dijous, 19 d’octubre de 2017

El CatSalut incrementa el seu esforç per la transparència (i II)


Aclariments a l’entrada anterior: habitualment els trasllats de pacients quirúrgics són conseqüència de la complexitat del seu problema de salut, i en altres es fan per garantir els temps d’espera establerts pel CatSalut. També hi pot haver algun hospital que ho faci pels dos motius a la vegada.



Hi ha hospitals que poden trobar-se en la situació de derivar pacients per cap dels motius anteriors, per exemple en cas d’obres a les àrees quirúrgiques o per manca de llits. L’exemple de les obres és el cas de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona als primers mesos de  l’any 2016



(...Continua de l’entrada anterior)

Escrivia en l’entrada anterior que en el període de gener a juny del 2017, l’Hospital Joan XXIII de Tarragona no havia fet cap derivació de pacients quirúrgics i aquesta dada sembla que es confirma per part del CatSalut. Per la informació rebuda, hi varen haver trasllats de pacients en els primers mesos del 2016, en concret 695, que varen ser derivats a La Tecla, a conseqüència de les obres que es varen fer a l’àrea quirúrgica del Joan XXIII, però des de llavors l’Hospital ha estat autosuficient per assegurar els temps d’espera garantits pel CatSalut. Aquesta situació no es nova pel que fa a l’Hospital Joan XXIII atès que a l’any 2015, tampoc va necessitar fer cap derivació per assegurar els seus objectius de llista d’espera.

En l’escrit anterior també mostrava estranyesa pel fet que alguns hospitals no haguessin fet cap trasllat en el període considerat. Era el cas de l’Hospital de Reus o la Fundació Althaia de Manresa i en tots dos cassos l’explicació és ben clara. Es tracta de dos hospitals nous, amb unes àrees quirúrgiques de gran capacitat, que els permet atendre la demanda de la seva població de referència i assolir els objectius de temps d’espera garantits per el CatSalut; per tant no els cal derivar pacients. El cas de la Fundació Puigvert, que tampoc deriva pacients es conseqüència de la seva especificitat. La Fundació Puigverd és un hospital monogràfic que no deriva pacients atès que en la seva especialitat és del tot autosuficient i manté sota control el seu objectiu de llistes d’espera.

Mereix una menció a banda la Mútua de Terrassa. Aquest centre té una capacitat quirúrgica reduïda en comparació amb altres hospitals de la seva envergadura i tot i així, no només no deriva pacients, sinó que en rep. En el primer semestre d’aquest 2017 la Mútua ha rebut 4 pacients derivats des de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona a més de donar sortida a la seva pròpia demanda tot i l’escassetat de quiròfans de que disposa la institució, sense tenir que fer cap derivació. Això només es por explicar gràcies a l’elevat nivell d’eficiència de la seva àrea quirúrgica que algun dia haurem d’explicar. Durant tot l’any 2016, l’Hospital Mútua de Terrassa va rebre 21 pacients del Taulí, i en va derivar 1 a l’Hospital Sagrat Cor de Barcelona. A l’any 2015, l’hospital ni va rebre,  ni va fer, cap derivació.

Independentment de les conclusions que es puguin derivar d’aquests dades, cal remarcar una vegada més l’esforç de transparència que està fent el CatSalut, malgrat que algunes d’aquestes informacions se’ls puguin girar en contra, com en el cas de l’Hospital Taulí de Sabadell, incapaç per ell mateix de donar sortida a la seva pròpia demanda, ni evidentment tampoc a la demanda sobreafegida que es deriva del fet d’haver expulsat a la Clínica del Vallès del SISCAT en una decisió desafortunada del departament de Salut.


Malgrat això cal encoratjar als dirigents del CatSalut a seguir per aquest camí. Com més informació tinguem a disposició més difícil serà cometre errades de planificació, i fins i tot es disposarà de dades que permetran convèncer als polítics que la imposició de mesures basades en criteris ideològics no és el millor camí per construir un sistema sanitari públic eficient i de qualitat a Catalunya.     

dimarts, 17 d’octubre de 2017

El CatSalut incrementa el seu esforç per la transparència (I)


A banda de la informació sobre les llistes d’espera, la web del CatSalut ofereix informació sobre la derivació de malalts entre centres hospitalaris en el període gener-juny 2017, per ser operats i reduir el temps d’espera que els hauria correspost sinó s’hagués produït la derivació.



De la seva lectura se’n poden extreure algunes conclusions interessants, partint de la base que la informació facilitada sigui correcte i hagi estat ben interpretada.



En la línia anunciada repetidament en les seves intervencions públiques, David Elvira director del CatSalut, demostra amb fets que l’aposta per incrementar la transparència i oferir tota la informació possible als ciutadans era un objectiu bàsic de la seva etapa al front del CatSalut. Cal destacar en aquest sentit, la informació que publica per primera vegada la pàgina web del Servei Català de la Salut, en la que s’informa, a més de les llistes d’espera, dels trasllats de malalts d’un centre a un altre per a ser intervinguts quirúrgicament. En el període gener-juny 2017 s’han traslladat per a ser operats en un altre centre un total de 5.234 malalts fet que ha contribuït a la reducció de les llistes d’espera del període.
   
Aquesta informació aportada pel CatSalut, a més de ser una informació transcendent per els ciutadans, és també una prova de valentia política atès que de la seva lectura se’n poden derivar interpretacions que no sempre siguin favorables a algunes de les decisions preses pel departament de Salut. Tot seguit en veurem algunes però abans val a dir que determinades conclusions no es poden basar únicament en la informació extreta d’un quadre en el que s’indica només un nombre de trasllats, sense més. El que segueix és per tant un exercici poc rigorós, les conclusions del qual haurien de ser contrastades amb altres dades i informacions.

En valor absolut, l’Hospital que ha traslladat més pacients a Catalunya és l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Giroma. En concret en els sis primers mesos de l’any 2017, el Trueta  ha traslladat un total de 1.845 malalts, 804 dels quals han estat enviats a la Clínica de Girona, 755 a la Clínica Salus Infirmorum de Banyoles i 288 a l’Hospital Sta. Caterina. Tots aquests malalts han estat derivats a centres propers a la ciutat de Girona.

Què ha passat en el mateix període de temps a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona? Doncs que segons la informació facilitada, no ha derivat un sol malalt. Si aquestes dades són correctes, estem segurs que la construcció del nou Joan XXIII és prioritària respecte a la construcció del nou Trueta? L’Hospital Joan XXIII de Tarragona dona la sensació de ser molt més autosuficient que no pas l’Hospital Josep Trueta de Girona. Això sense tenir en consideració l’estat dels equipaments i de les instal·lacions en general dels dos centres.

Cal adonar-se que si la informació facilitada pel CatSalut és correcta i està ben interpretada, les derivacions del Trueta en la pràctica tripliquen les derivacions de l’Hospital Taulí de Sabadell, que és l’Hospital que està en segon lloc pel que fa a derivacions.    

Veiem que ha passat a l’Hospital de Sabadell. S’han traslladat un total de 628 malalts per a ser operats, 518 dels quals han estat traslladats a l’Hospital de Terrassa, 20 a l’Hospital Plató de Barcelona i 90 a l’Hospital General de Catalunya, tots ells fora de la ciutat de Sabadell. Aquesta dada s’ha de relacionar amb l’expulsió de la Clínica del Vallès del SISCAT. Estem segurs que la Clínica del Vallès no era necessària per l’atenció dels malalts sabadellencs? És ètic que per raons d’ideologia política més de 1000 malalts a l’any hagin de ser intervinguts quirúrgicament fora de la seva ciutat de residència, i alguns d’ells fins i tot a Barcelona, tenint a tocar de casa un dispositiu hospitalari que els podria atendre?.

Cal destacar en positiu que diferents hospitals catalans han assolit, o creuen que a final d’any assoliran, els seus objectius de llista d’espera si atenem al fet que no han traslladat en aquest període cap malalt. A més del Joan XXIII de Tarragona en aquesta situació hi apareixerien entre altres la Mútua de Terrassa, la Fundació Althaia de Manresa, la Fundació Puigverd de Barcelona o l’Hospital Sant Joan de Reus. Caldrà veure si fins a final d’any aquests hospitals mantenen el mateix comportament, o si per el contrari per assolir els seus objectius de llista d’espera també han d’acabar traslladant malalts a altres centres. L’Hospital que més trasllats ha rebut és l’Hospital Plató de Barcelona amb un total de 762 malalts derivats de diferents centres, entre ells l'Hospital Vall d'Hebron que ha derivat 76 mallats i el que més n’hi ha enviat és l’Hospital del Mar-Hospital de l’Esperança amb 260 malalts en 6 mesos. Aquí la pregunta s’ha de formular en sentit contrari: tanta capacitat sobrant té l’Hospital Plató? O potser només li envien intervencions de molt baixa complexitat i pocs dies d'estada complexitat o de cirurgia ambulatòria?


De tota aquesta informació la que em sembla més rellevant és la situació de Sabadell. Una vegada més es constata que prescindir de la Clínica del Vallès va ser un error, i en aquest cas, aquesta conclusió té una certa base atès que no és només la lectura de la informació del propi CatSalut ja comentada, sinó que els permanents col·lapses a les urgències del Taulí fan pensar que la Clínica del Vallès era necessària pel sistema sanitari públic del Vallès Occidental. Ens agradi o no, la realitat és tossuda...

(Continuarà...)

diumenge, 15 d’octubre de 2017

Els metges catalans han certificat en les seves consultes allò que han vist. No és admissible en una societat democràtica que es posi en dubte l’honestedat d’uns professionals subjectes al seu codi deontològic. Quin codi dona empara a la baixesa moral de determinats polítics?




El conseller Comin eleva el balanç de ferits per la violència policial de l’1-O a més de mil persones, mentre que des de Madrid posen en dubte aquesta xifra, i trivialitzen els fets que per altre banda els ha vist el món sencer.




Aquesta manca de respecte per els ferits és pròpia de gent que no valora ni la seva pròpia dignitat. El departament de Salut prepara una demanda civil contra el coordinador general del PP que va titllar de “farsa” el nombre de ferits per la violència policial.




El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMM) ha emès un comunicat en el que recorda que els metges actuen sota el Codi Deontològic i per tant no es pot posar en dubte el nombre de ferits que varen atendre a conseqüència de la repressió policial del dia 1 d’octubre. “Els metges catalans varen certificar allò que varen veure”. El comunicat continua dient que “no es pot posar en dubte la professionalitat i la independència dels metges” i en conseqüència han encarregat als serveis jurídics del CCMM que avaluïn les possibles accions legals a emprendre contra tos aquells mitjans que han difós informacions no contrastades. Per vergonya dels que han ajudat a difondre per Espanya aquesta mentida de tanta baixesa moral, la Confederació de Sindicats Mèdics Francesos, a través d’una piulada a Twitter del seu president Jean Paul Ortiz s’han solidaritzat a,b els seus companys catalans.  

La xifra de ferits atesos a conseqüència de la violència policial ha anat pujant, a mesura que els ciutadans han anat a demanar assistència a centres sanitaris, bé pel seu compte o traslladats pel SEM, i aquesta informació ha pogut ser recopilada i centralitzada. Fa pocs dies el conseller Comin va situar la xifra d’afectats en més de mil persones que varen precisar atenció sanitària. La gran majoria han estat ateses per contusions múltiples, fractures, ferides, incisions o luxacions i altres lesions de tipus físic així com alguna crisi d’angoixa, a més de dos ferits greus que a dia d’avui continuen ingressats, un a l’Hospital de Sant Pau amb una greu lesió ocular i l’altre a l’Hospital Vall d’Hebron. A banda d’això hi ha centenars de persones que han rebut un fort impacte psicològic per tot el que varen viure i patir el dia 1, i per això el govern ha decidit activar un dispositiu especial de suport per aquestes persones.

Per la serva banda el departament de Salut ha fet públic un comunicat en el que desmenteix categòricament que el govern català hagués manipulat el nombre de persones ateses pel SEM, CAP, CUAP o hospitals, a conseqüència de les càrregues policials. En el comunicat indicat el departament de Salut demana una “rectificació immediata als mitjans de comunicació que han assegurat falsament que es van manipular a l’alça les xifres d’atesos”.

Segons les xifres del departament, un 34% dels ferits varen ser atesos a la regió sanitària de Barcelona, un 26% a la de Girona, un 12% a la de Lleida-Alt Pirineu i Aran, un 10% a la de Terres de l’Ebre, un 6% a la Metropolitana Nord, un 5% a la del Camp de Tarragona, un 4% a la de Catalunya Central, i un 3% a la Metropolitana Sud. El comunicat acaba recordant que tal com va anunciar fa uns dies el conseller Comin, el departament de Salut presentarà una demanda civil contra el coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maíllo per haver titllat de “farsa” el nombre de persones ateses durant el referèndum. 

Les xarxes socials també s’han fet ressò de l’intent obscè de voler restar importància a la violència policial, i personatges destacats del món de la medicina han aixecat la seva veu contra una manera de fer poc ètica i sense cap respecte a les persones que han estat víctimes innocents d’una violència desmesurada i fora de lloc. Aquest és un fet que no es pot negar: el món n’ha estat testimoni. Per tant, aquests intents de fer veure que aquí no ha passat res són propis de males persones.


També diu molt dels “valors” d’una societat, els aplaudiments que han rebut les forces i cossos de seguretat espanyols segons en quins indrets de l’Estat. Celebrar que es reparteixi llenya a persones que només volien votar diu molt dels que aplaudeixen i dels aplaudits. El mateix es pot dir d’aquells que intenten desvirtuar els fets, negant una realitat que ha vist tothom. Acusar de manipular les xifres de ferits és indigne.  Com diu aquell refrany espanyol, “cree el ladrón que todos son de su misma condición...”