El Departament de Salut i el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya mostren sintonia i visualitzen la seva entesa en el que ha de ser el decret de prescripció infermera de Catalunya
El decret català pretén aconseguir seguretat jurídica per la prescripció infermera, intentant no col·lidir amb el Reial Decret estatal, per evitar posteriors problemes de legalitat.
El Departament de Salut ha
anunciat un preacord amb representants del Consell de Col·legis d’Infermeres i
Infermeres de Catalunya per tal que es
pugui disposar d’un decret propi de la Generalitat de Catalunya, que doni
cobertura a infermeria sobre la indicació autònoma i la prescripció
col·laborativa de medicaments i amb l’objectiu que aquest decret pugui ser
operatiu quan abans millor. Aquest preacord culmina mesos de feina iniciada
durant el mandat de Boi Ruiz al front de la conselleria de Salut i pretén donar
una resposta positiva a la situació creada pel decret estatal que deixava a les
infermeres sota una gran inseguretat jurídica quan exercia funcions per les
quals està perfectament preparada, i a més ha dut a terme durant molts anys.
El preacord es configura al voltant
de tres eixos:
El primer és la no obligatorietat
de disposar de cap acreditació concreta per poder indicar medicaments i
productes sanitaris no subjectes a una prescripció mèdica. (indicació autònoma
sense cap condicionant)
El segon fa referència a facilitar
la prescripció col·laborativa dels productes farmacèutics subjectes a
prescripció en la que es considera que a Catalunya els equips assistencials
estan treballant ja d’acord a uns protocols i guies de pràctica clínica que
donen validesa i suport a aquestes actuacions assistencials una vegada autenticats
pels metges. Sembla que en aquest cas farà falta però haver adquirit uns
determinats coneixements que caldrà acreditar davant de l’autoritat sanitària
de Catalunya.
El tercer eix consisteix en la
creació d’una comissió de Pràctica
Assistencial que vetllarà per identificar en quins àmbits assistencials s’ha de
disposar d’aquests protocols, i garantir que l’elaboració dels mateixos i el
seu us, respongui a uns criteris
harmonitzats i a unes pautes comunes.
El conseller Comin es va afanyar a
explicar que el decret català, una vegada aprovat, no entrarà en col·lisió amb
el marc jurídic vigent (el reial decret estatal) i que el que realment es
pretén és donar cobertura jurídica a unes pràctiques assistencials que a
Catalunya es venen realitzant des de fa molts anys. Per tal que el decret pugui
tenir una llarga vigència s’intentarà aconseguir el màxim consens possible en
la seva redacció. Per això intentaran que el col·lectiu mèdic pugui implicar-se
també en la seva redacció.
En principi, i segons es desprèn
d’una nota feta pública pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, tal com
s’està enfocant aquest decret sembla que no hi hagi d’haver excessius problemes
per aconseguir aquest consens. Vegin sinó una part del contingut de la nota del
Col·legi de Metges:
“...Per tot això, conscients que treballem conjuntament amb l’objectiu
prioritari de procurar la millora de la salut de les persones, ens hem ofert al
Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya per tal de que de forma
conjunta i coordinadament, i sempre amb respecte a les competències de cada
professió, puguem fer propostes organitzatives i de normativa autonòmica que
pugui donar solució satisfactòria a la confusió existent.”
Per la seva banda el Col·legi
d’Infermeres i Infermers de Catalunya,
també ha valorat molt positivament aquest preacord al que s’ha arribat. Per tot
plegat doncs, sembla que les possibilitats d’acabar assolint un document de
consens són altes, si més no, això és el que es deriva dels posicionaments
inicials de les parts.
El conseller Comin ha volgut
explicar el preacord assolit en la comissió de Salut del Parlament de Catalunya
en el primer punt de l’ordre del dia atès que considera de màxima importància resoldre
la inseguretat jurídica que afecta a infermeres i infermers amb el marc legal
actual. En la seva intervenció el conseller Comin s’ha reivindicat a si mateix
per d’haver fet seves les peticions de les infermeres, ha fet un recull
cronològic de les diferents actuacions dutes a terme després de la seva
arribada a la conselleria en aquest àmbit i obviant els treballs previs duts a
terme pel conseller Ruiz, però sense aportar cap novetat al que ja es coneixia
sobre aquest tema.
Ben mirat però, la única aportació diferenciadora i de pes de la proposta de decret català, respecte al Reial Decret estatal, està
en el fet que el decret català eliminarà l’acreditació en la prescripció
autònoma de les infermeres. La resta del decret, vindrà a ser molt similar al
que estableix la normativa estatal, amb alguns matisos diferenciats i convertint a l'àmbit català el que el Reial Decret estableix a nivell estatal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada