diumenge, 29 d’abril del 2018

Pas a pas, l’Hospital de Cerdanya va agafant embranzida (II)


L’Hospital té dificultats per assolir la quota de malalts procedents de territori francès, a causa, entre altre motius, de les diferències existents entre el sistema sanitari català i el francès.



Les dificultats per contractar professionals sanitaris francesos es veuen agreujades per les diferències retributives existents a banda i banda dels Pirineus. Els sous establerts en el conveni de SISCAT són una barrera sovint insalvable per la contractació de professionals francesos, fonamentalment metges.    


(...Continua de l’entrada anterior)

Hospital de la Cerdanya, des del punt de vista de la seva personalitat jurídica és una Associació Europea de Cooperació Territorial (AECT), és a dir, un instrument europeu de cooperació transfronterera, transnacional i interregional creat per ajudar a posar en marxa projectes cofinançats per la Unió Europea. L’Hospital de Cerdanya és l’únic Centre de Salut transfronterer d’Europa i el gestionen les administracions de Catalunya i França i la seva funció és donar atenció a la població de La Cerdanya i el Capcir, la qual cosa significa que en èpoques fora de vacances, la població de referència de l’Hospital es situa al voltant del 30.000 habitants. Aquesta població es veu multiplicada “per molt” en èpoques com les festes de Nadal, setmana santa o l’estiu, així com tots els ponts de l’any.

Amb aquest escenari poblacional, la primera gran dificultat amb que ha topat l’Hospital és amb la reticència dels francesos a utilitzar els seus serveis. Reticència deguda a diferents raons, i entre elles, la manca de confiança encara avui sobre la medicina que es feia a l’antic Hospital de Puigcerdà. Val a dir que per pal·liar aquest problema s’havia decidit que un 40% del personal mèdic i d’infermeria fos francès, però ai las, quan es varen fer aquestes previsions ningú va pensar que els professionals sanitaris francesos, especialment els metges tenen unes retribucions molt superiors a la dels metges i infermeres de Catalunya, i per tant és molt difícil que els professionals francesos acceptin treballar a l’Hospital de la Cerdanya que està subjecte al conveni laboral del SISCAT. El fet que hi hagi poc personal sanitari francès, comporta que els ciutadans de la Cerdanya Nord i del Capcir, es mirin amb certa desconfiança a l’Hospital. A tot plegat s’ha d’afegir que els professionals francesos han d’aconseguir homologar les seves titulacions a Espanya i col·legiar-se als col·legis professionals de Girona, com també ho han de fer els professionals catalans que vulguin treballar a França.   

Al mig dia, un llarg passadís de l'Hospital
pràcticament sense cap trànsit
Però per si no n’hi hagués prou amb aquesta realitat, cal afegir-hi a més que els sistemes sanitaris català i francès són diferents. Mentre a Catalunya els ciutadans tenim assignats mitjançant els CAP, un hospital de referència, a França existeix el “libre choix” que permet als francesos triar lliurement els metges i l’Hospital en el que volen ser atesos. Això determina que el flux de malalts de Cerdanya francesa i Capcir a l’Hospital de Perpinyà sigui constant, atès que l’hospital públic de Perpinyà té un nivell assistencial considerable i manté un considerable poder d’atracció a la zona. 

A nivell d’assistència primària també hi ha diferències: els metges francesos cobren per acte mèdic; aquest fet comporta que en alguns cassos la tendència sigui la de retenir als malalts en les seves consultes i només recomanen la visita a l’especialista hospitalari quan ho entenen del tot necessari.

Per tot plegat, avui la presència de malalts francesos a l’Hospital de Cerdanya en prou feines arriba al 30%, exceptuant el cas del les proves de diagnòstic per la imatge que superen aquest tant per cent, atès que el servei està gestionat per l’Hospital de Perpinyà amb metges francesos que desplaçats a Puigcerdà en comissió de serveis per evitar el problema comentat abans de les diferències retributives entre els metges catalans i els metges francesos.  

A banda de les proves radiològiques, la primera font de captació de malalts francesos és el servei d’urgències, on segons explica el Dr. Bonet “ens estem esforçant per fer una bona medicina, i aconseguir així una bona imatge en la part francesa” També, i en la línia de millorar la imatge i generar confiança en la població francesa, es fan jornades de portes obertes per atraure visitants de l’altre costat de la frontera, i aconseguir que mica en mica vagin confiant en el “seu” hospital. 

De cara al futur, l’Hospital té encara un altre problema: per assegurar la viabilitat econòmica  del centre durant els primers anys de la seva posada en servei, es va decidir que l’Hospital de la Cerdanya es financés per pressupost. Dels 20 milions anuals d’€ necessaris per que l’Hospital cobreixi les seves despeses, el CatSalut aporta el 60% d’aquesta xifra (12 milions d’€) i l’ARS (Agence Régional de Santé) aporta l’altre 40% (8 milions d’€). Aquest conveni de finançament del centre acaba l’any vinent, de manera que a partir d’aquell moment, l’Hospital haurà de finançar-se via activitat i a les tarifes que correspongui, i de les simulacions que s’estan duent a terme actualment, se’n deriva que l’Hospital, avui per avui, no seria sostenible. El repte serà doncs poder viure en un futur de l’activitat que l’Hospital generi, d’aquí la importància d’aconseguir que els francesos se’l facin seu. 

Com tots els hospitals situats fora de l’àrea metropolitana de Barcelona, i dels entorns de Tarragona/Reus, Girona i Lleida, l’Hospital té greus dificultats a l’hora de trobar metges joves que hi vulguin anar a treballar, i aquest és un tema que les autoritats sanitàries de Catalunya haurien d’intentar resoldre si de cara al futur es vol mantenir un bon nivell assistencial dels hospitals comarcals catalans més allunyats de les grans poblacions del país. 

(Continuarà...)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada