dijous, 24 de desembre del 2015

Proposta d'acord de "Junts pel Si" (JxS) a la CUP en l'àmbit sanitari (I)



Els Hospitals del Sagrat Cor, el General de Catalunya i la Clínica del Vallès, tots tres propietat del Grup Quirón-Salud, es poden quedar sense cap malalt públic


Malbaratar diners públics forçant la reobertura de CAP i CUAP que han estat tancats per la baixa utilització que se’n feia, no és garantia d’utilitzar els diners públics amb eficiència.    
 


La proposta d'acord de JxS a la CUP s’ha conegut a través d’un document de mes de 60 pagines, que es configura en diferenciats apartats. Tot i l'interès del document, que dona una visió global de com afrontar a nivell polític, econòmic i social els pròxims 18 mesos, no és objectiu d'aquest blog aprofundir en tots els seus aspectes, sinó que voldria centrar l'atenció en les pagines 32 a 38, del document que són les que corresponen a les mesures que en el camp de la sanitat, JxS es compromet a dur a terme, en cas que la proposta d'acord esdevingui finalment un acord.

La primera de les mesures proposades correspon al punt 20:

“Reducció d’un 50% del temps mig de llistes d’espera de primera vista a especialista i proves diagnòstiques, així com el 10% de la llista d’espera quirúrgica” El compromís passa per assolir aquest objectiu al cap de 12 mesos a partir del moment que la Generalitat disposi d’un pressupost aprovat per l‘exercici 2016.

En el document es poden trobar aclariments addicionals al voltant d’aquest compromís.

El punt 21 és un dels que al meu entendre pot generar més controvèrsia. En concret estableix:

“Garantir que la llista de centres hospitalaris integrats en el SISCAT només inclogui centres de titularitat pública o sense ànim de lucre i no centres hospitalaris privats amb ànim de lucre.” Aquesta mesura hauria d’estar implantada als 18 mesos des de la constitució del Govern de la Generalitat.

Aquí apareix un primer dubte: els centres sociosanitaris i de salut mental integrats en el SISCAT es consideren centres hospitalaris? Si la resposta es Sí, tenim un problema atès que tant en el camp sociosanitari com en el de la salut mental, la majoria d’empreses integrades en el SISCAT són privades amb ànim de lucre. Amb 18 mesos n’hi ha prou per resoldre el problema de tants malalts? On aniran a parar aquests malalts si les empreses privades que avui els atenen no els poden atendre?

I si la resposta es No, continuem tenint un problema tot i que de dimensions molt més reduïdes, atès que en aquest cas la mesura afectaria només als hospitals d’aguts de titularitat privada i amb ànim de lucre, i en aquests moments només recordo en aquests situació a l’Hospital del Sagrat Cor. Hi ha altres institucions privades amb ànim de lucre com ara la Clínica del Vallès i l’Hospital General de Catalunya, que com l’Hospital del Sagrat Cor són propietat del grup Quirón Salud, i que també es podrien veure’s afectats per la mesura.

I en aquest últim supòsit, sincerament, no ho veig malament. No té cap sentit que en una època de restriccions econòmiques molt importants, quan moltes empreses sanitàries catalanes tenen dificultats per pagar les nòmines als seus treballadors o pagar puntualment als seus proveïdors, que el Senyor Victor Madera s’endugui cada any cap a Madrid, en forma de beneficis, diners provinents de la sanitat publica catalana. No ho trobo acceptable. 

Aquesta proposta d’acord em suscita encara un altre dubte: Què succeirà amb les EBA? Aquestes empreses de caire cooperatiu i base associativa que treballen en el camp de l’assistència primària estan també dins del SISCAT i la seva pròpia formulació jurídica permet als membres de la “cooperativa” distribuir-se a final d’any els possibles excedents econòmics en forma de “beneficis”. Com cal interpretar la proposta d’acord en l’àmbit d’aquestes EBA?. En qualsevol cas està molt clar que no són “centres hospitalaris” i per tant haurien de quedar fora de l’abast de l’acord. Tanmateix és un text escrit amb suficient ambigüitat com que la seva interpretació pugui provocar mals entesos.

El punt 22 em sembla un punt poc seriós. El text diu “Reobertura dels CAP i/o dels CUAP durant 24 hores i tots els dies de l’any en el cas dels CUAP, que compleixin els següents requisits:
  • Nivell d’activitat mínim observat abans del seu tancament
  • Nivell socioeconòmic de la població de referència, atenent als cost de l’eventual desplaçament
  • Limitació en l’atenció domiciliària."  

Aquesta mesura hauria d’adaptar el seu calendari a l’aprovació dels pressupostos.

No sé si la redacció és volgudament ambigua o bé si ho és per que els que ho redactaven no entenien massa el que estaven escrivint. El cert és que no queda clar com s’haurà d’actuar una vegada llegits els requisits, perquè no s’estableix cap directriu d’actuació.

A banda d’això hi voldria afegir encara un altre comentari. Aquests CAP i CUAP quan es van tancar no es va fer per caprici o per atzar, sinó que és van tancar perquè la ciutadania en feia un ús molt escàs d’aquests recursos sanitaris. Per tant el que tindria sentit seria analitzar quin ús fan en l’actualitat els ciutadans d’aquestes zones als quals se’ls està adreçant a altres dispositius des que es va produir el tancament, i veure si aquest ús és compatible amb tornar-los a reobrir. No oblidem que els recursos econòmics necessaris per fer possibles totes aquestes mesures, no vindran de més a més, sinó que hauran de sortir d’algun lloc. Què és el que deixarem de fer, per poder dur a terme tot això?


El punt 23 diu “Garantir l’accés als tractaments mèdics i farmacològics de forma universal i gratuïta a totes les persones afectades per Hepatitis C, les persones trasplantades i/o en tractaments oncològics o derivats, així com qualsevol altre malaltia que posi en perill la vida de les persones malaltes” Aquest punt seria d’aplicació immediata i no hi veig cap problema a l’hora de la seva aplicabilitat.

El punt 24 parla de “Garantir l’accés als tractaments farmacològics de forma universal a totes les persones, amb independència de la seva situació administrativa i revisar -amb l’objectiu d’ampliar-los per aquells col·lectius en situació de fragilitat econòmic-social- els criteri de la gratuïtat i de reducció del percentatge d’aportació”. L’aplicació d’aquesta proposta estaria condicionada a l’aprovació dels pressupostos. No veig tampoc inconvenient en la seva aplicació, més enllà del fet que la Generalitat es pugui dotar de la facultat legal de poder modificar les aportacions econòmiques dels ciutadans a la prestació farmacèutica.  


(Continuarà…)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada