dimarts, 31 de gener del 2017

El Consorci de Salut i Social (CSC) vol recuperar el paper clau que històricament havia tingut en la sanitat catalana (I)


Després d’una certa travessia del desert el CSC es reestructura i busca aportar valor al dia a dia de la sanitat catalana.


  • En poc temps ha presentat als associats, però també obert al sector sanitari en general, dos treballs de molt interès: L’estudi OPINA sobre el grau d’implicació i el compromís dels professionals, i un estudi de costos anomenat projecte RECH.
  • Ara el CSC remodela la seva estructura directiva



Sota la presidència de Manel Ferré, i amb la direcció de José Augusto Garcia Navarro, el CSC està iniciant una nova fase en la que pretén recuperar el pes específic que històricament havia tingut en la sanitat pública catalana. Aprofitant que Conxa Camacho, fins ara directora de l’àrea associativa del Consorci marxa a l’Hospital Clínic per dirigir un àrea del medicament de nova creació que en certa mesura fusiona els serveis de Farmàcia i de Farmacologia clínica, el CSC es reestructura i la seva cúpula directiva, queda integrada per:

Manel Ferré com a president de l’entitat
Joaquim Monllau com a Secretari
José Augusto Garcia Navarro, director general
Palmira Borràs al front de l’àrea Associativa
Pilar Rol, com a responsable de l’àrea Patronal i de l’àrea de Recursos Humans
Pilar Closa, s’ocuparà de l’àrea assistencial
Maite Pavón dirigeix l’àrea de Consultoria
Joan Farré, esdevé responsable de l’àrea de Relacions Institucionals
Eduard Casadevall continua al front de l’àrea Económic-Financera

Pel que fa als nous càrrecs que apareixen a l’organigrama, el Dr. Joan Farré és un home “del Consorci”. Es va iniciar en el món de la gestió a l’Hospital de Terrassa de la ma de Joan Costa, i al poc temps s’incorporava al que llavors era el CSC, on va arribar a ocupar la direcció general de l’àrea associativa. Després d’un lleu trànsit per Manresa i pel Parc Sanitari Pere Virgili, Joan Farré ha tornat a casa per ocupar-se ara de les Relacions Institucionals. La Dra. Palmira Borràs és lleidatana, i va iniciar la seva carrera professional a l’Hospital de Sant Pau on va ocupar diferents càrrecs de gestió. Més tard va incorporar-se a la Regió sanitària de Girona on va ocupar diferents responsabilitats, fins que a l’any 2006 es va incorporar al CSC on ha ocupat diversos càrrecs fins arribar ara a la direcció de l’Àrea Associativa. Per la seva banda, la Dra. Pilar Closa va començar la seva carrera de gestió a l’Hospital de Berga, ocupant el càrrec de directora mèdica. De Berga va fer el salt a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus on va ocupar diferents càrrecs de gestió arribant a ocupar la direcció del centre. Després d’un breu període al Consorci Sanitari Integral s’incorpora al CSC per assumir la direcció de l’Àrea Assistencial de la institució.    
El Dr. Manel Farré, president del CSC en la
presentació de la Jornada de benchmarking
de costos hospitalaris

Amb aquesta estructura el Consorci (entitat pública de caràcter local) donarà serveis als més de 100 associats que té, tots ells sense ànim de lucre. Aquest conjunt d’associats provenen dels ajuntaments, diputacions, i proveïdors sanitaris i d’atenció a la dependència. Entre proveïdors sanitaris i d’atenció a la dependència representen pràcticament el 70% del total d’associats. El CSC, que aglutina un total de 45.000 professionals que treballen en els diferents centres associats, ofereix tot un conjunt de serveis com per exemple una central de compres capdavantera en l’aplicació de procediments innovadors de contractació pública també en l’àmbit dels medicaments, assessoraments laborals, transferència del coneixement entre entitats, formació continuada, etc. El CSC també participa activament en la negociació dels convenis col·lectius de la sanitat concertada i en el de les empreses d’atenció domiciliària.
   
Aquests últims temps, el  Consorci ha superat una difícil   etapa en la que ha estat a punt de ser absorbit per UCH, i ha sabut reaccionar per re-situar-se en el sector i agafar embranzida, traient-se de sobre determinades influències que el col·locaven en una òrbita identificada en algun cas amb el món dels negocis. Ara el CSC  intenta recuperar el prestigi i la iniciativa en el sector Salut, i ho fa obrint el coneixement que genera  al sector sanitari en general. En aquesta nova etapa, el CSC vol estar present en els debats existents a la sanitat catalana al voltant de la “publificació (desprivatització) del sistema sanitari públic, les decisions de l’administració que incideixen en una reducció alarmant de l’autonomia de gestió, la situació de les llistes d’espera, els salaris dels professionals, etc.

(Continuarà...)


www.rbaestudisiprojectes.cat

diumenge, 29 de gener del 2017

ESADE crea l’Institute for Healthcare Management, i en el seu marc presenta l’informe “Funding de gap”


L’institut vol ser una mena d’aixopluc per a totes les iniciatives que es duen a terme a ESADE en l’àmbit de la salut.


L’informe, realitzat conjuntament entre ESADE i Antares Consulting, preveu que a Espanya, a l’any 2025, faran falta entre 32.000 i 48.000 milions d’€ més que els gastats a l’any 2015.



ESADE va presentar l’informe “Funding de gap” realitzat conjuntament entre ESADE i Antares Consuling, en el que les projeccions indiquen que Espanya destinarà un 7% del seu PIB a sanitat, per sobre del 6% que es dedicava a l’any 2015. La presentació va estar moderada per professor Francesc Longo, que en el seu parlament va començar explicant la creació de Institute for Healthcare Management, i que Manel Peiró ha estat escollit per exercir-ne la seva direcció. L’objectiu de l’Institut és generar coneixement pel sector, i per això s’han establert uns línia de recerca per els propers mesos al voltant de l’anàlisi dels costos de la salut, i els costos de la malaltia. Per al professor Longo, és un punt de partida que hauria de poder aclarir que cal fer per resoldre el finançament del sistema sanitari, i reduir al mateix temps les desigualtats en salut.

Tot seguit va intervenir Manel Peiró que va definir l’Institut recent creat com un ens que permeti “endreçar les activitats de recerca, formació i difusió del coneixement per ajudar als líders del sector salut a millorar la governança, la gestió i el lideratge, per aconseguir millors resultats en salut”

Després va intervenir el professor Joan Barrubés, soci director d’Antares Consulting que va presentar l’informe “Funding de gap” que després d’analitzar l’evolució positiva dels resultats en salut de la sanitat a Espanya, afronta el debat sobre la sostenibilitat del sistema que fins ara ha estat abordat de forma parcial. S’entén per sostenibilitat econòmica el tant per cent del PIB que un estat està disposat a gastar per la seva sanitat. Un altre manera de veure-ho passa per avaluar la diferència entre els ingressos del sistema nacional de salut i les despeses de l’atenció sanitària als ciutadans. De fet la sostenibilitat vindria a ser el punt d’equilibri entre els resultats en salut, la capacitat per finançar-los i les expectatives de la ciutadania.

L’informe aborda les causes del creixement de la despesa sanitària, que es centren en la introducció de noves tecnologies, l’increment de la inflació sanitària per sobre de la inflació general, l’increment continuat de la demanda i una major utilització dels serveis i determinades ineficiències sistèmiques algunes d’elles molt evidents a Catalunya com l’escassa integració entre els diferents nivells assistencials. L’informe detecta que algunes d’aquestes causes no només no desapareixeran els propers anys sinó que fins i tot tendiran a ser més importants.

L’informe analitza el creixement de la despesa sanitària pública a España, observant-se un creixement accelerat de la despesa, llevat d l’any 2014 en que per efectes de la crisi la despesa sanitària es va situar als nivells del 2007.

Més endavant s’analitzen les causes de les desigualtats en el sistema sanitari, entre les que si inclouen els diferents temps d’accés al sistema, la distribució de l’estat de salut entre la població (allò que Boi Ruiz explicava quan dient que l’estat de salut dels ciutadans no depèn només del seu codi genètic, sinó també del seu codi postal), l’efecte dels copagaments, el finançament autonòmic que comporta diferències del 30% de la despesa sanitària per càpita entre algunes regions, el sistema d’assegurança dels funcionaris públics, (MUFACE, ISFAS, MUGEJU), etc.

L’apartat següent de l’informe està destinat a l’anàlisi de l’impacte de la crisi econòmica en els sistema sanitari, i la reducció de la despesa sanitària pública que se’n deriva, i els efectes que tot plegat han tingut en la salut dels ciutadans i en les desigualtats. Finalment, i en base a tota aquesta informació anterior, l’informe fa una projecció de l’evolució de la despesa sanitària a Espanya, arribant a la conclusió que a l’any 2025 (és a dir demà passat) per finançar els serveis de salut a Espanya faran falta entre 32.000 i 48.000 milions d’€ addicionals (respecte a la despesa del 2015). Sent aquests 16.000 milions de diferència el cost de no fer res.

Les conclusions de l’informe són doncs:
  • Si es prenen decisions i s’actua, al 2025 faran falta 32.000 milions d’€ més
  • Si no es fa res, i les coses es mouen segons la inèrcia actual, faran falta 48.000 milions d’€ 

Caldria actuar per tant, sobre finançament, cobertures i prestacions del sistema de salut i sobre la despesa sanitària. La pregunta és, si sabem el que cal fer per afrontar aquest escenari, com és que no es fa res? L’Institue for Healthcare Management es proposa donar respostes a aquesta pregunta i seguir avançant en la difusió del coneixement. Restem doncs pendents del proper informe.


www.rbaestudisiprojectes.cat

divendres, 27 de gener del 2017

Comin rectifica


Antoni Comin, una de freda i una de calenta:

  • Es disculpa educadament davant de diferents col·lectius professionals per les seves desafortunades declaracions sobre la responsabilitat de la infermeria en l’acumulació de lliteres en els passadissos d’urgències,
  • Exigeix al recent creat Cercle de Salut que desmenteixi formalment als mitjans de comunicació que havien publicat que el Cercle naixia per “fiscalitzar” la sanitat pública catalana


 La freda:

Antoni Comin pateix d’un excés de verborrea que el porta sovint a dir coses que no es corresponen amb la realitat. No és la primera vegada que cau en el parany de dir el primer que li passa pel cap i després algú ha de matisar allò que el conseller volia dir. Em aquesta ocasió cal, però, valorar positivament la seva reacció davant d’unes manifestacions seves fetes al diari “El Periódico” en les que deixava en entre dit la professionalitat de la infermeria. Veiem en primer lloc el fragment corresponent a les polèmiques manifestacions:

“…I voldria dir una cosa sobre les lliteres als passadissos. Les lliteres, amb pacients, són als passadissos, a vegades, per la poca capacitat de derivar aquell malalt cap a una planta de l’hospital. Però, en d’altres –insisteixo, en ocasions– aquesta permanència al passadís respon a la decisió de la infermera, que vol tenir el pacient a la vista. Més d’una vegada, tenint plaça en un box d’urgències, la infermera decideix deixar un malalt, sense familiar acompanyant, al passadís.
–¿Per quin motiu?
–Per la seguretat d’aquell pacient. Ho expliquen les infermeres. Des del punt de vista professional, el passadís a vegades és un espai assistencial més. Si seguim parlant dels passadissos com una cosa dramàtica, ens equivoquem. I no estem justificant l’injustificable. Sé que el que estic dient és polèmic. Però és cert.”

La reacció dels col·lectius d’infermeria i auxiliar a aquestes desafortunades manifestacions va ser immediata. Col·legis professionals, sindicats, i infermeres/eres a títol personal van manifestar públicament el seu rebuig a aquestes paraules del conseller.  Pressionat per aquestes queixes Comin s’ha vist finalment obligat a rectificar, i ho ha fet ell en persona; aquesta vegada no ha delegat en ningú per matisar les seves paraules, i encara que la rectificació no ha estat pública, sinó feta en privat sense presència dels mitjans, cal valorar positivament el gest del conseller. En la nota feta pública pel departament de Salut es diu entre altres coses:

“…el conseller ha reconegut la inoportunitat i la inexactitud de la seva resposta en el referit mitjà de comunicació. En aquest sentit, s’ha disculpat de manera explícita per l’impacte que aquesta declaració ha tingut en l’estat d’ànim del col·lectiu d’infermeria…”

Cal valorar positivament que en aquesta ocasió l’actitud de Comin ha estat correcte. Tan narcís com és, reconèixer que es va equivocar, té mèrit. Felicitats Sr. Comin.

I la calenta:

Malgrat que tots ens esforcem a vendre la millor imatge possible de nosaltres mateixos, al final acaba sorgint la personalitat autèntica que portem dins. I Antoni Comin no és una excepció. L’endemà mateix del naixement del Cercle de Salut, un diari titulava que el Cercle havia nascut per “fiscalitzar” la sanitat pública catalana. Aquest titular va molestar molt al conseller que es va dedicar a telefonar a diferents persones relacionades amb el cercle, exigint que el Cercle fes un desmentit públic en el mitjà que havia publicat el titular esmentat. Recordem que els promotors del Cercle havien visitat al conseller el dia abans per explicar-li personalment perquè es constituïa el Cercle i quins objectius tenia. Pel que ha transcendit sembla que el mateix Comin els hi va dir que si no fos pel càrrec institucional que ocupa, potser ell mateix s’hi afiliaria.

Després de diferents contactes entre alguns membres de la Junta provisional, sembla que el Cercle es va negar a fer el desmentit, tot i que algun dels seus membres més destacats van intentar parlar amb el conseller per tranquil·litzar-lo. No sembla que ho aconseguissin massa. Quan Antoni Comin s’enfada, al departament de Salut ja saben que vol dir això. El que si ha succeït és que el mitjà en qüestió va fer desaparèixer de la seva pàgina principal l’article amb aquell titular. Casualitat o efecte col·lateral?


Està molt bé que un polític es disculpi, però quan els polítics s’han de disculpar tan sovint vol dir que alguna cosa falla...  


www.rbaestudisiprojectes.cat