció del CatSalut va aprovar per una majoria aclaparadora, l’avantprojecte de llei de fórmules de gestió de l’assistència sanitària. Aquell dia només hi va votar en contra la patronal Unió Catalana d’Hospitals, basant-se en la pràctica expulsió de l’ànim de lucre de la concertació, i per les incerteses derivades de lligar aquesta concertació a organitzacions d’economia social sense que quedés clarificat com s’articularia aquesta situació. No va ser fins començaments de juny quan CCOO va fer pública la seva posició davant d’aquest avantprojecte de llei, atès que el representant del sindicat al Consell de Direcció del CatSalut, el 6 de març no va assistir a la reunió. CCOO és va posicionar en contra de l’avantprojecte perquè “pot comportar una pèrdua sobre el control efectiu dels serveis i la intromissió d’interessos privats que puguin incidir en la prestació del servei i en els recursos del sistema”. Per la seva banda, UGT que havia votat Sí a l’avantprojecte, ara no veu clar que la llei s’hagi de tramitar amb tanta urgència.

Ara ha estat el torn de la “Marea Blanca de Catalunya” qui també s’ha posicionat en contra d’aquesta futura llei perquè segons ells, el conseller de Salut vol donar més cobertura legal "a les irregularitats i a les trampes de l'actual model sanitari català". Val a dir que la concentració feta per la Marea Blanca ha comptat amb el suport dos representants polítics i a la vegada agitadors socials com Dante Fachin i Marta Sibina. Entre les diverses denúncies de la Marea, hi ha el fet que segons ells “en poc temps haurem de tornar a pagar cada vegada més serveis sanitaris que deixaran de ser atesos i garantits públicament”

Quan un avantprojectes de llei genera un rebuig tan evident, per col·lectius diferents, amb posicionaments polítics clarament oposats en alguns cassos, i amb matisos significatius en d’altres, només pot haver-hi una explicació lògica: l’avantprojecte de llei és un nyap que ha estat capaç de posar d’acord a visions polítiques oposades per rebutjar-lo. Mentre uns diuen que l’avantprojecte privatitza el sistema sanitari, el altres afirmen que el que fa és publificar la prestació de serveis de salut. Sembla de bojos oi? Doncs no; ningú està boig. El que passa és que l’avantprojecte de llei és un desastre.

Algú podrà argumentar els 25 vots a favor que va rebre l’avantprojecte de llei en aquella sessió del Consell de Direcció del CatSalut. El que passa que cal analitzar la representativitat d’aquells 25 vots, i sobretot considerar si les persones que varen votar afirmativament ho feien convençudes de la bondat de l’avantprojecte, o bé votaven en funció de determinats interessos. En aquest sentit, encara ningú entén el vot positiu del COMB. Potser algun dia algú ens ho explicarà. Alguns, per altre banda,  sempre voten les propostes que se’ls fa per evitar posar en risc cadires, sous, etc. Són les marionetes del poder.

Vull fer referència a l’últim posicionament contra l’avantprojecte de llei; el de la Marea Blanca de Catalunya. Al marge de la manipulació a que l’organització està sotmesa per agitadors socials que només busquen brega per desgastar a la societat catalana i provocar el descontentament general, la desconfiança i al capdavall la revolta social, la seva actuació és el fidel reflex d’aquella dita castellana que diu “cuando las cañas se vuelven lanzas”. M’explico:

Ara fa una mica més de dos anys, a Lleida es pretenia crear un consorci sanitari per unificar els dispositius sanitaris de l’ICS local i els de l’empresa pública “Gestió de Serveis Sanitaris”.  L’acció pretenia assolir sinèrgies i per tant una major eficiència en la utilització dels diners públics, però va ser dinamitada per l’aparició de la Marea Blanca de Lleida, que contava amb el suport soterrat, entre d’altres organitzacions, d’Esquerra Republicana de Catalunya. ERC jugava aquest paper amb l’únic objectiu de desgastar al conseller Ruiz que dirigia el departament de Salut en aquella època, i que curiosament al Parlament català rebia el suport d’ERC. Aquesta ambivalència, jugant a fer oposició desgastant al govern, al temps que li donaven suport al Parlament, era ben bé impossible de dur a terme sense acabar patint-ne les conseqüències.


Però l’exercici de caminar sobre la corda fluixa no va acabar aquí. Saben quina va ser la primera reunió que el conseller Comin va celebrar a l’Ave Maria, recent nomenat conseller de sanitat? Doncs amb la Marea Blanca. Quant per fer-te teva una organització li vas donant peixet i al final se n’adonen que l’únic que vols és manipular per acabar traient-ne un profit propi, és el moment en què les canyes es poden tornar llances. És precisament el que està passant ara amb la Marea Blanca de Catalunya i el departament de Salut.

dijous, 22 de juny de 2017

Al sector sanitari es mouen cadires.


Un nou director general de Recerca i Innovació en Salut: Toni Andreu deixa el càrrec, de comú acord amb el conseller de Salut.


Un  nou gerent a l’Hospital de Sant Celoni: Rafael Gotsens deixa la gerència després de quasi 10 anys en el càrrec.



Després d’uns mesos de certa calma a nivell de càrrecs directius, tot d’una, d’avui per demà, s’anuncien dos canvis en càrrecs de la sanitat pública catalana.

El Dr. Toni Andreu, posa proa a Europa
El primer d’ells afecta al propi departament de Salut, en el que el Dr. Antoni Andreu ha deixat tot d’una el seu càrrec de director general de Recerca i Innovació en Salut. Val a dir però que aquest canvi no es deu ni a raons polítiques ni a raons tècniques atès que el Dr. Andreu estava fent molt bé la seva feina i havia estat l’impulsor del programa PERIS d’ajuts per a la recerca. El canvi es deu a raons estrictament personals i professionals del Dr. Andreu. En aquests darrers 20 anys, Toni Andreu format a l’Hospital Vall d’Hebron, ha protagonitzat una carrera molt intensa en els que després de fer un estatge de 4 anys a la Universitat de Columbia a Nova York, va integrar-se a l’Institut Carles III el qual va arribar a dirigir. Després d’11 anys a Madrid, a l’any 2015,  Antoni Andreu va acceptar la proposta que li varen fer el llavors conseller Boi Ruiz i Pere Soley que era el gerent de l’ICS, per incorporar-se a la gerència de l’Hospital de Bellvitge, on s’hi va estar fins que un any més tard va acceptar l’oferiment del conseller Comin per integrar-se a la direcció general de Recerca i Innovació en Salut on ha estat treballant exitosament uns 15 mesos.

La raó per la qual Toni Andreu ha demanat ser rellevat en la direcció general és que vol presentar la seva candidatura a la direcció científica de EATRIS, una plataforma europea de medicina translacional ubicada a Amsterdam i un dels requisits “sine qua non” que s’exigeix als candidats, és el de no estar ocupant cap càrrec en l’administració pública.  Aquest organisme està constituït per més de 80 instituts de recerca pertanyents a 12 països europeus, 5 instituts dels quals estan a Catalunya, que treballen per proporcionar les millors solucions terapèutiques adaptades a les necessitats dels pacients. És precisament allò que el Dr. Andreu sempre ha predicat des del primer dia, quan afirmava que la recerca i el coneixement han d’estar orientats a productes que aportin valor i recursos per als pacients. “L’objectiu no és publicar, sinó millorar els processos terapèutics” deia amb ocasió d’una conversa que vàrem tenir fa uns mesos.

El Dr. Andreu, mentre dura el procés d’avaluació de candidatures, s’ha reintegrat a la seva antiga plaça a Vall d’Hebron des d’on recolzarà en tot el que calgui al seu substitut per assegurar una transició efectiva i continuarà assessorant al departament de Salut en matèria de recerca sempre que se’l necessiti. Toni Andreu deixa el seu càrrec a la direcció general ben satisfet de tot el que ha fet, i en especial d’haver pogut presentar la segona convocatòria del PERIS per aquest any 2017. La seva decisió és valenta atès que no està exempta de risc, però amb un perfil com el seu les possibilitats d’èxit són altes.    

El departament de Salut ha entès la importància que té per al propi interessat, però també per a Catalunya i per la sanitat catalana, que un català pugui dirigir aquesta institució atès que això facilitarà que la veu dels científics catalans pugui tenir encara més presència en el món de la recerca a nivell europeu. De fet la recerca a Catalunya és força potent però en canvi no estava massa ben representada a Europa. Si el Dr. Andreu aconsegueix aquesta plaça, el país hi guanyarà molt en aquest camp de la ciència.

El conseller no ha tardat gens en trobar un substitut, i ha nomenat al Dr. Albert Barberà Lluís com a nou director general de Recerca i Innovació en Salut. Barberà havia estat fins ara director general de BIOCAT. És llicenciat en Química i Farmàcia i doctor en Bioquímica i Biologia molecular. Té una experiència molt àmplia en temes relacionats amb la recerca i mentre dirigia l’Institut de Recerca de l’Hospital Trueta a Girona, aquest Institut va aconseguir el guardó de “Millor Institut de Recerca de l’Estat Espanyol”. Entén la recerca sota la mateixa òptica que el Dr. Andreu i per tant la continuïtat del projecte està assegurada.

Rafael Gotsens fins ara gerent de l'Hospital de Sant Celoni 
El segon canvi que ens depara la jornada és a la gerència de l’Hospital de Sant Celoni. El Dr. Rafael Gotsens, després de quasi 10 anys assumint la màxima responsabilitat de gestió del centre, s’ha deixat engrescar per un projecte internacional que l’atreu molt a nivell professional. Així ho va exposar a l’alcalde de Sant Celoni, que és la persona que en el seu moment l’havia convençut per anar a l’Hospital de Sant Celoni com a gerent, qui va entendre la situació i en la conversa es va decidir que el millor per l’Hospital era un canvi en la gerència amb una transició ràpida. La persona escollida va ser el Dr. Jordi Roca que portava aproximadament un any en la direcció mèdica de l’Hospital. El Dr. Roca, que té un perfil molt de metge de primària, es va incorporar a Sant Celoni procedent de la Fundació Salut Empordà, on coordinava l’atenció especialitzada de l’Hospital de Figueras, amb l’atenció primària que presta la Fundació a diverses ABS de la zona. Anteriorment el Dr. Roca havia estat director de l’ABS de l’Escala gestionada per la Fundació. Val a dir que a l'Hospital de Sant Celoni es dona una situació peculiar, atès que l'alcalde és també metge de l'Hospital, fet que sens dubte no és gens còmode ni per l'alcalde i per les gerències. A l'Hospital el gerent està jeràrquicament per sobre de l'alcalde, i al Patronat de la Fundació, és el gerent qui ha d'obeir a l'alcalde. Difícil de compaginar tot plegat.  


Molts èxits i molt d’encert a les quatre persones protagonistes d’aquestes noticies: Toni Andreu, Albert Barberà, Rafael Gotsens i Jordi Roca. I un desig especial per al Dr. Andreu, atès que el seu èxit serà l’èxit de la recerca de la sanitat catalana. Catalunya s’hi juga molt amb aquest intent del Dr. Andreu. Tant de bo surti bé.