Comentaris al voltant de la 5ª Jornada del Pla de Salut:
- Reduir el temps disponible per les presentacions dels convidats aliens
a “l’organització”, comença a ser una norma a Sitges
- Més de 2.000 assistents a la Jornada... si... però més de 1300 eren els
autors dels pòsters... il faut sut tout pas exagérer...
Aquest any, la Jornada del Pla de Salut a Sitges, ha representat des
del meu punt de vista un cert pas enrere respecte al que havien estat les
jornades d’anys anteriors, especialment dels dos últims anys 2013 i 2014. No sé
si el format ja està esgotat o bé la situació política d’impasse que estem
vivint ha condicionat el contingut de la Jornada, però el cert és que la
impressió va ser molt més bona aquests darrers anys que no pas al 2015.
És evident que l’èxit d’assistència és inqüestionable, més de 2000
persones així ho acrediten. Val a dir però que si s’han presentat més de 1300
pòsters, considerant només 1 persona de mitjana per pòster, ja s’arriba als
1.300 assistents, de manera que cal matisar els més de 2000 assistents a la
jornada d’acord a la presentació en paral·lel dels pòsters.
Seguint amb els pòsters, s’han triat 50 finalistes, i d’aquests 5
premiats. És a dir no s’ha premiat ni al 0,4% dels pòsters presentats.
Sincerament el nombre de premis que s’atorguen no està en consonància amb
l’esforç que fan els professionals. Però a
més resulta que dels 5 premiats, n’hi ha 4 que pertanyen a l’ICS o al
CatSalut. Ja l’any passat va succeir quelcom de similar i és molt casual que
cada any passi pràcticament el mateix. En dos anys, vuit guardons per centres
de l’Administració Pública, i dos guardons per centres del SISCAT en els que
l’Administració no hi té res a veure. Els membres del tribunal que decideixen a
qui es premia i a qui no, haurien de saber que “també hi ha vida intel·ligent
més enllà de l’ICS i del CatSalut”
Les crítiques no acaben aquí. Continuem amb la reserva de seients per a
entitats i organismes varis. No entenc quina preferència han de tenir les
empreses públiques i consorcis respecte de qualsevol centre del SISCAT per
posar un exemple. I a més, els seients reservats són els millor situats de
l’auditori. És de ressaltar que no tots els seients reservats estaven ocupats.
Continuo defensant que qui vulgui un bon seient que matini, per que tampoc em
sembla correcte inventar sales annexes per seguir la Jornada amb pantalles de
televisió.
En determinats objectius del Pla de Salut 2011-2015, em va semblar
notar un excés d’autocomplaença. Poso per exemple l’objectiu 17, que pretenia
reduir per sota dels nivells del 2010 la prevalença d’excés de pes (sobreprès o
obesitat) en la població. Segons els avaluadors dels objectius del Pla de
Salut, aquest objectiu s’ha assolit tot i que a un ritme inferior a l’esperat.
Qualsevol observador de la vida quotidiana, al metro, al bus, al supermercat o
al cinema, malauradament cada dia hi veurà més persones amb sobrepès
contràriament al que els avaluadors diuen haver constatat.
Tal com va succeir l’any passat, les retallades de temps van anar en
detriment de l’interès de l’audiència. L’any passat, va passar amb la presentació del Dr. Tabernero director del VHIO, a qui se li va escurçar el temps
per intervenir i això va resultar perjudicial pels assistents doncs el temps
que se li va retallar al Dr. Tabernero quan va ser utilitzat per altres, no va
compensar de cap manera l’interès del que ell hauria explicat. L’any passat
això va succeir a mitja sessió de la Jornada, però es que aquest any, això ja
va ocórrer en la primera de les intervencions, que segons el programa tenia
prevista una durada de ¾ d’hora, i el Sr. Küppers només sortir a l’escenari va
anunciar que li havien retallat el temps en un quart d’hora. Com l’any passat,
molts hauríem preferit escoltar la intervenció de Küppers, pausadament i rient
tranquil·lament, enlloc de sentir algunes de les ensopides intervencions que
varen venir després.
Precisament, i per anar acabant, vull comentar que el Dr. Constante va
fer un primer balanç dels objectius i projectes del Pla de Salut 2011-2015.
Calia que a continuació en Ricard Tresserras
i l’Àlex Guarga tornessin a incidir amb el mateix balanç, repetint
objectiu per objectiu, tot i que amb un nivell de detall molt més extens? Què
sobrava? La primera intervenció? La segona?
Finalment vull comentar el programa dit “del pacient expert”. Em sembla
una bona idea, que en certes patologies pot tenir una determinada vigència.
Però tinc la sensació que algú està intentant convertir el que hauria de ser
una experiència reduïda a determinades malalties concretes, en quelcom extrapolable
cada vegada a nous diagnòstics, i jo voldria recordar-li al CatSalut, que és la
meva asseguradora pública, que jo he pagat impostos per ser atès per metges i
infermeres. No sé si algun ciutadà ha pagat quotes reduïdes per rebre una
atenció de segona, però diria que no, que tothom vol ser atès per qui
correspon. Com deia el ministre Corcuera els experiments a casa i amb gasosa.
Tanmateix, tot i les crítiques, ja tinc ganes que arribi ja la VIº
Jornada del Pla de Salut de Sitges 2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada