La comparació de l’informe elaborat per Oriol Ramis, i l’informe presentat per l’alcaldessa Colau i la pròpia Sra. Tarafa, demostra la intencionada tergiversació política i ideològica que els col·laboradors de la Sra. Tarafa han dut a terme sobre l’informe original.
Aquest fet desacredita del tot a l’àrea de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, si ja no ho estava prou, i la inhabilita èticament per en un futur tenir en consideració les seves opinions.
La setmana passada en el sector, va córrer la veu de que l’informe que
fa uns dies va presentar l’Ajuntament de Barcelona sobre les privatitzacions de l’assistència sanitària pública a la ciutat, havia estat cuinat des de
l’Ajuntament de Barcelona refonent el treball dut a terme per l’equip del Dr.
Oriol Ramis i el que havien fet el “Grup de Recerca en Desigualtats en Salut” de
la Pompeu Fabra. Com que l’informe final de l’Ajuntament (informe Tarafa)
estava ple d’interpretacions ideològiques i les seves propostes eren més
pròpies d’un programa electoral que no pas d’un informe tècnic, he volgut
analitzar l’informe d’Oriol Ramis i comparar-lo amb l’informe Tarafa per tal d’analitzar-ne
les diferències.
He de dir que no ha estat cap sorpresa constatar com l’informe Tarafa recull només el contingut de l’informe original d’Oriol Ramis que els convé per
argumentar el discurs populista i demagògic propi del grup polític al que pertany
la Sra. Tarafa. Però el que resulta verdaderament greu és comprovar com en
ocasions l’informe Tarafa es manifesta en sentit contrari al que predica
l’informe d’Oriol Ramis, o les moltes vegades que aquest últim informe treu
conclusions que a la Sra. Tarafa la molesten, i llavors les obvien. Ni les
mencionen en el seu estudi.
Posaré només alguns exemples:
Per començar cal assenyalar una clara diferència en el títol d’ambdós
informes: el del Sr. Oriol Ramis es titula “Estudi sobre contractacions, subcontractacions
i derivacions dels serveis sanitaris públics a la ciutat de Barcelona”, mentre
que el presentat per la Sra. Tarafa porta per títol “Privatització i
mercantilització en l’assistència sanitària pública a la ciutat de Barcelona:
una primera aproximació”. A notar que aquest segon títol és molt similar al
llibre publicat per la Sra. Tarafa des del Grup de Recerca de les Desigualtats
en Salut de la Universitat Pompeu Fabra, pràcticament amb el mateix títol. Per
tant d’entrada ja es dedueix que l’informe presentat a bombo i plateret per
l’alcaldessa Colau reflecteix molt més el contingut del llibre de la Sra.
Tarafa que no pas l’informe d’Oriol Ramis. Tanmateix en “l’informe Tarafa” es
fa referència a les opinions emeses per “observadors privilegiats” que
corresponen a persones entrevistades per Oriol Ramis en el seu informe, quan la
majoria d’elles no s’han manifestat en la línia que “l’informe Tarafa” pretén. Per
tant, estem davant d’una manipulació barroera que pretén fer creure que les
opinions dels “observadors privilegiats” van en la línia del que diu l’informe
Tarafa, quan en realitat no és així.
L’informe d’Oriol Ramis diu que “El debat públic-privat està
farcit de prejudicis i simplificacions. Més transparència, més retiment de
comptes i un govern més acurat, és a dir, l’exercici real de l’autoritat que
tenen els poders públics en el seguiment de les institucions, ha de permetre
una avaluació més participada dels resultats de les diverses institucions i
experiències.” Mentre
que l’informe Tarafa, diu directament: “cal treballar per revertir la
privatització i mercantilització de la provisió, excloent del SISCAT no
solament les entitats mercantils sinó també aquelles que no tinguin els valors
de sistema públic i no treballin en el marc de l’economia social i solidària”
En la Conclusió nº4 de l’informe d’Oriol Ramis es diu: “Les
apropiacions indegudes d’excedents o captures inadequades de rendes han afectat
tant les institucions de propietat pública com privada.” I la resposta de l’informe Tarafa és
contundent “Cal auditar per
començar els 200 milions d’euros de fons públics que es donen anualment a
entitats mercantils.”
En la Conclusió nº5,
Oriol Ramis diu “La idiosincràsia de cada
entitat proveïdora de serveis, les característiques de la població atesa, la
manera d’assignar els recursos (i per tant “el sistema de pagament” utilitzat
pel CatSalut), la càrrega de treball i la cultura organitzativa semblen ser més
determinants de la conducta de les organitzacions i els seus membres que la
pertinença o no a un grup determinat de propietat jurídica.” I l’informe
Tarafa ni esmenta el fet que el comportament de les institucions no té res a
veure amb la forma de propietat pública o privada
En la conclusió nº15, Oriol
Ramis defensa no critica l’activitat privada en centres públics i fins i tot
diu: “el sector públic (SISCAT) defensa
el seu dret legítim a maximitzar les seves inversions i captar ingressos que
poden, en moments clau, garantir la seva viabilitat. Les decisions que es
prenguin sobre l’activitat no finançada pel CatSalut en els centres del SISCAT
tindrà un impacte en la sostenibilitat, la legitimitat i l’hegemonia dels
centres del SISCAT.” L’informe Tarafa, omet
tot comentari al respecte atès que en altres escenaris ja ha mostrat la seva
posició contrària a l’activitat privada en centres públics, criticant sense embuts iniciatives com la de Barnaclínic.
Podria seguir amb més exemples com quan Oriol Ramis assegura
que en el cas de l’atenció primària la forma de propietat no és significativa
en quant a resultats, però en canvi l’excessiva rigidesa de l’ICS pot
dificultar el servei que es presta, o la motivació dels professionals. Oriol
Ramis es mostra obertament defensor de l’autonomia de gestió i posa de manifest
que la funció pública encara no ha resolt aquest dèficit, i l’informe Tarafa ni
parla de l’autonomia de gestió i només es centra en la transparència i el
retiment de comptes en el que tots estem d’acord.
En definitiva, un informe decebedor indigne d’un Ajuntament
com el de Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada