L’avantprojecte de llei de Fórmules de Gestió de l’Assistència Sanitària amb càrrec a fons públics, a través del Servei Català de la Salut, genera dubtes.

Greu amenaça sobre la col·laboració públic-privat que fins ara ha permès que Catalunya disposi d’una de les millors xarxes sanitàries d’Europa. Tot un canvi de model fet per la porta del darrere...

Les entitats mercantils amb ànim de lucre  nombroses en els sectors sociosanitari i de salut mental, es poden veure excloses del SISCAT si l’avantprojecte de llei manté el seu redactat actual 

Aquests dies està circulant pel sector sanitari l’esborrany d’un avantprojecte de llei que aprofitant que el “Pisuerga pasa por Valladolid”, a més d’establir unes fórmules de gestió que permeten, sota determinades condicions, excloure als serveis sanitaris de la contractació pública, de passada vol “arreglar” alguns aspectes de la contractació dels serveis sanitaris que podrien modificar el model sanitari català. Tot això arrenca a conseqüència de la transposició de dues directives europees que l’Estat espanyol ha permès que cada comunitat transposi en funció de la seva pròpia realitat en allò que fa referència als serveis a les persones, atès que la sanitat a Espanya està transferida a les comunitats.  

De fet la transposició de la Directiva Europea sobre contractació pública havia de servir per evitar que entitats amb afany de lucre, sense experiència acreditable, i sense implantació en el territori, poguessin  ser adjudicataris de concursos d’àrees bàsiques de salut en l’àmbit de l’assistència primària. El cas més clar era el que va succeir amb el CAP l’Escala que va ser adjudicat a una empresa experta en serveis de neteja, i que havia fet algunes coses em matèria de residències socials però amb una expertesa nul·la en atenció primària de salut. Aquella adjudicació va ser declarada nul·la i després de diferents anades i vingudes, el Parlament va acordar que no es tornés a concursar fins que no estigués resolta aquesta transposició de la normativa europea.

L’avantprojecte consolida les EBA, que han passat de ser considerades entitats que  havien de reconvertir-se en cooperatives, a entitats que la llei no només preserva sinó que a més potencia. En efecte, si avui els  metges del CAP de l’Escala decideixen constituir-se en EBA, les possibilitats de ser contractats directament pel CatSalut per prestar els serveis d’atenció primària a les poblacions incloses en àrea bàsica de salut serien elevades. Si des de l‘any 96 quan es van crear les EBA fins avui, només n’existeixen 13, és probable que els propers mesos aquesta xifra s’incrementi significativament.

Aquesta consolidació de les EBA seria la cara positiva de la llei, que també té malauradament una cara negativa molt més important per la pervivència del model sanitari que no pas la cara positiva. Els aspectes negatius estarien relacionats d’una banda en la modificació del SISCAT que comportaria que les entitats mercantils amb afany de lucre al no ser considerades d’economia social siguin excloses de la concertació, amb les conseqüències negatives que això pot tenir en els sectors sociosanitari i de salut mental. En tot cas aquestes entitats, si el CatSalut ho requereix podrien ser contractades d’acord al que s’estableixi en un altre text legal que s’està tramitant en aquests moments al Parlament (Llei de Contractació de Serveis a les Persones).  És evident que aquest fet trenca absolutament l’actual model sanitari català. Caldrà una defensa aferrissada i si aquestes entitats no es volen veure expulsades del sistema sanitari públic de Catalunya.   

L’altre aspecte negatiu vindria de la pèrdua d’autonomia de gestió en els cassos de “cooperació institucional vertical” amb institucions considerades mitjans propis, que rebran “ordres de realització obligatòria” i que per tant les deixa sense cap poder decisori davant de la seva institució matriu. “O lo tomas... o lo dejas...”. De retruc, una de les característiques diferenciadores del model sanitari com és la separació de funcions també es veu greument afectada en aquest avantprojecte de llei.

Estem doncs, davant d’un avantprojecte que no aclareix suficientment quins són els requisits que determinen que una organització pugui ser considerada d’economia social, i això genera incerteses pel que fa a la inclusió dins d’aquest concepte de fundacions, mutualitats de previsió social o ordres religioses tant arrelades en el sistema sanitari català. Si que sembla clar que les entitats mercantils amb ànim de lucre quedarien excloses del SISCAT. 

L’avantprojecte de llei conté un articulat que ha de seguir un recorregut llarg abans no sigui definitivament aprovat en el Parlament de Catalunya. Tanmateix el fet que signifiqui una ruptura tan clara del model sanitari actual fa pensar que tot i que en la tramitació es puguin fer al·legacions i aportacions al text, difícilment es podran preservar les característiques del model. El concepte de col·laboració públic-privat que tan positiu ha resultat per la sanitat catalana està seriosament amenaçat. Per altre banda, i segons els diferents comentaris que circulen, sembla que aquesta reforma legislativa està plantejada des de la posició política d’ERC, sense que l’altre soci de la coalició de Junts pel Sí hagi estat ni tan sols consultat al respecte. Amb quina majoria es compta per poder-la aprovar al Parlament? Amb quins socis compta ERC per poder aprovar aquesta llei, encara que sigui en una propera legislatura? Tot plegat una mica sospitós...
                     

Estem davant d’un canvi que tot i consolidar les EBA vol trencar un model que ha costat molts anys construir, que té uns resultats excel·lents i en el que s’hi han invertit molts recursos, i en contrapartida ningú pot assegurar que el nou model que es vol configurar sigui més avantatjós que l’actual. Actuar així és realment seriós?  Cal canviar allò que funciona, només per criteris sectaris i ideològics?

Si res es modifica, els grans guanyadors d’aquesta reforma legislativa són sens dubte les EBA. Per contra, el gran perdedor pot acabar sent el model sanitari català. Es vesteix un sant, però se’n despulla a un altre molt més important i transcendent per la vigència del model sanitari. (Para este viaje, no hacían falta alforjas...) 

Tanmateix val a dir que en aquestes últimes hores s'han multiplicat els contactes amb l'objectiu de cercar un acord que encara que es produeixi, resta molta credibilitat a l'equip de govern del departament de Salut: les seves intencions són molt clares, i si no és avui, serà demà...    

www.rbaestudisiprojectes.cat