diumenge, 23 d’octubre del 2016

La història de l’Hospital General de Catalunya és la que és, i no la que alguns voldrien que fos


El diari El País involucra a uns empresaris catalans que ni tan sols van presentar cap oferta en el procediment concursal que va decidir l’adjudicació a IDC de l’Hospital General de Catalunya


El comitè d’empresa de l’Hospital General i el desencert del màxim responsable de Mútua de Terrassa, varen ser claus en el procediment d’adjudicació



Treballadors de l'HGC abraçant-se en el moment de fer-se
pública l'adjudicació de l'Hospital a favor de
Catalana de Diagnòstics i Cirurgia     
El diari El País en la seva edició d’avui, publica l’article signat per Milagros Pérez Oliva amb el títol “A l’ombra de la sanitat pública”, en el que explica el procés històric que va seguir l’Hospital General de Catalunya (HGC). En aquest article la Sra. Pérez Oliva, de la que tinc un gran concepte com a periodista, involucra als empresaris catalans Carles Sumarroca i Jordi Setoain i diu que per culpa de les pressions que aquests empresaris varen exercir, l’adjudicació de l’Hospital es va demorar. Val la pena que el diari El País actualitzi els seus arxius, per evitar caure en aquests errors ates que cap d’aquestes persones que el diari esmenta varen tenir un protagonisme efectiu en aquest procés.

Quan es va produir la fallida de l’Hospital (any 2001), es van nomenar uns síndics de la fallida. Varen ser el Srs. Juan Manuel Sánchez que actuava representant els interessos de la Seguretat Social a Catalunya, Javier Dávalos que actuava en representació dels interessos d’Hisenda i el Sr. Carles Constante que representava els interessos de la Generalitat de Catalunya (ICF i CatSalut). Aquesta comissió de síndics es va convertir en comissió liquidadora, i en aquell moment s’hi van integrar la Sra. Rosa Fabián representant dels treballadors de l’HGC, i un representant de l’Ajuntament de Sant Cugat.

Es van rebre tres ofertes per escrit. La de Catalana de Diagnòstics i Cirurgia, la de Mútua de Terrassa i una tercera opció procedent d’una empresa ubicada a les Bahames representada a Catalunya per Joan Laporta. Cap oferta per tant de Sumarroca i Setoain. Queda clar Sra. Pérez Oliva, que si no van presentar ni tan sols oferta, poc podien pressionar per aconseguir l’adjudicació. Atenent al fet que els fons procedents de les Bahames creaven reticències entre els liquidadors, es va decidir descartar aquesta tercera alternativa. Quedaven doncs dos finalistes: Mútua de Terrassa i Catalana de Diagnòstics i Cirurgia, filial de la madrilenya IDC Salud, creada  exclusivament per presentar-se a aquest concurs amb el suport de Jaume Roma que actuava com a “mediador” entre els interessos de l’empresa mare madrilenya i la Generalitat.

Les dues empreses finalistes estaven molt igualades econòmicament. Les ofertes econòmiques es situaven en els 1.200 milions de pessetes, i es diferenciaven en el volum d’inversions a realitzar en el centre i en el projecte assistencial que presentaven. La comissió liquidadora va donar opció a que les dues finalistes expliquessin als treballadors de l’HGC els seus projectes i aquí és on es va començar a decantar la decisió final. La presentació de Mútua de Terrassa feta pel seu director general Jaume Suana va ser prepotent i amenaçadora vers els treballadors. Rosa Fabián, assessora del comitè d’Empresa per part de CCOO i algun professional de l’HGC que havia sortit de mala manera de Mútua de Terrassa es van encarregar de convèncer als treballadors per que optessin per la proposta de Catalana de Diagnòstics i Cirurgia. El SATSE també s’hi va posicionar en la mateixa direcció. Quins van ser els motius reals  per decantar-se a favor de l’opció madrilenya? Potser algun dia algú d’ells ho vulgui explicar.

Així les coses, en el sí de la comissió liquidadora es donava un resultat de 3 a 2 a favor d’IDC. Era lògic pensar que tant hisenda com la seguretat social optarien per l’empresari madrileny, i en canvi no era tan evident que el conjunt de treballadors de l’HGC es deixessin convèncer per uns líders sindicals que ves a saber quins eren els seus interessos. Només els representants de La Generalitat i de l’Ajuntament de Sant Cugat optaven per la oferta de Mútua de Terrassa. Com que calia una majoria qualificada per atorgar finalment el concurs, d’una manera que mai s’ha aclarit, l’Ajuntament de Sant Cugat presidit pel convergent Lluís Recoder i per  alguns  sembla que proper a l'Opus Dei, que al seu torn tenia llogada una part de l'edifici de l'HCG on s'hi ubicava la UIC, va canviar el sentit del seu vot, i finalment l’adjudicació va recaure a favor de Catalana de Diagnòstics i Cirurgia, que fou dissolta poc temps després una vegada aconseguida l’adjudicació. 

Per tant, respecte per la història, que va ser com va ser, i no com, pel que es veu, alguns voldrien que hagués sigut, involucrant empresaris de l’entorn convergent per fer mal a opcions polítiques rivals. Voldria pensar, pel respecte que li tinc, que la Sra. Pérez Oliva senzillament estava mal informada quan va escriure aquell article que esmentava al començament d’aquest post.

Una última reflexió. Si la “compra” del General de Catalunya, al Sr. Victor Madera, li va costar 1.200 milions de pessetes (7,2 milions d’€) com és que ara el Sr Comin li vol regalar 50 milions d’€ per la recompra de l’Hospital? o dit amb altres paraules, si la Generalitat no el va voler comprar a l’any 2001 per 7,2 milions d’€?, ara l'ha de recomprar per 50? Tan sobrats de diners anem en aquest país?



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada