El diari El País involucra a uns empresaris catalans que ni tan sols van presentar cap oferta en el procediment concursal que va decidir l’adjudicació a IDC de l’Hospital General de Catalunya
El comitè d’empresa de l’Hospital General i el desencert del màxim responsable de Mútua de Terrassa, varen ser claus en el procediment d’adjudicació
 |
| Treballadors de l'HGC abraçant-se en el moment de fer-se pública l'adjudicació de l'Hospital a favor de Catalana de Diagnòstics i Cirurgia |
El diari El País en la seva edició d’avui, publica l’article signat per
Milagros Pérez Oliva amb el títol “A l’ombra de la sanitat pública”, en el que
explica el procés històric que va seguir l’Hospital General de Catalunya (HGC).
En aquest article la Sra. Pérez Oliva, de la que tinc un gran concepte com a
periodista, involucra als empresaris catalans Carles Sumarroca i Jordi Setoain
i diu que per culpa de les pressions que aquests empresaris varen exercir,
l’adjudicació de l’Hospital es va demorar. Val la pena que el diari El País
actualitzi els seus arxius, per evitar caure en aquests errors ates que cap
d’aquestes persones que el diari esmenta varen tenir un protagonisme efectiu en
aquest procés.
Quan es va produir la fallida de l’Hospital (any 2001), es van nomenar uns síndics de la fallida. Varen ser el Srs. Juan Manuel Sánchez que
actuava representant els interessos de la Seguretat Social a Catalunya,
Javier Dávalos que actuava en
representació dels interessos d’Hisenda i el Sr. Carles Constante que representava
els interessos de la Generalitat de Catalunya (ICF i CatSalut). Aquesta
comissió de síndics es va convertir en comissió liquidadora, i en aquell moment
s’hi van integrar la Sra. Rosa Fabián representant dels treballadors de l’HGC, i
un representant de l’Ajuntament de Sant Cugat.
Es van rebre tres ofertes per escrit. La de Catalana de Diagnòstics i Cirurgia, la de Mútua de Terrassa i una tercera opció procedent d’una empresa ubicada
a les Bahames representada a Catalunya per Joan Laporta. Cap oferta per tant de
Sumarroca i Setoain. Queda clar Sra. Pérez Oliva, que si no van presentar ni
tan sols oferta, poc podien pressionar per aconseguir l’adjudicació. Atenent al
fet que els fons procedents de les Bahames creaven reticències entre els
liquidadors, es va decidir descartar aquesta tercera alternativa. Quedaven doncs
dos finalistes: Mútua de Terrassa i Catalana de Diagnòstics i Cirurgia, filial de la madrilenya IDC Salud, creada
exclusivament per presentar-se a aquest concurs amb el suport de Jaume
Roma que actuava com a “mediador” entre els interessos de l’empresa mare madrilenya
i la Generalitat.
Les dues empreses finalistes estaven molt igualades econòmicament. Les
ofertes econòmiques es situaven en els 1.200 milions de pessetes, i es
diferenciaven en el volum d’inversions a realitzar en el centre i en el
projecte assistencial que presentaven. La comissió liquidadora va donar opció a
que les dues finalistes expliquessin als treballadors de l’HGC els seus
projectes i aquí és on es va començar a decantar la decisió final. La
presentació de Mútua de Terrassa feta pel seu director general Jaume Suana va
ser prepotent i amenaçadora vers els treballadors. Rosa Fabián, assessora del comitè d’Empresa per part de CCOO i algun professional de l’HGC que havia
sortit de mala manera de Mútua de Terrassa es van encarregar de convèncer als
treballadors per que optessin per la proposta de Catalana de Diagnòstics i
Cirurgia. El SATSE també s’hi va posicionar en la mateixa direcció. Quins van
ser els motius reals per decantar-se a
favor de l’opció madrilenya? Potser algun dia algú d’ells ho vulgui explicar.
Així les coses, en el sí de la comissió liquidadora es donava un
resultat de 3 a 2 a favor d’IDC. Era lògic pensar que tant hisenda com la seguretat social
optarien per l’empresari madrileny, i en canvi no era tan evident que el
conjunt de treballadors de l’HGC es deixessin convèncer per uns líders sindicals
que ves a saber quins eren els seus interessos. Només els representants de La Generalitat i de l’Ajuntament de Sant
Cugat optaven per la oferta de Mútua de Terrassa. Com que calia una majoria
qualificada per atorgar finalment el concurs, d’una manera que mai s’ha
aclarit, l’Ajuntament de Sant Cugat presidit pel convergent Lluís Recoder i per alguns sembla que proper a l'Opus Dei, que al seu torn tenia llogada una part de l'edifici de l'HCG on s'hi ubicava la UIC, va
canviar el sentit del seu vot, i finalment l’adjudicació va recaure a favor de
Catalana de Diagnòstics i Cirurgia, que fou dissolta poc temps després una
vegada aconseguida l’adjudicació.
Per tant, respecte per la història, que va ser com va ser, i no com,
pel que es veu, alguns voldrien que hagués sigut, involucrant empresaris de
l’entorn convergent per fer mal a opcions polítiques rivals. Voldria pensar,
pel respecte que li tinc, que la Sra. Pérez Oliva senzillament estava mal
informada quan va escriure aquell article que esmentava al començament d’aquest
post.
Una última reflexió. Si la “compra” del General de Catalunya, al Sr.
Victor Madera, li va costar 1.200 milions de pessetes (7,2 milions d’€) com és
que ara el Sr Comin li vol regalar 50 milions d’€ per la recompra de
l’Hospital? o dit amb altres paraules, si la Generalitat no el va voler comprar
a l’any 2001 per 7,2 milions d’€?, ara l'ha de recomprar per 50? Tan sobrats de
diners anem en aquest país?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada