dijous, 14 de juliol del 2016

El conseller Comin i la Unió Catalana d’Hospitals desfan mals entesos


Antoni Comin assisteix a la Junta Directiva de la Unió, per intercanviar opinions amb els seus membres.


Després d’algunes setmanes de certa tensió, sembla que finalment hi ha un apropament entre ambdues parts, els efectes del qual seran sens dubte positius per al sector sanitari 



El passat dijous 30 de Juny el conseller Comin, acompanyat per David Elvira director del CatSalut va assistir a una reunió de la junta directiva d’UCH, amb l’objectiu de llimar les diferències que havien sorgit el dia 28 d’abril quan el conseller va acudir a la cloenda de l’Assemblea General Ordinària d’Associats de la Unió. En aquella assemblea el conseller es va mostrar molest quan des de la Unió se li va voler fer entendre que la titularitat de les institucions del SISCAT no era una qüestió rellevant atès que l’administració supervisa els resultats quantitatius i qualitatius dels centres integrats en la xarxa pública a través dels mecanismes previstos en els contractes, independentment de la titularitat dels mateixos, per tant allò significatiu no seria la titularitat de les diferents institucions sinó els resultats en salut i econòmics de cada una de les institucions integrades al sistema públic de salut de Catalunya. Aquesta afirmació feta per Enric Mangas flamant president d’UCH, va fer que el conseller Comin mostrés  cerca incomoditat, i a partir d’aquí es va generar un mal ambient que va anar creixent quan Comin es va referir a l’exconseller Boi Ruiz amb una certa desconsideració. Hi van haver altres temes que també van contribuir a l’enrariment de l’ambient com ara el que feia referència a una pregunta parlamentaria del PSC, per la qual es volia treure del SISCAT a totes les organitzacions privades amb ànim de lucre, també en els àmbits sociosanitaris, de salut mental i d’assistència primària  o a la tergiversació de la realitat que l’informe “Tarafa” havia fet de la sanitat pública a la ciutat de Barcelona. Tot plegat va propiciar que els assistents a l’Assemblea sortissin desconcertats davant del que havien sentit i presenciat.

Des de llavors, hi ha hagut alguns contactes per intentar recompondre la situació, i sobretot aconseguir que les relacions institucionals es mantinguessin en el bon to i la bona harmonia que aquests tipus de relació exigeixen a totes les parts. Després d’uns primers contactes amb certa tensió en els que les distàncies semblava que s’eixamplaven en lloc d’escurçar-se, finalment es va acordar fer aquest intent amb l’objectiu de recuperar la confiança perduda entre les parts.

En aquesta ocasió la reunió va anar molt bé, i ambdues parts van llimar sinó totes les seves diferències, si que una bona part d’elles. Sembla que el conseller Comin en aquesta ocasió hi va acudir amb la “voluntat d’agradar”, i això va facilitar una bona entesa, que va generar un ambient de confiança per permetre que hi hagués un intercanvi d’opinions al voltant dels diferents temes que han configurat el dia a dia d’aquests primers sis mesos de mandat del conseller.  En aquests sentit el conseller Comin va arribar a dir que “si es vol preservar el model sanitari català, la Unió és un aliat estratègic per aconseguir-ho” reforçant la idea que uns i altres (departament i UCH) tenen el mateix objectiu en la defensa del model sanitari català. Enric Mangas, president d’UCH va valorar molt positivament la reunió i va proposar que aquest tipus de reunions es puguin fer amb certa periodicitat, atesos els seus efectes positius. 

Enric Mangas, president d'UCH

Tanmateix, el fet que s’hagi trencat el gel entre ambdues institucions, no vol dir necessàriament que existeixi una acceptació generalitzada sobre tot allò que el departament de Salut determina o fa, o sobre tot allò que els directius de la Unió pensen. Existeixen coincidències en determinades apreciacions i discrepàncies en unes altres. Però aquest fet, per ell mateix no representa cap inconvenient ni cap problema. El problema es plantejaria en el moment que ambdues institucions es giressin mútuament l’esquena, i afortunadament per la sanitat catalana les relacions han emprés un camí de diàleg i respecte molt necessari. Ens en hem de congratular.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada