Sense confiança mútua no pot haver-hi entesa

Calen ponts de diàleg entre el sindicat Metges de Catalunya i les patronals

Sinó es troba la manera que els metges sentin que els seus interessos són tinguts en consideració, tard o d'hora, el conveni mèdic serà una realitat.

Aquestes últimes setmanes he tingut ocasió de parlar amb representants de diferents organitzacions que s'assenten a un costat i l'altre de la mesa de negociació del conveni col·lectiu dels centres del SISCAT i com era del tot previsible he trobat com a element comú en el banc de les patronals i en el del sindicat Metges de Catalunya, a la desconfiança. I la conclusió és molt evident; mentre duri aquest ambient de recels mutus la sanitat catalana no podrà anar bé.

Hi ha una cosa que em sembla molt evident, i és que avui en dia a sanitat no es pot arribar a acords sòlids sense els metges, i malauradament des de fa ja molts anys uns i altres (metges i patronals) han equivocat d’una manera molt evident les seves estratègies perquè s'han signat molts acords que afectaven a les condicions de treball dels metges, sense els metges. El sindicat de metges s'ha equivocat perquè en masses ocasions han plantejat reivindicacions no assumibles per la sostenibilitat del sistema sanitari i les patronals perquè en lloc d'intentar convèncer als metges de la inviabilitat de determinats plantejaments, el que han fet és cercar majories a les meses negociadores amb altres sindicats, deixant de banda als metges.

El resultat de tot plegat és evident. Els metges han interpretat, amb raó, que se'ls apartava de la negociació, i les patronals han respirat alleujades perquè han pogut salvar “els trastos”. Però aquesta visió de curta volada de les patronals al final pot representar un inconvenient per l'harmonia del sistema, perquè com és fàcil entendre, els metges, cansats que es tanquin acords sense ells i no es tinguin en compte les seves reivindicacions volen buscar-se la vida pel seu compte i aconseguir el seu propi conveni. I aquesta situació no és gens desitjable. El sistema sanitari és un tot que no s'hauria de parcel·lar a l'hora de la negociació col·lectiva. Si això es produeix, patronals i tots els sindicats presents a la mesa negociadora en seran els responsables per la forma en que cada un d’ells ha actuat.

El resultat doncs d'apartar als metges de la negociació ha generat la necessitat que els metges siguin escoltats i tinguts en compte a l'hora de negociar, i per tant, per poder assegurar-se que això serà així els metges exigeixen el seu propi conveni, de manera que aquells que en el seu moment van "maniobrar" per cercar majories alternatives (sense els metges) en les meses de negociació són els autèntics responsables que ara el conveni mèdic el tinguem trucant a la porta. També hi ha qui diu que si els metges aconsegueixen el seu propi conveni, al darrere vindran les infermeres reclamant el seu. I potser tinguin raó els que pensen així sobretot si en les negociacions futures es margina, com s'ha fet amb els metges, els interessos de la infermeria.

El que està clar és que vingui o no el conveni mèdic ambdues parts haurien de mirar de refer la confiança perduda. Els recels actuals s'han d'acabar, i cal instaurar un nou estil de negociació basat en el diàleg i en la concòrdia. Es pot discrepar, només faltaria, però el que no es acceptable és utilitzar estratègies lícites però poc ètiques, per aconseguir les seves respectives finalitats.

Recuperar aquesta confiança no és una tasca fàcil, i no veig la manera de poder-la refer, sobretot si ambdues parts no veuen clarament la necessitat de construir ponts de diàleg entre ells. Segurament converses primer informals per intentar apropaments, i després ja més formals per encarar futures negociacions podria ser un camí. Sigui com sigui, el que no pot ser és intentar una vegada més jugar amb la bona fe de la gent. Dins del col·lectiu mèdic encara cou aquella famosa taula de negociació exclusivament mèdica, on s'havien de negociar les especificitats dels metges, i en la que els acords als que s'arribés, es consideraven definitius i havien de ser portats tal qual a la taula negociadora del conveni i incorporats al mateix sense possibilitat de ser canviats. Aquells enganys també han col·laborat a crear la situació de desconfiança actual, i són una mostra molt clara del que no s'ha de fer.

Fa poques setmanes la cúpula directiva de Metges de Catalunya ha estat renovada, i unes setmanes abans també hi va haver renovació del màxim responsable de la patronal CAPSS del Consorci de Salut i Social de Catalunya. A la UCH, l’altre de les patronals amb un pes significatiu en la negociació del conveni, encara hi ha alguna persona que té un paper important en el procés negociador, que ha estat present probablement en la negociació de molts (sinó tots) els convenis col·lectius de la XHUP.  Potser un canvi de cares en la negociació, si bé acompanyat d’un canvi d’actituds podria ser positiu per aconseguir que les malfiances existents passessin a ser coses del passat.

Tant de bo, uns i altres siguin capaços d’apropar postures i canviar actituds; sinó, avís a navegants: el conveni mèdic està a la cantonada...

www.rbaestudisiprojectes.cat