Actualment a Catalunya, amb un interval d'un any, dos consorcis han perdut l'autonomia de gestió
En el cas del CST, el fet de no poder tramitar expedients d'ampliació de plantilla, planteja un interrogant sobre la possibilitat real de poder incorporar personal de l'Hospital General de Catalunya quan s'hagi consumat, dins de pocs dies, l'expulsió d'aquest últim del SISCAT
Aquesta setmana passada s’ha fet oficial que el departament d’Economia
de la Generalitat de Catalunya ha pres la decisió de retirar l’autonomia de gestió al Consorci Sanitari de Terrassa com a conseqüència dels dèficits
acumulats al llarg de la seva existència. Tal com especifica la nota feta
pública per la direcció del CST, aquesta pèrdua de l’autonomia de gestió és
conseqüència de l’aplicació de l’article 68 de la Llei 7/2011 de mesures
fiscals i financeres que en el seu Capítol V regula el règim jurídic del sector
públic de la Salut. El punt 4 del seu article 68 diu:
4.
Les entitats a què fa referència aquest article gaudeixen del règim d’autonomia
de gestió descrit en aquest capítol sempre que compleixin l’objectiu general
pressupostari i adeqüin llurs actuacions a llurs disponibilitats
pressupostàries. S’entén per objectiu general
pressupostari la no-desviació en negatiu del resultat
pressupostari previst en el pressupost de la Generalitat.
Per tant, i d’acord a les previsions
de la Llei els dèficits acumulats i permanents del CST són els responsables
d’aquesta nova situació, que en cap cas es pot interpretar com una intervenció
de l’entitat per part de la Generalitat. L’equip gestor del centre continuarà
exercint les seves funcions com fins ara, sotmès, això sí, a un control
estricte de les decisions que puguin afectar al seu compte d’explotació. Recordem
que en aquests moments a Catalunya hi ha un altre consorci que també ha perdut
l’autonomia de gestió. És el Consorci Sanitari del Maresme (CSM) que al mes
d’octubre del 2015 es va trobar en la mateixa situació també com a conseqüència
dels dèficits generats en exercicis anteriors.
Copio íntegrament un paràgraf del que vaig escriure el dia 19 d’octubre del 2015 en aquest blog, quan el CSM va
perdre la seva autonomia de gestió:
Quins
efectes comporta aquesta pèrdua de l’autonomia de gestió? Doncs el centre perd
bàsicament la capacitat d’actuar segons el seu propi criteri en les polítiques
de recursos humans. Per dir-ho en termes entenedors, el centre es converteix en
un centre a l’estil de l’ICS, en el que són d’aplicació tota una sèrie de
normes que dificulten extraordinàriament la gestió del dia a dia. En el
seu moment el CatSalut va distribuir a totes les EPiC una nota en la que
s’exposaven les conseqüències de gaudir de l’autonomia de gestió: en aquesta
nota es diu “El règim
d’autonomia de gestió, resta delimitat en la capacitat per establir les pròpies
polítiques de recursos humans, sense que siguin aplicables al personal
contractat per les entitats les normes sobre despesa de personal, les
instruccions, les restriccions a la contractació, ni altre mesures limitadores,
destinades específicament al conjunt del sector públic de la Generalitat”.
Per tant els centres que gaudeixen d’autonomia de gestió es veuen alliberats
d’una normativa que encotilla el gestió del dia a dia.
De tot plegat se’n desprèn que perdre l’autonomia de gestió té implicacions bàsicament en l’àmbit de personal i afecta al no
cobrament de les DPO pel fet que la institució té pèrdues, i a la no aplicació
de la carrera professional, quedant congelades totes les promocions d’una
categoria a un altre de superior. També hi ha dificultats a l’hora de les
inversions amb equipaments o en les contractacions amb tercers que requereixen
de l’aprovació per part del departament d’Economia de les diferents accions que
es vulguin endegar. L’autonomia de gestió es recupera després d’haver pactat
amb el departament de Salut un Pla de viabilitat o de reequilibri que garanteixi que les pèrdues deixen
d’existir. En el cas del Consorci Sanitari del Maresme, s’està aplicant ja el
Pla de reequilibri que es va consensuar amb Salut, i es preveu que si tot
continua d’acord a la situació actual, a l’any 2018 el CSM pugui recuperar la
seva autonomia de gestió.
 |
| el Dr. Alfredo Garcia és el gerent del CST |
En el cas de Terrassa, en la nota que ha fet
pública la direcció del CST, s’indica que aquest Pla de viabilitat sembla que
ja estigui aprovat per la Generalitat i recull una sèrie d’aportacions dineràries pel CST, però no es parla d’altres mesures que de ben segur han
d’existir. Un Pla reequilibri o de viabilitat no pot consistir només, en
acordar noves aportacions. Calen altres mesures de caràcter intern que resolguin el problema que ha
generat les pèrdues. Pel que sembla, dijous vinent, el CatSalut i el CST tenen
previst explicar en què consisteix aquest Pla de viabilitat al comitè
d’empresa. Veurem com es desenvolupa tot plegat.
Cal assenyalar que en el cas del Consorci Sanitari
de Terrassa, es dona una circumstància afegida que crea un interrogant
important. Com es sabut el CST hauria d’assumir part de l’activitat que a
partir del dia 31 de desembre l’Hospital General de Catalunya (HGC) deixarà de
fer per la sanitat pública, i això hauria d’anar acompanyat de la contractació
d’una part de la plantilla que actualment està fent aquestes feines en l’ HGC. Una
de les facultats que es perd quan es perd l’autonomia de gestió és la de poder
tramitar expedients d’ampliació de plantilla. Si això és així, com es podran
incorporar al CST els treballadors del Hospital General de Catalunya que
perdran la seva feina l’1 de gener proper?
(Continuarà...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada