dissabte, 29 d’octubre del 2016

Sí...però no és suficient, tot i que és un primer pas important.


El Dr. Jaume Padrós, president del COMB, palesa el seu desacord amb algunes polítiques dutes a terme pel conseller de Salut Antoni Comin.


Denuncia que el nivell de discussió actual desestabilitza al sistema sanitari, i que el focus del conflicte s’ha posat sobre uns centres que representen el 2% de tots els concerts de la sanitat catalana



El diari La Vanguardia publica en la seva edició d’avui una entrevista amb el Dr. Jaume Padrós president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Cal llegir aquesta entrevista, perquè tot i que el Dr. Padrós manté un to institucional i de respecte vers la màxima autoritat sanitària del país, en ella es diuen coses que haurien de fer reflexionar a qui ocupa, com a llogater, el despatx més important del Pavelló “Ave Maria”. Entre altres coses el Dr. Padrós diu:
  • No es pot continuar exhibint l’excel·lència del sistema amb uns sous indignes
  • Cal un gran pacte entre tots per cuidar el sistema sanitari
  • Hi ha massa soroll al voltant de temes que no són els centrals, i que impedeixen abordar els problemes reals
  • El nostre és un model d’èxit per la seva qualitat i la seva eficiència, i en això hi ha un consens social. Reobrir un debat (desprivatització) superat fa anys ens porta a un atzucac.
  • Els cassos absolutament aïllats (de presumpta corrupció), alguns polítics els han utilitzat perversament per, conscientment o inconscient, desestabilitzar el sistema
  • El sistema sanitari no s’ha privatitzat. Que jo sàpiga els ciutadans no estan pagant per un servei... No es pot “desprivatitzar” el que no està privatitzat .
  • Vull creure que el conseller Comin no pretén desfer el que s’ha fet fins ara amb tan bons resultats.
  • Deixi que li digui que és precisament la diversitat de l’actual model el que ens ha donat més capacitat de resposta i flexibilitat davant de la crisi.
  • Revocar el contracte amb el Sagrat Cor seria un gran error.
  • Em sembla increïble que es parli d’això (anunci de la voluntat de compra de l’Hospital General) i no de com aconseguir més recursos i tenir un finançament estable.
  • M’agradaria sentir que quan hi hagi un Euro més (fent referència a l’oferta de compra  de l’HGC per 55 milions d’€), la prioritat serà per als professionals.
  • El que li diria al conseller és que escolti el sector, als professionals i als alcaldes. Un bon conseller de Salut ha de saber escoltar i arribar a acords.... La fortalesa del nostre sistema es basa en el consens.

Fins aquí les frases en la meva opinió més destacables de l’entrevista. Vull incidir en el comentari que feia al principi, en el sentit de remarcar el mar de fons que hi deu haver en el sector sanitari quan el president del COMB s’expressa en aquests termes. Cal agrair-li al Dr. Padrós que hagi donat aquest pas endavant. Diria que en els 35 anys que fa que Catalunya té les transferències en salut, és la primera vegada que un president del COMB s’ha vist obligat a “corregir” el rumb de determinades polítiques del departament de Salut.

Tanmateix  cal anar més enllà. És evident que el president del COMB s’ha d’expressar amb la mesura i el capteniment institucionals que corresponen, però el sector ha de perdre la por a dir les coses pel seu nom. L’esdevenir del sector sanitari no pot estar en mans de la CUP ni del Sr. Dante Fachin, ni tan sols d’Esquerra Republicana de Catalunya, sinó que ha d’estar en mans dels ciutadans. Però els ciutadans per poder decidir el model que volen, han d’estar ben informats lluny d’influències populistes. I aquí és on han de jugar un paper important els professionals de la medicina i especialment aquells que pel seu saber han aconseguit més renom. Ells tenen capacitat d’influència en l’opinió de la ciutadania, i ells coneixen molt bé la realitat de la nostra sanitat. Per això haurien de deixar les pors a una banda i explicar a la societat catalana com veuen la sanitat  avui en dia, quines serien les prioritats que cal abordar amb urgència i on estan els perills immediats que poden posar en risc les excel·lents prestacions del nostre sistema sanitari públic. També el sector sanitari, en un sentit ben ampli i transversal, hauría de participar d'aquesta tasca d'explicar a la ciudadania les fortaleses i les autèntiques debilitats del nostre sistema sanitari.  


Segur que l’abordatge de les llistes d’espera, dignificar la retribució dels professionals, acabar amb la precarietat laboral, i renovar els equipaments estarien entre les prioritats que el col·lectiu de professionals i tot el sector, assenyalaria com a reptes immediats per mantenir la qualitat del sistema sanitari públic de Catalunya. 


www.rbaestudisiprojectes.cat            

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada