dimecres, 8 de juny del 2016

Conferencia del conseller Comin a ESADE: avorriment “cum laude” (II)

(…Continua de l’entrada anterior)


El conseller Comin va dedicar una part de la intervenció a recordar als presents que ell és professor d’ESADE en excedència, palesant la seva gran satisfacció i comoditat per impartir aquesta conferència a “casa”


“El model sanitari públic català és un model d’èxit perquè així ho expliciten els seus indicadors en salut”




Tot seguit va ser el torn del conseller Comin, que estava molt ben arropat amb una primera fila integrada per anteriors consellers de Salut, com Marina Geli, Xavier Pomés o Eduard Rius; faltava Boi Ruiz que havia excusat la seva presència a l’acte. També hi havien diputats d’Esquerra Republicana, però cap de Convergència, fet que va ser molt finament detectat per Xavier Trias, que en la presentació del conseller, va dir que Antoni Comin era el seu conseller perquè era un home de Junts pel Sí i per això havia acceptat fer-ne la presentació, en una sibila·lina al·lusió a l’absència de diputats de Convergència a la primera fila on una somrient Alba Vergés aplaudia totes les ocurrències del conseller Comin. Dona tota la sensación que, si més no pel que fa a sanitat, a Junts del Sí estan més separats que no pas junts. Tancava aquesta primera fila la mare del conseller.

Després dels agraïments de rigor, i de les referències a la seva situació de professor en excedència d’ESDAE, el conseller va començar dient que havien passat quatre mesos i mig des del seu nomenament, aproximadament l’equador de l’equador de la legislatura, que equival a un 25% de la mateixa, i que per tant era un bon moment per abordar la situació dels diferents debats que s’han generat en aquest curt període.

Va citar els tres elements que en la seva opinió han influït en la situació actual de la sanitat a Catalunya, tals com la pressió demogràfica i tot el que se’n deriva, la sostenibilitat financera del sistema, i les desigualtats en salut que s’han produït conseqüència d’una crisi duríssima. En funció de tot això, era urgent aclarir la situació del model sanitari, i en particular la part pública del nostre sistema sanitari. 

Va continuar explicant que el model sanitari català ve d’una llarga història de més de cent anys, en el que la societat civil ha jugat un paper clau com a constructora del sistema sanitari públic a través de les nombroses aportacions que hi ha fet i entre elles la del mutualisme,  o la de la industria farmacèutica, o les aportacions que molts grans metges catalans han fet per l’avenç científic de la nostra sanitat, etc.

Va definir el sistema  sanitari públic com un model:
  • D’accés universal
  • Amb provisió pública dels serveis sanitaris
  • Finançat per la via dels impostos
  • I amb una diversitat de proveïdors

El conseller va explicar que quan parlem de diversitat ho fem en relació a la titularitat de les entitats proveïdores, és a dir de la naturalesa jurídica de les mateixes. Antoni Comin va dir que el sector sanitari de titularitat pública està constituït per:
  • Empresa pública amb personal estatutari (ICS) sotmesa en teoria al dret privat però en la pràctica al dret administratiu
  • Empreses públiques del CatSalut amb personal laboral sotmeses en teoria al dret privat però en la pràctica al dret administratiu
  • Consorcis Públics amb personal laboral i titularitat compartida sotmesos en teoria al dret privat però en la pràctica al dret administratiu
Va afirmar que el conjunt d’institucions de titularitat pública aporten el 70% de l’activitat hospitalària, del qual les empreses públiques de titularitat municipal representen un 7% de l’activitat hospitalària. Per la seva part les empreses privades sense afany de lucre representen el 27% d’aquesta activitat i les entitats privades amb afany de lucre fan només un 3% del total de l’activitat hospitalària.   

El nostre model és un model d’èxit atesos els seus resultats en salut i comparats amb la despesa per càpita per obtenir-los són molt bons. En la base d’aquest èxit hi ha el triangle Assistència/Docència/Recerca que combinats en les dosis adequades acaba produint un resultats excel·lents a l’alçada dels resultats que obtenen els països escandinaus consumint però molts més recursos econòmics que nosaltres.  Hem obtingut els seus resultats gastant molts menys diners, i per això, per veure com ho fem, els escandinaus ens venen a veure per conèixer en detall el funcionament del nostre sistema sanitari públic, que com el d’ells treu profit de la diversitat de proveïdors.


(Continuará...)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada