dilluns, 23 d’abril del 2018

La satisfacció dels ciutadans davant de les prestacions del sistema sanitari públic català a l’any 2017


Tant les enquestes del PLAENSA com les del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat, aporten informació molt útil per a la gestió del sistema sanitari públic català.

  

El CatSalut ha donat a conèixer la valoració que els ciutadans de Catalunya han fet de la seva sanitat pública de l’any 2017. Ho ha fet publicant els resultat de sengles enquestes fetes per organismes diferents, i a públics diferents. Per una banda, els resultats de l’any 2017 del PLAENSA (enquestes de satisfacció dels serveis sanitaris) i de l’altre els resultats de l’enquesta del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat) reflectits en el Baròmetre Sanitari de Catalunya 2017.


Primer de tot cal aclarir que  l’univers de la mostra del CEO està constituït per residents a Catalunya majors de 16 anys, sense cap altre limitació, mentre que els resultats del PLAENSA s’obtenen exclusivament d’un univers constituït per persones que han utilitzat els serveis sanitaris durant l’any del que es tracti. És important tenir en compte que la valoració d’un usuari del sistema sanitari pot variar en el temps; no és el mateix fer l’enquesta el mateix dia que el malalt surt d’alta, que fer-la sis mesos més tard. Per tant, des d’aquest punt de vista totes les enquestes podrien veure’s influenciades per aquesta variació del criteri del malalts al llarg del temps. Les dues enquestes són en certa mesura complementàries. 

Val a dir que disposar d’enquestes de satisfacció dels ciutadans és molt important per el CatSalut però també per els gestors dels centres sanitaris, atès que permet identificar punts de millora sobre els que intensificar recursos i solucionar possibles dèficits que es puguin detectar, tot i que malauradament no sempre és així. Per posar un exemple citaré el cas de l’alimentació en els hospitals, en els que en alguns cassos per 9 o 10 € al dia, IVA inclòs, es pretén cobrir el cost de la pensió alimentària diària d’un pacient. I malgrat que en les enquestes, una vegada i un altre, s’identifica a l’alimentació com un punt clarament a millorar, el sistema fa ben poc per millorar-ho. 

Fetes aquestes consideracions veiem alguns d’aquests resultats:

Baròmetre Sanitari (CEO):

  • Atenció hospitalària             7,4       
  • Atenció primària                   7,4
  • Atenció a Urgències              6,4
  • Atenció Sanitària                   7,2  
  • Només un 35% dels ciutadans es mostra favorable a que s’incrementin els impostos per millorar la sanitat.
  • Un 54% del ciutadans diu que prefereix que la gestió pública estigui en mans de l’administració. (En aquest punt cal fer una observació, atès que la pregunta podria estar mal formulada. Gestió pública? Titularitat pública? Xarxa pública? Els ciutadans han interpretat correctament els matisos? De cara al futur caldria clarificar més aquests conceptes i fer-los entenedors per a tothom). 
  • Un 33% de la població té contractada una assegurança privada d’assistència. Sembla una xifra molt elevada, encara que dins d’aquest apartat s’hi inclogui als ciutadans acollits a mútues sanitàries de l’Estat del tipus Muface, i aquells ciutadans que disposen d’una pòlissa d’assistència que els paga l’empresa.   
  • L’aspecte que pitjor valoren els ciutadans en l’enquesta del CEO és el temps que es triga per fer-se una prova diagnòstica.
Per la seva banda les enquestes del PLAENSA de l’any 2017 s’han fet sobre set àmbits de l’assistència:


Per a cada un d’aquests conceptes s’indiquen aquells aspectes que els usuaris aprecien que haurien de ser objecte de millora. És el cas del transport sanitari no urgent en el que els enquestats detecten un problema de puntualitat pel que fa al viatge de tornada, o en el cas de la cirurgia major ambulatòria els usuaris del servei es queixen del temps d’espera fins que són intervinguts. El temps d’espera entre el dia que es demana la visita i el dia en que un s’acaba visitant, també es motiu de queixa en el cas de l’atenció especialitzada ambulatòria on també hi ha queixes de la gran quantitat de malalts que es concentren a les sales d’espera. 

Hi ha un indicador que des del meu punt de vista té interès. Es tracta del que s’anomena “fidelització”, és a dir la possibilitat que una persona estigui disposada a tornar a utilitzar un servei determinat en cas que li sigui necessari. He volgut analitzar aquest indicador en la globalitat de Catalunya en les enquestes del PLAENSA, i aquest és el resultat:

  • Assistència sanitària telefònica 061 CatSalut Respon amb un índex de fidelitat del 92,8 %. És la primera vegada que aquest àmbit de l’assistència ha estat avaluat, i per tant no es pot valorar si el servei millora o no l’apreciació que en tenen els usuaris.
  • Atenció especialitzada ambulatòria amb un índex de fidelització del 86,5%, millora la seva imatge davant dels usuaris.
  • Cirurgia major ambulatòria amb un índex de fidelització del 92,8%, que és la primera vegada que aquest àmbit de la assistència s’ha avaluat. 
  • Teràpies de pressió positiva continua a les vies respiratòries amb un índex de fidelització del 93,4% que també és la primera vegada que ha estat avaluat en les enquestes del PLAENSA.
  • Qualitat del servei d’oxigenoteràpia a domicili amb un índex de fidelització del 96,2% que recula respecte a valoracions anteriors; això vol dir que el servei està perdent qualitat.
  • Transport sanitari no urgent amb un índex de fidelització de 90,12 i que es manté estable respecte a anteriors avaluacions. 
De tot plegat se’n poden extreure informacions per cada una de les regions sanitàries, i per tant es tracta d’unes dades molt valuoses per aconseguir una millora autèntica dels serveis... si se’n fa cas, evidentment.     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada