Una actuació decidida de la diputada Montserrat Candini serveix als directius de la sanitat pública catalana per mantenir les seves retribucions.

Una esmena de CSQEP podia haver reduït els sous dels directius als 85.000€ anuals

Montserrat Candini, al conèixer l’abast de l’esmena, va negociar amb diputats de PPC, PSC i C,s la seva abstenció en la votació, fet que va comportar que l'esmena fos rebutjada.

Els dies 21, 22 i 23 de març s’ha celebrat al Parlament de Catalunya el debat dels pressupostos 2017, i de la llei d’acompanyament dita de mesures fiscals i financeres. En el transcurs de les negociacions entre els diferents grups polítics, Catalunya Sí que es Pot va presentar una esmena que pretenia equiparar el sou dels directius de la sanitat pública als d’un Secretari General de l’administració de la Generalitat,  és a dir, establir un sostre màxim retributiu de 85.000€ anuals.

Més enllà del fet que pot haver-hi algun directiu que ni tan sols mereixi aquesta retribució, el que està clar és que si la moció s’hagués aprovat, això condemnava al sector sanitari públic a renunciar a professionals de primera línia per assumir responsabilitats directives. Només professionals poc qualificats o sense cap experiència en la gestió haurien acceptat un salari d’aquest nivell que no guarda cap relació amb la responsabilitat del lloc de treball. Aquesta esmena trencava del tot aquell principi que diu que el salari mesura el grau de responsabilitat que s’assumeix en una organització.

L’esmena tenia totes les garanties de ser aprovada, atès que el govern s’hauria quedat en minoria doncs la CUP (a bodes els convides) s’hauria afegit sens dubte a la proposta, i la resta de partits (PPC, PSC, C’s) segurament també l’haurien recolzat encara que només fos per castigar al govern i fer-li perdre una votació com ha passat tantes vegades. Per tant el perill  que es cernia sobre els directius de la sanitat pública era evident.

Afortunadament per ells, la diputada del PDeCAT, Montserrat Candini, alcaldessa de Calella, va saber de l’existència de l’esmena i del seu contingut i va començar a contactar amb uns i altres per intentar impedir que l’esmena prosperés. Va parlar amb diputats del PPC i de C’s, i amb una diputada del PSC explicant la barbaritat que comportava l’aprovació de l’esmena, i després de moltes converses, va ser capaç de convèncer a aquests partits per tal que s’abstinguessin en la votació. Efectivament després de moments d’incertesa, quan es va produir la votació els partits esmentats es varen abstenir i n’hi va haver prou amb els vots de Junts pel Sí per rebutjar l’esmena.

Una vegada salvada la situació, i allunyat el perill de veure com una vegada més la sanitat privada li guanyava la partida a la pública, per culpa d’uns polítics miops que no hi veuen més enllà del seu nas, (atès que els hospitals privats si que poden pagar als millors gerents, i fins i tot també ho poden fer els centres del SISCAT que no siguin ni consorcis ni empreses públiques), alguns varen començar a intentar trobar explicacions al que havia succeït.  

I certament hi ha gent amb una imaginació portentosa, que explicaven una teoria del tot maquiavèl·lica. Segons ells, l’esmena de CSQEP hauria estat presentada amb la aquiescència de l’entorn del conseller Comin, amb l’objectiu de rebaixar els sous dels directius de la sanitat pública fent servir l’esmena aprovada al Parlament de coartada. Segons diuen, l’entorn del conseller tenia clar que presentada una esmena d’aquesta naturalesa, la CUP hi votaria a favor, i PPC, C’s i PSC era molt probable que també ho fessin. Per tant, Junts pel Sí hauria perdut la votació i el departament de Salut hauria pogut rebaixar les retribucions dels directius de l’ICS i de totes les empreses públiques i consorcis. Certament sembla molt rebuscat, però en aquest vida, tot és possible.

Tanmateix cal tenir present que al gener del 2015, ja es va viure una situació similar quan ERC (el partit que ha situat al conseller Comin al capdavant de la conselleria) va presentar una esmena en el Parlament, tot i ser el partit que donava suport al govern, per la qual els directius de la sanitat pública catalana no podien cobrar més que el que guanyava el conseller, i en aquella ocasió va succeir precisament el que no ha passat ara: el govenr va perdre la votació. L’esmena d’ERC va ser votada per tots els partits llevat de Convergència. Per tant té certa versemblança que ERC continuï pensant igual que fa dos anys, però ara rebaixant els sous dels directius, del de conseller al de secretari general.

Sigui com sigui, la diputada de Junts pel Sí, Montserrat Candini, que és la portaveu de la coalició de JxS a la comissió de Salut del Parlament, ha evitat que els equips directius de l’ICS i de les empreses públiques i consorcis del SISCAT, hagin patit una reducció significativa del seu salari, i al mateix temps, ha possibilitat que, si més no en teoria, la sanitat pública pugui aspirar a tenir els millors professionals de la gestió.  

www.rbaestudisiprojectes.cat