Presentat el Pla de Salut de Barcelona que en un paràgraf de la pàgina 175, es proposa “Planificar accions de reforç de la provisió pública i integrada de diferents línies assistencials”
Les dèries ideològiques de la Sra. Tarafa sembla que són compartides pel departament de Salut
Sinó ens posem d’acord en el significat de les expressions més usuals
en el sector de la sanitat, serà molt difícil que ens puguem entendre. Faig
aquesta afirmació perquè des de fa ja alguns mesos, quan el conseller Comin va
anunciar la “desprivatització més gran de la història”, s’ha generat un debat
al voltant del que és un servei públic. Convindria aclarir aquest concepte.
Fins avui, a Catalunya, sempre havíem entès que un servei públic era un
servei finançat per l’administració pública, que és qui defineix quina és la
cartera de serveis que ofereix als ciutadans
i a més és qui garanteix la qualitat de l’assistència que els ciutadans
reben i vetlla perquè els seus drets siguin respectats. És sabut que
l’administració té dues possibilitats bàsiques per oferir serveis públics a la
ciutadania; l’anomenada gestió directa i la gestió indirecta. Fins avui, la prestació de serveis sanitaris
públics als catalans estava assegurada
mitjançant un mix de gestió directa (ICS, Empreses Públiques i
Consorcis), i de gestió indirecta (empreses concertades). El servei públic és
encara avui, un barreja de les dues formes que l’administració pública té per
oferir serveis públics als ciutadans.
Així les coses, no s’entén massa bé ( o sí) que en la pàgina 175 del Pla de Salut de Barcelona fet públic aquesta setmana passada s’hi inclogui un paràgraf
en el que es marca com una fita més destacada a assolir el juny del 2017 el
següent:
“Planificar accions de reforç de la
provisió pública i integrada en diferents línies assistencials”
Reforç de la provisió pública... Que deu voler dir això? Si
em refereixo a la definició de servei públic anterior, reforçar la provisió
pública només es podria interpretar com al creació no nous dispositius de
gestió directa o indirecta per incloure’ls addicionalment en el sistema
sanitari públic. Però molt em temo que els trets no van per aquí, i per això
parlava al començament de la necessitat de posar-nos d’acord en les
definicions.
Tenint en compte que un dels elements instigadors d’aquest
Pla de Salut de Barcelona és l’Ajuntament de la Sra. Colau, i molt
particularment la comissionada de Salut Sra. Tarafa, tinc molt clar, sabent de
quin peu calça la Sra., que reforçar el caràcter públic s’ha d’interpretar com
l’intent d’eliminar operadors sanitaris de gestió indirecta, i substituir-los
per proveïdors de gestió directa. Parlant llis i clar, l’objectiu a assolir el
juny del 2017 del Pla de Salut de Barcelona és el d’eliminar centres de
titularitat privada i substituir-los per centres de titularitat pública en la
prestació dels serveis sanitaris públics a la ciutat de Barcelona.
I la pregunta és, amb quin dret es vol fer això si la gestió indirecte
està perfectament legitimada com una forma de prestació d’un servei públic?
Està molt clar que la raó no és de tipus legal, ni tampoc de qualitat en la
prestació del servei, i encara menys per raons econòmiques quan està més que
demostrat que la gestió indirecta és molt més eficient que la gestió directa.
Quines són doncs les raons de tot aquest embolic? És evident que només hi pot
haver un motiu ideològic al darrere d’aquests plantejaments. Ideologia i
sectarisme
Seria hora de deixar-nos d’eufemismes i dir les coses clares i sense
embuts: l’Ajuntament de Barcelona amb la complicitat del Servei Català de la
Salut es planteja allò que ara han batejat com la publificació dels serveis
públics de salut, sense que els barcelonins ho hagin decidit mitjançant cap
mena de plantejament democràtic. Un “mando i ordeno” de l’Ajuntament, i el vist
i plau del departament de Salut. Que expliquin
amb tota claredat als barcelonins i als catalans en general que volen un model
sanitari públic constituït exclusivament per centres de titularitat pública
No puc acabar sense fer una crítica conceptual al Pla de Salut de Barcelona. Una cosa és que el Consorci Sanitari de Barcelona disposi d’una eina
de treball que derivant del Pla de Salut de Catalunya serveixi de nord i guia
per les actuacions que calgui fer a Barcelona en matèria de salut, i altre molt
diferent és que des de Barcelona imposin dèries ideològiques que l’únic que fan
és desprestigiar una eina que fins avui havia estat un gran element de
planificació de la sanitat dels catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada