dimecres, 2 de desembre del 2015

Jornada a UCH sobre les Aliances Estratègiques (i II)

L'aliança estratègica constituida a Osona, el Ripollès i la Garrotxa ha resultat beneficiosa per les institucions que hi participen 


Els polítics a la política; els gestors a la gestió. Recepta elemental per no caure en el ridícul 



(Continua de l’entrada anterior)

Signatura de la constitució de l'aliança estratègica
"triangle del senglar", acte presidit per
la consellera Geli
La Jornada va continuar amb la primera “Aliança Estratègica” mereixedora d’aquest nom. Va ser la del Triangle del Senglar, a càrrec de Jaume Castellano director de Serveis Auxiliars de Sanitat (SAS). Aquesta és una Agrupació d’Interès Econòmic (AIE) que té la voluntat de prestar serveis als seus socis, que pertanyen tots a l’àmbit sanitari i social. 

Els tres hospitals que delimiten aquest triangle (Vic, Olot i Campdevànol), disten entre ells entre 30 i 40 km, és a dir que estan aproximadament a mitja hora des distància en temps, i donen servei a uns 240.000 habitants. El procés seguit per analitzar els serveis que podien ser mancomunats va ser el següent: Anàlisi seriosa de l’estructura de costos , posant els números sobre la taula  amb tota claredat. A continuació es va definir el “full de ruta” 2012-2015en base a estalvis econòmics i mantenint els serveis en el territori. El pas següent fou la contractació conjunta de serveis que al disposar d’una major massa crítica van assolir costos notablement més baixos, i al pas final va consistir en la consolidació de l’experiència que es va iniciar amb una col·laboració puntual, que es va consolidar a través d’una direcció única, i que finalment ha desembocat en un servei únic compartit. SAS és l’empresa que gestiona tot el pressupost dels servei que se li ha contractat per part dels socis.Els resultats econòmics són interessants: Al 2014 han estalviat 1,1 milions d’€ que s’han reinvertit en el procés assistencial del territori, i els centres han passat de gestionar serveis a comprar aquests serveis a SAS. Per dur a terme tot el procés ha calgut un factor clau: entre tots han estat capaços de generar confiança.

La presentació següent, no la vull ni comentar. Va ser l’experiència de l’Hospital Transfronterer de Puigcerdà, a càrrec de Jordi Gassió director general de l’Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT) que gestiona l’Hospital. Ell és director general d’aquest Hospital pràcticament des del dia anterior a la seva inauguració, i procedeix de la política comarcal de la Cerdanya i en la seva presentació lamentable, va donar la impressió que es volia atribuir tots el mèrits del procés de concepció de la idea, de l’acord de les autoritats polítiques de les dues bandes dels Pirineus per tirar-la endavant, de la realització del projecte, de l’obtenció dels permisos, dels acords sobre el finançament de les obres, de la construcció de l’edifici... etc. Ni una sola menció a Pasqual Maragall, ideòleg de l’invent, ni a Jordi Boix, traspassat l’any passat, que va ser qui sense el seu esforç personal, sense la seva empenta i la seva lluita diària, avui l’Hospital Transfronterer no estaria ni als plànols. Que baixa és la política quan alguns no saben estar a l’alçada.

Neix la Fundació Integralia Vallès  
La presentació següent va córrer a càrrec de Javier Oña sotsdirector de la Fundació DKV Integralia, i de M. Emília Gil, adjunta  a la direcció general de Mútua Terrassa. La presentació versava sobre la integració professional de persones amb discapacitat. Un projecte d’un alt contingut social i amb uns valors humans que la feien molt més propera al que són les accions de Responsabilitat Social Corporativa, que no pas com exemple d’una aliança estratègica en el sector sanitari. Per això tampoc m'hi estendre més, però recomano interessar-se per l’experiència per que en l’àmbit humà és sens dubte una iniciativa molt interessant.

Tot seguit vàrem conèixer la segona experiència d’una autèntica “Aliança Estratègica”, la que han constituït l’Hospital Clínic de Barcelona i l’Hospital de Sant Joan de Déu d’Esplugues. La presentació va anar a càrrec de dos autèntics líders en el camp de la gestió, i va permetre recuperar l’interès per la Jornada. El primer en intervenir va ser Manel del Castillo, director gerent de l’Hospital de Sant Joan de Déu que va explicar que aquesta aliança es va iniciar a l’any 92, per intentar crear conjuntament valor per les dues institucions de manera que les dues hi sortissin guanyant. Les raons que justificaven l’aliança eren aconseguir economies d’escala i compartir el coneixement entre les dues institucions. L’aliança es va iniciar en el camp de la cirurgia pediàtrica i la pediatria a l’any 92 i al 2005 es va constituir l’Agrupació Sanitaria SJD-Hospital Clínic.

El Dr. del Castillo va explicar el dilema existent al voltant de si un hospital pediàtric hauria de ser una entitat independent o si hauria d’estar integrat en un hospital general, i va analitzar el conjunt d’avantatges i inconvenients de les dues alternatives: capacitat d’atracció de pacients, flux de pacients, atracció de professionals, equipaments, filantropia, “pediatrització”, recerca, eficiència, continuïtat de serveis, finançament, etc. Amb l’aliança estratègica amb l’Hospital Clínic a Sant Joan de Déu han aconseguit posar a favor d’ells tots els aspectes comentats abans que no els afavorien pel fet de ser Hospital exclusivament infantil. Ara tenen totes les avantatges i cap dels inconvenients.

Tot seguit, el Dr. Josep Maria Piqué fins ara director general de l’Hospital Clínic va donar també la seva visió sobre la bondat de l’Aliança. El Dr. Piqué va explicar que al començament  al Clínic aquesta aliança va generar problemes, i que en la mesura que alguns professionals es van anar jubilant, el “clima” de la relació va anar millorant. Va afegir que el Clínic també hi guanya posant com exemple  als residents MIR, que poden accedir a la formació pediàtrica que també necessiten per la seva especialització. Va presentar un estudi en el que efectivament es veia que els professionals del Clínic valoraven l’aliança amb Sant Joan de Déu, i com els professionals de Sant Joan de Déu, també ho valoraven positivament. Segurament la valoració d’aquests últims era una mica més alta que la dels del Clínic.


Per tal de fer les coses amb rigor, per cada qüestió que desenvolupen conjuntament han elaborat un programa conjunt compartint recursos. Tot seguit el Dr. Piqué va exposar les 10 condicions per assegura l’èxit d’una aliança (i també del matrimoni). 

Obert al romanç, però festeja amb cura
Coneix-te tu mateix, i identifica els teus punts forts
Compartir valors
Tractar a la resta de la família amb respecte
Estendre el compromís al màxim de persones
No et basis únicament amb el contracte i construeix ponts entre les organitzacions
Respectar les diferències
Aprèn del soci
Estigues amatent per canviar quan calgui
Prepara’t per canviar el rumb de l’aliança o per acabar la relació.


Finalment, la Sra. M. Emília Gil i Enric Mangas (vocal president del Consell del Sector d’Aliances estratègiques d’UCH) van “presentar” la publicació “Aliances Estratègiques en el sector sanitari i social. Guia metodològica per a la seva constitució”, que es va quedar en el títol atès que ningú va poder veure res; tan sols la promesa que enviarien el document per correu electrònic, cosa que evidentment no ha succeït fins ara. Certament, anunciar la presentació d'una publicació que després no apareix per enlloc, em va semblar una mica estrany.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada