dimecres, 29 de juny del 2016

L’activitat privada en centres de la xarxa pública

El conseller Comin sembla que es posiciona a favor de que es pugui dur a terme, sota determinades condicions.


L'Ajuntament de Barcelona s'hi posiciona en contra, no per criteris objectius, sinò per pura ideologia.
 


En unes declaracions recents al diari El País, el conseller Comin declarava que “no volem prohibir l’activitat privada dels operadors públics perquè és una font de finançament a la que no podem renunciar. En aquests moments hi ha molts proveïdors de la sanitat pública que quadren el seu pressupost gràcies a aquesta activitat que fan. El que hem de fer és regular-ho bé per minimitzar els riscos d’equitat que aquesta activitat genera”. Aquestes declaracions del conseller de Salut han tingut una resposta ràpida per part del grup anti-sistema de l’Ajuntament de Barcelona que ràpidament ha posat sobre la taula les conclusions de l’informe Tarafa i que en el seu dia ja va quedar clar que era una burda manipulació d’un treball fet per una consultoria. 

La Sra. Tarafa, que continua donant la tabarra permanentment tant al Consorci Sanitari de Barcelona com al Consorci Parc de Salut Mar, va dir en conèixer les declaracions del conseller que “s’han de destinar tots els recursos a la màxima qualitat en l’assistència pública que ja hem pagat amb les nostres impostos...”  intentant reprovar les declaracions del conseller. Tanmateix aquesta noia tot i el temps que porta en el càrrec demostra una vegada i un altre que encara no ha entès res. El que va dir el conseller no té res a veure amb el que ella respon. El problema de tota aquesta gent és que van a pinyó fixe, repetint sempre el mateix discurs, independentment de si lliga o no en el context. I és evident que en aquesta ocasió la seva resposta cantava a base de bé. Vull pensar que tota aquesta controvèrsia ve motivada per afer BarnaClínic, al que l’Ajuntament de Barcelona li té ficat el dit a l’ull, sense que existeixin motius raonables perquè això sigui així més enllà de la ideologia d’alguns.

El conseller Comin es mostra partidari de l’activitat privada en centres públics  atenent els ingressos extra que els centres perceben per aquesta activitat, i això els permet equilibrar el seu compte d’explotació o en el pitjor dels cassos disminuir les pèrdues d’explotació. És una manera de veure-ho, però no és la única, n’hi ha d’altres. Jo voldria enfocar-ho des de l’anàlisi de la eficiència dels recursos emprats a la sanitat pública. Avui en dia, tenim una xarxa hospitalària molt àmplia amb més de 60 hospitals integrats a la xarxa pública d’aguts. La gran majoria d’aquests hospitals disposen d’uns professionals perfectament preparats, uns equipaments importants i un nombre de llits significatiu. Construir, dotar i mantenir aquests edificis i els seus equipaments ha tingut un cost elevat  i formar als professionals no és precisament barat. Si el CatSalut tingués diners per comprar tota l’activitat potencial que aquests centres poden fer no hi hauria res a dir. No tindria sentit que aquests centres intentessin fer a més activitat privada. Però la realitat ens diu que les coses no són així, i el CatSalut disposa de recursos limitats per comprar una part  de tota l’activitat que potencialment molts centres podrien fer. Per tant, una part d’aquests equipaments i dels llits no serien operatius fet que implica que els centres serien molt ineficients doncs la seva productivitat real estaria per sota de la productivitat que podrien assolir. I això, ens agradi o no, equival a un malbaratament dels recursos econòmics esmerçats en aquests centres.

Val a dir que si algun d’aquests centres de la xarxa pública vol fer més activitat pública que la que li compra el CatSalut es trobarà en que només li pagaran allò que té definit en el contracte. L’excés d’activitat es paga marginalment fins a un cert límit, a partir del qual el pagament ja es zero per més activitat que es faci. El dèficit està assegurat, i el tancament del centre estaia a l’horitzó atesa la inviabilitat econòmica d’aquesta situació. 

La CUP, per una banda es carrega els pressupostos de Salut
per a l'any 16, impedint axí nous ingressos pel sistema,
i per l'altre inicia una campanya en contra de
l'activitat privada en centres de la xarxa
pública. Què pretenen? el
desastre global?
Entenc que l’activitat privada en centres públics és del tot adequada mentre el CatSalut no pugui comprar la totalitat d’activitat que un hospital sigui capaç de fer. Només calen prendre mesures per evitar que aquesta situació pugui perjudicar a l’activitat pública. De fet és tan senzill com assegurar que el que entra al sistema sanitari per la “porta” de la privada, surti per la porta de la privada, i el que ho fa per la “porta” de la pública ha de sortir necessàriament per la porta de la pública, sense possibilitat d’encreuaments  entre els dos circuits.

Encara un altre consideració relativa als inconvenients que té per malalts i professionals el fet que els centres de la xarxa públics no puguin fer activitat privada. Com és sabut, una quantitat significativa de metges que atenen malalts a les clíniques privades, ho fa després d’haver desenvolupat una jornada complerta en un hospital de la xarxa pública. És a partir de mitja tarda quan aquets professionals desenvolupen la seva activitat en els centre privats. Això, a banda dels desplaçaments, implica dificultats en el cas de complicacions i pot afectar la qualitat de l’assistència prestada. Per tant, també des d’aquesta aproximació al problema té tot el sentit que els metges puguin desenvolupar tota la seva activitat professional (pública i privada) en un mateix centre, sempre que això es faci amb transparència i estigui sotmès a una regulació curosa suficientment flexible per que no es perjudiqui ni l’assistència pública ni la privada.    


A partir de les consideracions anteriors, cal preguntar-se si és lògic que la ideologia de la Sra. Tarafa i altres adlàters ens porti a construir un sistema sanitari públic ineficient pel fet que ideològicament els posicioni en contra de BarnaClínic ? Cal exigir fermesa al departament de Salut a l’hora de prendre decisions basades en el sentit comú i no en la ideologia, i sembla, pel que el mateix conseller Comin ha dit, que en aquesta ocasió això serà així.


dissabte, 25 de juny del 2016

“Les hemos destrozado el sistema sanitario” (i II)



Les revelacions de les converses entre el ministre Jorge Fernández Diaz i Daniel de Alfonso director de l’Oficina Antifrau de la Generalitat de Catalunya, mostren com el seu objectiu era promoure de forma continuada acusacions per destruir el prestigi ben guanyat del nostre sistema sanitari, una de les millors targetes de presentació de Catalunya, a Espanya i al món.


La sanitat catalana ha de reaccionar amb contundència i mostrar la seva voluntat de ser i continuar sent una de les millors d’Europa. El conseller Comin ja està tardant massa a fer un comunicat en defensa del sector sanitari públic  


(...Continua de l’entrada anterior)

Hi ha hagut tanmateix altres guanyadors, aquests però a nivell local: els activistes socials dels que parlava abans han vist com havent perdut un judici per difamació, va ser finalment absolt quan va presentar recurs a la sentència. Però a més, aquestes persones avui, sembla que tenen un sou assegurat. Coincidències? Relació causa-efecte? El dubte és legítim veient tal com han anat les coses. Tot plegat genera desconfiança sobre l’actuació que van tenir, davant de tota aquella plaga de denuncies de fabricació artificial, algunes persones, alguns polítics i alguns grups polítics. No es pot afirmar que les seves actituds fossin “comprades” pels instigadors d’aquesta immensa conxorxa, però el dubte pot existir i la seva ombra plana sobre totes elles.  Tampoc deixa de ser curiós que moviments populistes sorgits a Catalunya que s’anomenen a sí mateixos “marea”, fossin ràpidament apadrinats per alguns grups polítics.  

El que està clar és que el sistema sanitari ha de reaccionar posant en valor allò que es valora des de fora de Catalunya, a partir de l’evidència dels seus resultats en salut i que genera un permanent interès. Com fer ho? Reactivant l’exigència del pacte polític, aquest és el camí que ens ha de permetre recuperar la normalitat. Tots hem de reaccionar, i li correspon al conseller de Salut liderar aquesta reacció col·lectiva i unitària del sistema sanitari. Sobta que el conseller Comin no hagi dit (fins avui) aquesta boca és meva respecte a la situació que s’ha creat. És a ell a qui li correspon tornar la confiança a uns professionals excel·lents i a la ciutadania, així com refer l’honor d’aquells que s’han vist injustament afectats per acusacions falses.

L'exconseller Boi Ruiz és probablement, qui ha patit
més en primera persona les  conseqüències d'aquest
atac "inquisitorial" a la sanitat catalana. El seu honor
sempre ha estat per sobre d'aquestes  maniobres
mesquines. Avui encara esta més amunt.
Gracies conseller per tot el que vas fer
Volem el sistema sanitari que tenim, i que alguns han volgut destruir utilitzant acusacions infundades, interpretacions esbiaixades i proves tergiversades,  contra molts responsables de la sanitat catalana. No volem que el sistema sanitari sigui posat en qüestió per organitzacions polítiques a la caça d’un vot. La estabilitat del sistema és bàsica perquè els professionals de la salut puguin fer la seva feina, tan bé com la saben fer des de la millora contínua. No volem més concessions als populismes, ni a la CUP, ni a aquells que tenen per objectiu acabar amb un dels millors sistemes sanitaris d’Europa, sense un model alternatiu o en tot cas amb models alternatius que l’evidència del passat i del present en altres territoris de l’Estat demostren no ser tan bons per pacients professionals i contribuents. Alguns d’aquests models fins i tot es poden qualificar de models fracassats. No volem que alguns grups polítics continuïn utilitzant la sanitat generant inquietud entre els malalts, professionals i ciutadans pel seu pim-pam-pum diari. Volem uns grups polítics que expliquin la veritat als ciutadans i cerquin les solucions necessàries  per la millora contínua, especialment en l’accessibilitat, acordades amb els ciutadans, honestament, i amb els actors professionals.


Animo des d’aquí al departament de Salut, professionals, associacions, patronals, sindicats, col·legis professionals, i entitats sanitàries a promulgar manifests en defensa del sistema sanitari públic tal com el tenim. Per això és un dels millors d’Europa malgrat tots els de Alfonso o Fernández Diaz que es proposin el contrari. No fem més el joc a aquells que sense escrúpols han intentat destrossar el sistema sanitari públic català sense aconseguir-ho. No donem credibilitat a aquells que volen destruir un sistema sanitari d’èxit perquè en els fons el que persegueixen no és una suposada millora del sistema, sinó que el que pretenen és acabar amb un model social de convivència com el que entre tots ens hem dotat. 


divendres, 24 de juny del 2016

“Les hemos destrozado el sistema sanitario” (I)


Les revelacions de les converses entre el ministre Jorge Fernández Diaz i Daniel de Alfonso director de l’Oficina Antifrau de la Generalitat de Catalunya, mostren com el seu objectiu era promoure de forma continuada acusacions per destruir el prestigi ben guanyat del nostre sistema sanitari, una de les millors targetes de presentació de Catalunya, a Espanya i al món.


La sanitat catalana ha de reaccionar amb contundència i mostrar la seva voluntat de ser i continuar sent una de les millors d’Europa. El conseller Comin ja està tardant massa a fer un comunicat en defensa del sector sanitari públic  



Perplexitat absoluta davant les confessions del Sr. Daniel de Alfonso director de l’Oficina Antifrau de la Generalitat de Catalunya, fetes al despatx del ministre de l’Interior del govern espanyol Jorge Fernández Diaz, i donades a conèixer pel Diario Público en les que el Sr. de Alfonso reconeix entre moltes altes altres barbaritats que “les hemos destrozado el sistema sanitario” en referència a les denúncies que l’Oficina Antifrau havia formulat, acusant d’actuacions corruptes als responsables del Consorci Sanitari del Maresme i La Selva, al Consorci de Salut i Social de Catalunya, al Sr. Ramon Bagó president del Grup Serhs, i a tants d’altres, acusacions que per altre banda la Justícia s’ha encarregat de deixar clar que no hi havia cap mena de responsabilitat de les persones i entitats acusades, però el mal ja estava fet. Qui repara ara el dany? El que resulta evident és que malgrat les seves execrables intencions no han pogut destrossar el nostre sistema sanitari, tot i que alguns els fessin el caldo gros. 

Les actuacions de l’Oficina Antifrau van arribar a fer tan mal al prestigi de la sanitat pública catalana, que van ser l’origen d’una comissió d’investigació al Parlament de Catalunya, múltiples interpel·lacions al govern de la Generalitat  i posteriorment d’un debat monogràfic al Parlament al voltant de la corrupció i privatització del sistema sanitari català. Totes aquestes actuacions es van dur a terme cercant el desprestigi del Departament de Salut a qui els populismes en feien responsable de tot el que deien que “estava succeint”, i que ara els fets demostren que en realitat “no succeïen sinó que s’inventaven” atès que tot corresponia a una manipulació de situacions utilitzades convenientment per carregar les culpes, en últim terme,  al govern de la Generalitat. 

És curiós ressaltar com aquells que exigien la comissió d’investigació o el Ple monogràfic al Parlament, intentant cercar un rèdit polític, ara exigeixen la dimissió de de Alfonso. El que seria coherent és que aquells que en el seu moment van donar crèdit, i en alguns cassos utilitzar les actuacions de de Alfonso, ara a més d’exigir-ne la dimissió per haver-los enredat, presentessin ells mateixos la seva dimissió per haver-se deixat enredar, i pel mal tan injust, tan immerescut, tan mesquí que van causar a institucions i a persones o que com a mínim demanessin perdó per tot el mal que voluntàriament o involuntària hagin pogut causar. M’estic referint a ICV-EUiA (ara diluïts dins de la candidatura de Catalunya Sí Que Es Pot) , la CUP, el PSC, Ciutadans, ERC, PPC i Podem. 

No va ser només el Sr. de Alfonso tot sol qui va voler destrossar la sanitat catalana fent servei a la causa del Sr. Fernández Diaz. Aquest Sr., en el seu intent, va comptar amb la col·laboració necessària d’altres  actors de la immensa tragicomèdia que es va organitzar. D’una banda alguna premsa nacional sensacionalista, i algun diari que tot i ser estatal fa una edició per Catalunya, i de l’altre d’alguns activistes socials disposats a promocionar-se en la política per assegurar-se un futur per a ells mateixos.

De fet, quan es donen aquestes situacions cal preguntar-se sempre qui en surt beneficiat i/o perjudicat. I ara, passat el temps, queda clar que el més beneficiat de tot aquest espectacle lamentable és el govern central que ha vist com desprestigiant amb mentides el sistema sanitari català, a més de perjudicar al propi sistema de salut també s’ha causat un perjudici al procés  d’independència on sembla que les recurrents investigacions i imputacions per una presumpte  corrupció haurien decantat a algunes persones a abandonar l’opció independentista. Però també hi ha perdut l’estat jacobí. El prestigi de la sanitat catalana a nivell de l’Estat i a nivell internacional no únicament s’ha mantingut sinó que ha millorat per com ha resistit a la crisi econòmica, al finançament injust de l'Estat i als interessos obscurs dels que cercaven rèdits polítics. Recordem en aquest sentit que es va renunciar a un pacte polític amb el sector (el Pacte Nacional per la Salut) que deixés la sanitat fora del mercat de confrontació,  desprès de mesos de treball i reunions conduïdes  amb paciència infinita per el  Prof. Pere Ibern. 


(Continuarà...)


dimecres, 22 de juny del 2016

Notícies del sector sanitari: canvis a l’IDI i a CAPSS


Els primers cent dies de Candela Calle al front de l’ICS: cessament  del gerent de l’IDI


La patronal de Consorci de Salut i Social (CAPSS) substitueix al dimissionari Manel del Castillo en la secretaria general per Rafael Lledó, gerent de l’Hospital de Granollers



Julio Garcia Prieto, gerente de l'IDI
fins dilluns vinent
Amb cent dies com a gerent de l’ICS, a Candela Calle se la coneix més aviat per fer de telonera del conseller Comin en les visites que aquest ha fet als centres de l’ICS, que no pas per haver presentat el seu programa de gestió per aquesta legislatura. Ni programa, ni projecte, ni capacitat de gestió. Aquests són els tres “ni” de la Dra. Calle des que el 15 de març va ser nomenada gerent de l’Institut Català de Salut, càrrec al que va accedir sense haver acreditat des d’una perspectiva estrictament  professional la seva idoneïtat per ocupar el càrrec.

Cent dies després del nomenament, caracteritzats pel “qui dies passa anys empeny”  hem conegut la primera decisió transcendent de la Dra. Calle que no ha estat altre que prescindir del Dr. Julio Garcia Prieto al front de l’IDI, càrrec en el que els rumors indiquen que hi col·locarà al Dr. Jordi Colomer. Val a dir que la relació entre la Dra. Calle i el Dr. Colomer no és d’ara i ve de fa ja alguns anys quan la ella era subdirectora de Gestió Clínica a l’Hospital de Sant Pau i Jordi Colomer era el gerent que la va contractar per aquest càrrec. En el perfil de LinkedIn de la Dra. Calle s’hi pot llegir un comentari premonitori escrit pel propi Jordi Colomer que diu:

“Tuve la oportunidad de trabajar con Candela Calle como cliente y posteriormente como responsable de una área clínica. Quiero destacar su capacidad de trabajo y método para llevar a cabo los proyectos que se diseñaron bajo mi responsabilidad. Pregunta, escucha y por lo tanto con capacidad de aprendizaje. Habilidades que ella practica y son una garantía para poder colaborar en el futuro”

Passat el temps, la última frase del comentari del Dr. Colomer ha esdevingut una realitat. Ho ha estat gràcies al poder de convenciment de la Dra. Calle sobre David Elvira, president de l’ICS però també “gran patró” de l’IDI encara que a la presidència d’aquest organisme hi tinguin a una persona com el Dr. Navas, també relacionat en certa mesura amb el Dr. Colomer, quan aquest va ser contractat per assumir la gerència de Vall d’Hebron ja fa forces anys. Tot plegat situat en un triangle de relacions ben peculiars. Tanmateix una cosa si que està clara i és que en tot cas els nomenaments s’haurien d’haver produït al revés: la Dra. Calle a l’IDI, i el Dr. Colomer a l’ICS. Jordi Colomer té un perfil, una formació i una experiència molt més adequats per dirigir una gran empresa com l’ICS que no pas la Dra. Calle. 

Sempre segons els rumors, aquest nomenament es confirmarà en una reunió extraordinària del consell d’administració de l’IDI que es celebrarà dilluns vinent. Pel que sembla, el Dr. Julio Garcia Prieto, que és el gran i injust perjudicat de tota questa moguda, continuarà com adjunt a gerència de l’IDI. És com un premi de consolació a qui ha consolidat un projecte, incorporat nous lideratges clínics,  establert nous reptes i dibuixant nous mercats per l’Institut.  Els èxits de la gestió de Garcia Prieto a l’IDI contrasten amb la grisor de la gestió de l’ICO del que Candela Calle en continua sent la directora general, càrrec que comparteix amb la gerència de l’ICS.

Jordi Colomer gerent de l'IDI a partir del
proper dilluns 
En un altre ordre de coses, la Junta Directiva de la patronal CAPSS del Consorci de Salut i Social de Catalunya ha nomenat aquest matí a Rafael Lledó nou secretari general de la Institució. Lledó substitueix a Manel del Castillo que va deixar el càrrec al·ludint a un conflicte d’interessos quan Enric Mangas va ser nomenat president d’UCH, fent referència a que tant del Castillo com Mangas treballen per l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. Manuel Lledó és des de fa forces anys gerent de l’Hospital de Granollers des d’on s’ha guanyat una reconeguda fama de  bon gestor. Tanmateix per negociar els convenis amb els sindicats cal a més de ser un bon gestor, una gran capacitat de diàleg, saber enfrontar les negociacions sense produir crispacions, ma esquerra, i sobretot una gran visió de la transcendència dels temes que es posen sobre la taula i això vol dir conèixer molt bé el dia a dia de les organitzacions i la seva problemàtica.


CAPSS és una associació empresarial, creada pels afiliats als Consorci de Salut i Social de Catalunya, sense afany de lucre, i entre les seves tasques principals hi ha la representació, defensa i promoció dels interessos econòmics, socials i professionals dels seus afilias.