dilluns, 21 de març del 2016

La concentració de poder en una sola persona, nova moda de la sanitat pública catalana.


Tant poder concentrat en una persona no es pot exercir sense recórrer  a  la burocratització dels circuits de presa de decisions.


Burocratització i eficiència són situacions dels tot enfrontades. 



Una de les característiques d’aquest any  2016 és la concentració de poder en una sola persona, evidenciada a través de l’acumulació de càrrecs en alguns responsables del sistema sanitari públic català. La concentració de la capacitat de decidir en una sola persona comporta situacions no desitjades algunes de les quals són: el col·lapse de l’organització si la persona que acumula càrrecs no té capacitat per delegar, la persistència en l’error quan no es poden col·legiar les decisions, la burocratització dels processos, o l’alentiment del procés de presa de decisions. Sigui quin sigui l’efecte, sempre es tradueix en una sola conseqüència: la ineficiència del sistema. Tanmateix, la concentració de poder té encara uns efectes potencials molt més nocius: pot fer que l'interès d'uns quants prevalgui per sobre dels interessos generals dels ciutadans. 

El primer a iniciar  aquesta moda ha estat David Elvira, actual director del Servei Català de la Salut. Segons ell mateix ha explicat, pràcticament des que va saber que seria director del CatSalut anava donant voltes a la possibilitat d’assumir també la presidènciade l’ICS. El motiu que el va convèncer fer-ho és la constatació de les diferències que sempre hi ha hagut entre CatSalut i ICS, amb queixes creuades dels uns cap els altres. En opinió d’Elvira si ell assumia la presidència de l’ICS sent a la vegada director del CatSalut, semblaria lògic pensar que les discrepàncies entre les dues institucions haurien de desaparèixer. El problema està en saber si les ineficiències generades per aquesta situació compensaran que les discrepàncies històriques deixin d’existir. Val a dir però, que en ocasions aquestes discrepàncies han estat positives pel sistema sanitari doncs han obligat a uns i altres a actuar d’una manera més adequada als interessos de la salut del catalans. Determinar que a priori la raó sempre la té el CatSalut en ocasions pot ser del tot equivocat. Per tant, veurem que passa.         

El tercer càrrec assumit per David Elvira, és la Secretaria d’Atenció Sanitària i Participació. Sembla que la decisió d’ocupar aquesta Secretaria, no ha estat tan madurada com la de presidir l’ICS. Segurament es tracta molt més una decisió de caràcter polític que no pas tècnic. Dona la impressió que es vol fer pivotar tota la imatge pública del departament a través de tres persones: conseller, secretari general i David Elvira, sense cap altre personatge més pel mig, fet que de ser cert palesa clarament la poca confiança vers els altres membres de l’estructura directiva el departament. Aquesta decisió sembla que per fer-la més operativa ha implicat la creació d’una subdirecció general (que realment assumeixi el dia a dia de la Secretaria) que abans no existia, i per tant més despesa afegida pel contribuent.

El Sr. David Elvira té encara un quart càrrec pel qual no estarà retribuït però si que li ocasionarà molta feina: atenent a les peculiaritats del conseller de Salut, David Elvira ha d’exercir a més com a escut protector del conseller, evitant que aquest s’exposi excessivament, preparant-li els discursos, o minimitzar els riscos derivats del seu desconeixement del món de la sanitat. Un dia vaig escriure que David Elvira era una mena de Superman, i ara analitzant totes aquestes responsabilitats que ha volgut assumir haig de rectificar una mica aquella apreciació: ni Superman seria capaç d’assumir amb eficiència totes les responsabilitats que Elvira té sobre les seves esquenes.

Però David Elvira no és l’únic acaparador de poder. Al Consorci de Salut i Social de Catalunya, tenim al seu director general José Augusto Garcia Navarro, que al poc d’accedir al càrrec de director de la part empresarial del Consorci, hi va afegir la direcció de la part associativa. Aquestes dues línies estratègiques havien estat separades des de l’any 2003, i Garcia Navarro va voler reunificar les dues direccions generals en una que naturalment va ocupar ell mateix. Però com que dos càrrecs li semblaven pocs en l’assemblea general del Consorci celebrada fa uns dies, Garcia Navarro es va fer aprovar un tercer càrrec per la seva persona: la Secretaria General de CAPSS patronal sanitària del Consorci. No ha transcendir si aquest càrrec és o no remunerat però sí que se sap que el nomenament es provisional mentre no es cobreixi formalment la baixa de Manel del Castillo, que recentment va presentar la seva renuncia al càrrec. Tanmateix si hi hagués voluntat de substituir al Dr. del Castillo, això ja s’hauria dut a terme; per tant hi ha dubtes raonables sobre el fet que Garcia Navarro vulgui convertir aquesta “provisionalitat” en quelcom durador en el temps. Pel moment, ja ha donat la primera senyal de les seves intencions: Té sota la seva responsabilitat directa tot el Consorci de Salut i Social de Catalunya. Potser el vol convertir en el seu “cortijo” particular...

I la tercera gran acaparadora de càrrecs és la Dra. Candela Calle, recentment nomenada directora gerent de l’ICS tal com els rumors anunciaven feia temps. Encara no s’ha fet oficial, però és molt possible que l’ICS, a través d’una “aliança estratègica” fagociti l’IDI i l’ICO, amb una gerència única per les tres institucions. Si aquesta reunificació es confirma, la cotilla burocràtica a l’ICS està garantida, i la ineficiència està servida. Assolir poder per acabar burocratitzant les institucions no sembla el més assenyat en uns moments en els que a l’ICS li convindria aprimar la seva tecnoestructura tal com li he sentit a dir al seu president, i reduir els costos de les seves enormes ineficiències.


Fa pocs anys, a les escoles de negoci, ens ensenyaven que els directius actuals han de saber delegar, sobretot en les grans organitzacions. Sembla que alguns, el dia que ensenyaven aquesta lliçó, es van saltar la classe… 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada