Les agressions al personal sanitari

Tot i la reforma del Codi Penal, les agressions, amenaces i coaccions als professionals sanitaris, continuen estan en el dia a dia de les nostres institucions.

Les empreses sanitàries, en cas d’agressions, poden ser declarades responsables per no aplicar amb suficients garanties, la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. 

Des de fa forces anys, els mitjans es fan ressò de les freqüents agressions de les que són objecte el personal sanitari, i en particular metges i infermers/eres. A mesura que la societat ha anat deixant de banda l’escala de valors, en la qual des de sempre en formava par el respecte a les persones, hem assistit a un increment preocupant de les agressions al personal sanitari, que mica en mica han passat de la violència dialèctica a l’agressió física.

Segons dades de la “Organización Médica Colegial d’Espanya”, l’any passat es van registrar a tot l’Estat 361 agressions, de les quals un 32% varen acabar amb lesions. Per fortuna Catalunya no és de les comunitats on més abunden aquestes agressions, que es concentren majoritàriament a Madrid, Andalusia i València, tot i que si el  nombre d’agressions es relaciona amb el nombre de col·legiats de cada comunitat, llavors les comunitats on hi ha hagut més agressions per cada mil col·legiats són Melilla, Extremadura i Ceuta per aquest ordre. No cal dir que aquestes xifres corresponen exclusivament a les agressions a metges, i no inclouen les agressions als infermers/eres ni a la resta de personal que treballa en institucions sanitàries. El sexe dels agredits és reparteix pràcticament al 50%, i és a l’atenció primària on es produeix un major nombre d’agressions (50%), mentre que als hospitals s’hi ha produït un 32% de les agressions, tant per cent al que cal sumar-hi un 11% produït  en els serveis d’urgències hospitalaris. Per la seva part a les urgències de primària s’ha produït el 7% restant d’agressions. 

Pel que fa als autors de les agressions, un 39% correspon a pacients programats, un 31% correspon a familiars, i un 27% correspon a pacients no programats. Les causes de les agressions són per discrepàncies amb l’atenció medica (36%), per diferències de tipus personal (15%), per la demora en ser atesos (14%), per no receptar el que el pacient volia (11%), per informes que no responien a les exigències dels pacients (5%), pel mal funcionament del centre (4%), per situacions relacionades amb la incapacitat laboral (3%) i un 12% per altres causes.

Més enllà d’aquestes estadístiques, a les que caldria afegir les agressions produïdes a la resta del personal sanitari i també administratiu (admissions, per posar un exemple), cal destacar que fins ara les accions més significatives que s’han emprés per intentar sortir al pas d’aquesta situació són l’entrada en vigor al juliol de l’any passat de la reforma del Codi Penal que contempla les agressions a sanitaris que treballin en l’assistència sanitària pública com un delicte d’atemptat contra l’autoritat. A aquesta situació s’hi afegeix que ja hi ha sentències basades en l’aplicació de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, en les que es responsabilitza a l’Administració sanitària per no haver pres mesures de prevenció per evitar que aquestes situacions es puguin produir.

En aquest mateix sentit va el posicionament del Sindicat Metges de Catalunya, que reclama a les empreses dels sector sanitari una major sensibilitat davant dels problemes derivats de les agressions a metges i resta de personal, demanant als responsables que es despleguin els protocols de prevenció i de gestió de les agressions, amb l’objectiu d’acompanyar al professional agredit i posar a la seva disposició tota l’assistència necessària.

També el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona ha demanat que s’incorpori a la normativa que regula el funcionament de la sanitat pública, sancions administratives específiques per aquelles conductes d’usuaris que pertorbin l’ordre d’hospitals o centres de salut, o faltin al respecte al personal sanitari.  

Així les coses, cal revertir la situació. No es pot permetre que elsprofessionals sanitaris hagin de posar en risc la seva integritat física i mental com a conseqüència d’un sistema que no fa res o fa molt poc per evitar que aquests fets es produeixin. De l’estadística sobre les causes de les agressions se’n deriva que només un 15% serien atribuïbles directament als metges. La resta, correspon a actituds impresentables d’usuaris de la sanitat que per la seva manera d’actuar mostren clarament el fracàs del sistema educatiu en el nostre país.

Per tant, no estaria de més que l’administració sanitària catalana, tan procliu a "empoderar" a tots els que se’ls posen per davant, atorgui al personal que presta els seus serveis en qualsevol tipus d’institució sanitària una protecció efectiva que permeti als professionals treballar sense amenaces ni coaccions, sentint que la seva feina es respectada, i que l’administració els dona el suport efectiu per eradicar aquestes situacions dels nostres centres sanitaris.

www.rbaestudisiprojectes.cat