dissabte, 19 de desembre del 2015

Hospital Clínic: el resultat d'un sistema sanitari excel·lent


Quan hom s’apropa a la realitat del dia a dia dels hospitals catalans, s’adona més clarament de quan injustes són les crítiques que irresponsablement alguns polítics i alguns mitjans de comunicació fan contra el sistema sanitari públic català

Els que es dediquen a criticar el sistema sanitari català, amb l’únic objectiu d’aconseguir redits polítics, mereixen el rebuig més radical per part de la societat       
 


Dissabte 12 de desembre, passades les 8 de la tarda, una persona del meu entorn, va caure per l'escala de casa seva; en la caiguda  no es va poder agafar a la barana perquè portava als braços una planta de Nadal per la seva dona. A resultes de la caiguda es va fracturar el crani i va quedar estès al terra sense coneixement. Afortunadament uns veïns de l'escala el van veure pocs minuts després i varen avisar a la familia i al SEM. Una ambulància medicalitzada es va presentar pocs minuts després al lloc de l'accident, i el metge que el va atendre es va adonar de la gravetat de la situació detectant anomalies de tipus neurològic a banda del traumatisme propi de la caiguda; va activar el codi ictus, i va avisar al servei d’urgències de l’Hospital Clínic. Al servei d’urgències de l’hospital, mentre esperaven l’arribada de l’ambulància, varen activar un dels dos quiròfans d’urgències que estava buit, i quan l’ambulància va arribar a l’Hospital van estudiar i tractar al malalt i el varen preparar immediatament de manera que aquest entrava al quiròfan a les 10 de la nit. Més celeritat i més coordinació sembla difícil d’imaginar. La intervenció va durar 5 hores, fins les tres de la matinada, moment en que varen portar al malalt a la unitat de reanimació post-quirúrgica, a l’espera que al matí següent pugues ingressar a la UCI quirúrgica de l’Hospital. 

Quan un sistema sanitari públic funciona tan bé fins i tot en aquests cassos d’extrema gravetat, amb risc vital pel malalt, gairebé amb una precisió mil·limètrica, i mentre esperes que t’informin sobre com evoluciona el malalt, et venen a la memòria les moltes crítiques i denúncies que tan injustament es fan a la sanitat pública. Catalunya té una sanitat que és l’enveja de molts països que amb més mitjans que nosaltres no són capaços d’oferir una sanitat de la qualitat que els ciutadans de Catalunya poden gaudir. Algú pensarà llegint això, que la seva experiència no va ser tan positiva perquè el van tenir esperant a urgències 4 o 5 hores per ser atès, i si això li ha passat a algú, que és molt probable que sí, tots hem d’entendre que quan ens fan esperar és que afortunadament per nosaltres, el nostre problema no és greu, i per tant no és urgent, i que la  nostra espera serveix per que altres malalts que requereixen una atenció immediata puguin ser atesos aquests sí, de manera urgent. També s’ha de reconèixer que malauradament de tant en tant apareix l’errada humana que lamentablement sempre existirà, però en cap cas les errades humanes són la norma, i ni tan sols són freqüents.

Per tot plegat em resulta indignant que persones que coneixen superficialment el que és la sanitat i com funciona un hospital, que el trepitgen de tant en tant i que no tenen ni idea de com treballen els professionals ni de la seva entrega i dedicació, es moguin exclusivament per interessos polítics i utilitzin els aspectes més delicats de la nostra organització sanitària per intentar captar vots i no per arreglar els problemes que de ben segur hi ha. Aquests inconscients que no saben que juguen amb un sistema molt fràgil, són tan irresponsables com per utilitzar la nostra sanitat pública com a camp de batalla pels seus interessos polítics que passen per aprofitar el malestar social que existeix avui en dia, conseqüència de tots els problemes que tots patim, per veure si aconsegueixen a força de petites revolucions veïnals, canviar un sistema social que no els agrada. Estan en el seu dret de voler canviar el sistema social, però és immoral que ho facin utilitzant las sanitat pública com a eina de confrontació.

Vull posar un exemple que mostra clarament els interessos existents per desestabilitzar la sanitat pública catalana. Fa pocs dies un directiu d’un hospital important de l’àrea metropolitana de Barcelona, que havia tingut problemes per col·lapses a urgències a l’estiu del 2014, m’explicava que aquest estiu passat, un periodista d’un mitjà d’àmbit estatal, però que fa una edició per Catalunya, es va passar més de 15 dies, trucant a diari a un membre del comitè d’empresa de l’Hospital per veure si hi tornava a haver-hi situacions de col·lapse o si el comitè volia denunciar alguna mancança a urgències.  Oi que sembla immoral?

Tornant a l’Hospital Clínic, he de dir que m’ha sorprès molt gratament. Feia anys que no havia trepitjat l’Hospital per dins més enllà d’alguna visita als despatxos de direcció o a la unitat de diagnòstic per la imatge, i m’ha sorprès molt positivament l’aspecte tan pulcre del centre. Quina diferència si ho comparo per exemple amb Vall d’Hebron. Segurament el nombre de persones circulant pels passadissos dels dos hospitals deu ser molt similar. En el cas del Clínic, uns passadissos amb una il·luminació natural extraordinària en tots els llocs on ha estat possible conservar el disseny inicial de l’edifici. A l’Hospital Clínic, tot està molt net, les papereres no sobreïxen, els seients estan amb molt bon estat de conservació tot i ser antics. En els passadissos, molt amplis per cert, hi ha plantes artificials però que donen una imatge agradable, a les parets i portes no hi ha rètols escrits de qualsevol manera amb el clàssic “llamar antes de entrar” entre la molta fraseologia que prolifera en els centres en que tothom escriu el que li sembla. Fins i tot els lavabos públics estan nets, per increïble que sembli. N’hi ha pocs, cal dir-ho, però estan nets. Quin contrast tan evident amb els hospitals de la seguretat social

Només puc fer una crítica de tot aquest episodi que estic vivint de ben a prop, i és el referent a la informació mèdica. En general la informació que el familiars havien rebut per part dels metges que atenen al malalt havia estat correcte, fins i tot bona, llevat d’un dia que li va tocar informar a un senyor no massa ben dotat per comunicar: “I ustedes, que espectativas tienen con respecto al enfermo?” els va dir a la família com a primera entrada a les explicacions que després va donar. En aquelles circumstàncies ho vaig trobar molt poc adequat.


Per tot plegat vull felicitar a l’Hospital Clínic perquè la qualitat assistencial ja era coneguda de sobra, així com el coneixement i la ciència dels professionals del centre, però amb aquest afegitó de la pulcritud, l’Hospital Clínic ofereix una imatge molt propera a la dels grans hospitals americans. Amb un edifici molt més antic, això sí, però molt ben adaptat a la realitat. Felicitats a tots els que ho han fet possible, i també al CatSalut per que al Clínic té la seva particular joia de la corona.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada