dijous, 13 d’octubre del 2016

El 12% novament a la palestra: “erra que erra” amb el nyap de la “desprivatització” de la Clínica del Vallès



El conseller Comin endossa als gerents del Consorci Sanitari de Terrassa i de la Corporació Sanitària del Parc Taulí la responsabilitat d’haver fet els números del “Gran Capitán.”

 
Salut els obliga a penjar a les respectives pàgines web uns comptes poc clars, sense prou informació per fer-los creïbles i on aparentment hi manquen despeses directes i indirectes


L'Hospital Parc Taulí de Sabadell
Ja sabem que avui en dia ocupar un càrrec directiu en el sistema sanitari públic  català no és precisament una bicoca. Es donen moltes circumstàncies que en ocasions obliguen als gerents a actuar d’una manera que no és el que ells farien si poguessin decidir lliurement; les pressions d’uns i dels altres limiten molt la llibertat de decisió de molts gerents d’institucions públiques dependents del CatSalut, sobretot si aquests pressions provenen del propi departament de Salut. És aquest fet el que en certa mesura justifica una mica el fet que els gerents de Terrassa i del Parc Taulí de Sabadell, s’hagi avingut a penjar en les respectives pàgines web, uns documents que pretenen justificar que amb l’encàrrec que han rebut del CatSalut per assumir els malalts de la Clínica del Vallès (CdV) expulsada del SISCAT pel conseller Comin, poden guanyar-hi entre els dos centres al votant del milió d’€. No s’ho creuen ni ells. Conec personalment als dos gerents i puc dir sense por a equivocar-me que es tracta de dos bons professionals. Crec que s’han vist obligats a actuar d’aquesta manera per les fortes pressions rebudes per treure al conseller Comin de l’atzucac en el que ell mateix s’havia ficat a l’assegurar que l’expulsió de la CdV representaria un estalvi per les arques del CatSalut.

Però anem per parts: en el millor dels cassos, i suposant que lesxifres donades pels dos gerents fossin certes (que no ho són), el CatSalut no estalviaria res, i els contribuents catalans tampoc. L’excedent que teòricament obtindrien els dos hospitals només serviria per disminuir les pèrdues que tots dos tenen, però el CatSalut hauria de pagar exactament la mateixa quantitat que pagava a la Clínica del Vallès. Per tant l’estalvi és “0”. 

Anant a les xifres que presenten els dos gerents, cap d’ells inclou amortitzacions, per tant alguna cosa no encaixa doncs a aquesta activitat cal imputar-li la part proporcional de les amortitzacions de cada un dels centres. Cada activitat que genera un ingrés ha de suportar una càrrega del conjunt de les amortitzacions.

Cap dels dos centres inclou cap cost per fer funcionar els quiròfans a les tardes. En el supòsit que l’activitat de la CdV es fes tota pels matins està clar que altres intervencions s’haurien de desplaçar a la tarda, per tant, els costos hi són.

Els costos de personal estan posats en global sense explicitar les categories que permetin veure si les dotacions de personal de consulta externa, hospitalització i àrea quirúrgica dels diferents torns, són correctes.

Tampoc sembla que s’hi hagi imputat el cost de les suplències del personal, o les DPO, la part proporcional de guàrdies o el cost de l’absentisme.

L'Hospital de Terrassa
Sobta entendre que si els dos centres perden diners (dèficits d’explotació importants que posen en risc la seva sostenibilitat) per l’activitat que els contractava fins ara el CatSalut, ara tot d’una en un parcel·la d’activitat similar a la que fan pel CatSalut en guanyin. Hi ha alguna cosa que no quadra i no val a dir que l’activitat de la CdV té menys complexitat o que es considera com una activitat “marginal” a la que s’imputen només costos directes.

Si les xifres dels dos hospitals empitjoren de cara al 2017, cal pensar que els dos gerents presentaran públicament excuses, oi? Qui serà el responsable que les llistes d’espera augmentin?.

Qui és el responsable que de moment hi hagi 40 treballadors temporals de la CdV a l’atur? Qui paga el cost de l’atur d’aquests treballadors?.

Vist que en cap cas no hi ha cap estalvi pel CatSalut, i que les xifres presentades pels gerents són poc clares, incomplertes i poc creïbles, vist que els dos documents esmentats no estan signats, vistes les pressions que des del departament de Salut s’han fet a alguns mitjans de comunicació perquè es facin ressò d’aquests documents de justificació que no justifiquen res, només es pot concloure que tot aquest “festival” està motivat per allunyar al conseller Comin de la responsabilitat d’haver fet unes afirmacions que no eren certes, i cercar uns culpables als que endossar “el mort”.


La privatització més gran de la història al Vallès Occidental està resultant un nyap de l’alçada d’un campanar, que costarà més diners als contribuents, perquè entre tots, d’una manera o altre, haurem de pagar els dèficits creixents dels dos hospitals. Els comptes auditats de l’exercici 2017 els haurem de mirar amb lupa per saber quin és l’increment real de la facturació al CatSalut i comparar-ho amb la facturació del 2016. Llavors podrem saber, si els ingressos estan degudament explicats i detallats, el cost real del “nyap més gran de la història”  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada