dijous, 16 de març del 2017

El Parc de Salut Vall d’Hebron: el nom fa la cosa?


Catalunya de repent és un país ric? A un nou Joan XXIII i un nou Viladecans, ara cal afegir-hi 122 milions d’€ per un nou Parc de Salut Vall d’Hebron, que ningú sap d’on sortiran, a banda d’un nou Trueta del que encara no hi ha estimacions oficials de costos.


Anunciar inversions que després no es poden materialitzar genera frustració i desqualifica als polítics que volen reforçar la seva imatge amb un ús propagandístic del diner públic.



Sembla que l’especialitat del conseller Comin passa per anar d’hospital en hospital prometent diners a tort i a dret. Farem... farem... farem... però el més calent és a l’aigüera. Després de prometre un nou hospital a Tarragona i Viladecans i fer-ho també a Girona (tot i que aquest el situa a l’any 2026 com molt aviat), i després de comprometre inversions de menor quantia en altres hospitals, ara li ha tocat el torn, per segona vegada amb un  any a Vall d’Hebron. Recordem que en la primera visita de Comin aquest centre (18/03/16), ja va anunciar el compromís d’invertir-hi més de 34 milions d’€ per un pla de millores. Amb aquesta nova inversió anunciada fa pocs dies Antoni Comin posa a disposició de Vall d’Hebron quasi 160 milions d’€ en cinc anys.

Els compromisos adquirits en un any pel conseller Comin pel que fa a la construcció de nous hospitals són:

Parc de Salut Vall d’Hebron: 34+122= 156 milions d’€ en 5 anys
Hospital Joan XXIII de Tarragona: 48 milions d’€ en els propers 5 anys
Hospital deViladecans: 50 milions d’€ en 5 anys
Hospital de Bellvitge (equipaments fase II): 40 milions d’€
Hospital Trueta de Girona: sense quantificar la despesa que en aquest cas no es farà fins d’aquí a 10 anys, tot i que estimacions oficioses ho situen als voltant dels 90 milions d’€.
També hi ha compromisos amb l’Arnau de Vilanova a Lleida per un pla de millores no quantificat.

Estem parlant doncs de quasi 300 milions d’€ (sense comptar el nou Trueta ni la inversió a Lleida) a gastar en 5 anys, dels quals 260 en totxo. Algú creu que això és assumible per un país com Catalunya, que ni tan sols té recursos per pagar uns sous dignes als seus professionals? Estem segurs que algú, erròniament, no està confonent els objectius? Aquesta és la millor manera de compensar els compromís i els sacrificis fets pels professionals en aquests anys de crisi intensa?.   

Tornant a Vall d’Hebron, i recuperant les paraules del seu gerent en la presentació d’aquest projecte de Parc de Salut, “El pacient ha d’estar confortable però també el professional que hi dedica la seva vida. Som servei públic, ho sentim així, però la infraestructura ens ha d’acompanyar”, caldria recordar-li al gerent, que tot i estar plenament d’acord amb les seves paraules, l’aspecte extern del recinte de Vall d’Hebron és deplorable. La brutícia, les males herbes, els vidres trencats, les esquerdes a les parets, els plàstics i papers de tota índole per terra, la deixadesa del manteniment dels jardins i de la neteja exterior contribueixen també a “sentir-se confortable” en un entorn que encara que li canviïn el nom, lamentablement continuarà sent brut perquè aquesta característica ha format part del “l’essència” d’aquesta institució. Són masses anys tolerant que la neteja i el manteniment dels espais exteriors hagin estat abandonats.

Per això, encara que li diguin “Parc” tot continuarà igual. De fet, Vall d’Hebron ha passat de ser “Ciudad Sanitària Francisco Franco” a “Ciutat Sanitària Vall d’Hebron” a “Hospitals Vall d’Hebron” i ara sembla que es diu “Hospital Vall d’Hebron”. Molts canvis de nom en la seva història, però els mateixos costums a través del temps, la deixadesa en la conservació dels espais exteriors. No crec que ningú es pensi que les coses canviaran molt per que en un futur es passi  a dir “Parc de Salut” És evident que en aquest cas, el nom no fa la cosa...

Per cert, aquest projecte, independentment del nom, estava dibuixat al departament de Salut des dels anys 2005/06, però mai es va poder materialitzar (ni donar-li publicitat) perquè no hi havia disponibilitat econòmica per fer-ho possible, i en aquella època es va optar més per la prudència, i esperar moments millors per poder-ho comunicar.

El problema és que els moments en que això s’ha anunciat ara, des del punt de vista econòmic, són encara pitjors que els dels anys 2005/06, fet que evidencia amb quina frivolitat es fan anar uns diners que no tenim... Tanmateix, no voldria posicionar-me en contra de que això es faci (deixant de banda el tema banal del nom). Si hi han recursos per fer-ho, endavant. Això sí, endavant a tots els projectes pendents de finançament a la sanitat catalana, i endavant a la reposició d’equipaments tan necessària en aquests moments.  


Per cert, si tants diners tenim, potser algú li hauria de dir al vicepresident de govern de la Generalitat i conseller d’Economia que en primer lloc caldria arreglar els sous dels professionals. S’ho mereixen de veritat, i aquesta acció és molt més urgent i necessària que la de comprar totxos, tot i que ja entenc que dona pocs vots... 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada