Pas a pas, l’Hospital de Cerdanya va agafant embranzida (i III)

Millorar el nivell de resolució de l’Hospital reduiria la derivació de pacients a Perpinyà, Manresa i Barcelona, per aquelles persones d’edat avançada amb problemes de salut que haurien de resoldre’s en el territori. 

   

Dr. Bonet:

“Cal afrancesar l’Hospital per guanyar la confiança dels ciutadans francesos”.

“La coexistència d’altres dispositius assistencials a banda i banda de la frontera, juntament amb l’Hospital de Cerdanya, dificulta la sostenibilitat econòmica de l’Hospital. Tal com s’havia acordat a l’inici, l’Hospital de Cerdanya hauria de ser l’únic recurs assistencial de la zona.”

“El SEM i el SAMU haurien de poder actuar indistintament a ambdós costats de la frontera”.

“Estem interessats en un projecte del programa POCTEFA de la Unió Europea, que ens ha de permetre resoldre de cara al futur, moltes de les traves burocràtiques i administratives amb les que ara topem”    

(... Continua de l’entrada anterior)

En l’actualitat, l’ocupació mitjana de l’Hospital és del 38%, comptada sobre 44 llits, atès que dels 68 llits disponibles en 34 habitacions, l’Hospital funciona amb 44 llits, doncs aproximadament un 50% de les habitacions dobles s’han reconvertit en habitacions individuals en un esforç per ser més atractius per la població sobretot francesa. Vol dir que només unes 10 habitacions estan sent utilitzades com a dobles. Del sobredimensionat de l’Hospital en dona fe el nombre de quiròfans, sis en total incloent la sala de parts i sala d'endoscòpies, que difícilment mai arribaran a tenir un rendiment del 100%.

L’Hospital de la Cerdanya compta amb una direcció general adjunta que per estatuts l’ha d’ocupar una persona de nacionalitat francesa. En aquests moments la Sra. Carole Thibaut-Jobe ocupa quest càrrec, amb una col·laboració estreta i cordial i una molt bona entesa amb el Dr. Francesc Bonet. La directora d’infermeria també té la nacionalitat francesa. Pel que fa als treballadors la proporció es manté al voltant del 80/20 entre espanyols i francesos, excepte en el cas dels facultatius de qui ja han estat explicades abans les dificultats per la seva contractació a causa de les diferències salarials. A l’Hospital i conviuen tres idiomes: francès, català o castellà, amb una gran voluntat d’entendre’s entre tots ells. No hi ha problemes lingüístics conclou el Dr. Bonet.

Quines mesures cal endegar per millorar la situació de futur? El Dr. Bonet entén que “cal afrancesar l’Hospital i guanyar-se la confiança dels ciutadans francesos”. També propugna incrementar el nivell de resolució de l’Hospital per reduir tant com sigui possible els trasllats de pacients a Manresa, Barcelona i Perpinyà, sobretot de la població més envellida i per patologies que haurien de ser resoltes al territori. Al mateix temps, el Dr. Bonet entén que caldria una mena de simbiosi amb la Fundació Hospital de Puigcerdà atès que aquest fet permetria reduir les infraestructures sanitàries del territori a banda i banda de la frontera, tal com s’havia previst inicialment. El fet que continuïn coexistint organitzacions sanitàries diverses als dos costats de la frontera dificulta la sostenibilitat econòmica de l’Hospital de la Cerdanya, que “hauria de ser l’únic recurs sanitari de la zona”.

 

El Dr. Francesc Bonet explica que en aquests moments té un repte molt interessant per resoldre, relacionat amb el fet que l’Hospital és una base del SEM i també del SAMU francès. Es dona la paradoxa que el SEM no pot actuar en territori francès ni el SAMU en territori català. La unitat del SEM compta amb personal de l’Hospital de la Cerdanya i la unitat del SAMU compta amb personal de l’Hospital de Perpinyà. Totes dues unitats estan integrades al servei d’Urgències de l’Hospital de la Cerdanya, però per un problema d’homologació de titulacions de metges i infermeres a Catalunya i França, no poden actuar indistintament a cada costat de la frontera sinó que cadascú només pot intervenir en el seu propi territori nacional. Això resta eficiència al servei quan en ocasions caldria que les dues unitats actuessin simultàniament a la mateixa banda del territori, davant d’accidents greus o d’accidents diferents però produïts simultàniament. Per acabar-ho de complicar, com que el centre coordinador del SAMU és a Perpinyà i el del SEM és a Barcelona, els recursos només es poden activar des de cada un dels centres coordinadors, el que afegeix dificultats afegides pel problema de les comunicacions. 

El mateix problema administratiu es presenta amb les defuncions. Si un ciutadà francès es mor a l’Hospital de Cerdanya, per poder-lo enterrar al seu poble cal repatriar el cadàver, amb l’encariment corresponent i la burocràcia afegida que això comporta a les famílies. Els naixements de nadons de parelles franceses també comporten dificultats administratives als pares, atès que cal comunicar al consolat francès de Barcelona el naixement de la criatura a les dependències de l’Hospital així com al municipi de residència dels pares. En el mateix sentit de situacions no resoltes hi tenim que la policia francesa no pot entrar en territori català custodiant per exemple a un detingut francès al que s’hagi de fer alguna revisió mèdica a l’Hospital.  

El hall de l'Hospital a quarts d'una del mig dia: ni una ànima...

Per tot plegat resulta evident que les traves administratives són la principal causa del baix ús que els francesos estant fent de l’Hospital de Cerdanya. És per això, per resoldre aquestes traves i altres que sens dubte existeixen, que en el sí de la Unió Europea es va crear el programa POCTEFA (programa interregional Espanya, França, Andorra) de cooperació territorial pel desenvolupament sostenible del territori fronterer entre els països per poder llimar les dificultats administratives i de tot ordre que existeixen. L’Hospital de Cerdanya vol aconseguir a través d'aquest programa poder trobar solucions efectives als diferents problemes existents.

En definitiva, l’Hospital de Cerdanya és un projecte que a mesura que es va coneixent esdevé més i més interessant. Tan de bo, tot es resolgui favorablement als interessos de l’Hospital i aquest pugui encarar el seu futur, sota una perspectiva d’estabilitat i sostenibilitat econòmica, i que els ciutadans francesos puguin fer seu l’Hospital sense haver de patir problemes administratius ni altres complicacions. Molt d’encert al Dr. Francesc Bonet i al seu equip.