diumenge, 29 de novembre del 2015

XIX Jornada ACEBA a Tarragona (i III)




La Taula dels Tres Consellers


Xavier Trias, Marina Geli i Boi Ruiz varen debatre sobre la situació actual de la sanitat a Catalunya



 
El Pic des Trois Conseilleurs de 3.039 m. d'alçada es troba al Departament
francès des Hautes Pyrénées al massís del Néouvielle


Els organitzadors d’aquesta XIX Jornada d’ACEBA a Tarragona van tenir l’encert d’ajuntar en una taula de debat a tres consellers del Departament de Salut, que entre els tres abasten 20 anys d’història i de vida de la sanitat en el nostre país. No cal dir, que tot i  l’excel·lent nivell de les altres taules de la Jornada, la dels Tres Consellers va ser de llarg la més celebrada. En cap cas van decebre les expectatives creades i va ser tot un regal assistir al mini debat que varen protagonitzar. Toni Iruela, moderador de la taula, va tenir l’encert de fer-se fonedís veient que tal com s’estava desenvolupant la taula, el millor que podia fer, era deixar-los fer. De fet, un Xavier Trias molt deixat anar, li va dir: “tu pregunta el que vulguis, que jo et contestaré el que em convingui…”

Intentaré resumir el que varen comentar, no per l’ordre d’intervenció, sinó d’acord al que cada conseller va comentar. Mantindré l’ordre d’antiguitat en el càrrec per relatar les intervencions.

Xavier Trias: Pocs països del món tenen un sistema sanitari com el nostre. El model prové de la realitat que teníem a Catalunya on l’Estat hi havia invertit molt poc, fet que havia comportat que la societat civil s’hagués d’espavilar i construir i dotar els seus propis centres. Quan es va anar modelant el sistema sanitari actual es va decidir aprofitar tot allò que s’havia anat construint en el temps, en lloc de fer-ho tot a través de l’ICS. Tanmateix, d’aquell model inicial hi ha coses que passats els anys no s’han pogut desenvolupar com per exemple la no separació del CatSalut del Departament de Salut i tampoc s’ha pogut dotar a l’ICS de les eines d’una empresa moderna. Malauradament tampoc s’ha resolt el finançament resultant d’unes transferències mal fetes, i per acabar-ho d’arreglar la Llei General de Sanitat es va aprovar sense una memòria econòmica.

Va destacar la col·laboració de molts alcaldes i Ajuntaments en la consolidació del model sanitari català: Joan Clos a Barcelona, Antoni Farrés a Sabadell, l’alcalde de Terrassa i d’altres. Ara, els temps han canviat i no sap que succeirà a Barcelona amb el nou Ajuntament doncs són gent complicada. Cal que tothom tingui clar quin sistema sanitari volem. A nivell econòmic va dir que a Catalunya es varen arreglar una mica les coses quan Andalusia no podia pagar les factures, i va destacar al ministre de sanitat del govern espanyol Julian Garcia Vargas com la persona clau per aconseguir que Catalunya pogués consolidar el seu model. “Trias, tu tira para adelante...”. Això va permetre un sistema finançat públicament amb una asseguradora pública i un sistema de contractació bàsic i mecanismes d’avaluació. En referència a les EBA va ressaltar que no veu un entusiasme excessiu per fer-ne de noves. Xavier Trias veu el problema en el futur, i creu que hauríem de tenir il·lusió en construir conjuntament aquest futur.         

Marina Geli: La sanitat catalana presenta uns resultats en salut molt bons i l’estat de salut de la població catalana és molt satisfactori. La mortalitat de les grans malalties més greus és molt satisfactòria en relació a la de la gran majoria de països del món. Després de quasi 35 anys de gestionar la salut del catalans tenim uns resultats molt bons, però hem de millorar (i s'hi està treballant) en els problemes derivats de la contaminació i la salut. Pel que fa a la universalitat del sistema sanitari som el número 1 del món atès que a Catalunya tothom té dret a l’assistència, però en accessibilitat no estem tan bé (llistes d’espera) i aquí ens cal millorar. Val a dir però que allò urgent i allò greu, funciona. El sistema sanitari català té en general més metges que altres sistemes sanitaris (tot i que a l’assistència primària n’hi ha menys); tenim menys personal d’infermeria que altres països del nostre entorn i els nostres professionals estan pitjor remunerats que els seus col·legues d’altres països. I tot això amb una despesa per càpita que és la 21ª  en el món.  Per Marina Geli, la gran feblesa del sistema és la crisi del consens polític i social al voltant de la sanitat, que es podria recompondre a partir del rigor de les dades que són indiscutibles. També va reclamar una millor assignació pressupostària per la primària i els pressupostos plurianuals que són una demanda recurrent en la consellera Geli, atès que permetria establir, a més d’un any vista, escenaris plurianuals pels salaris, la tecnologia, per la farmàcia, etc. Pel que fa a la creació de més ABS, Marina Geli va dir que els professionals haurien de fer un pas endavant i assumir un lideratge en aquest tema que avui costa una mica de veure. Per Marina Geli és vital la participació del món local en la governança del sistema, no en el de les institucions

Per la seva banda Boi Ruiz va dir: Tenim bons resultats, i si això és així perquè estem sotmesos permanentment al combat ideològic? Aquests atacs al sistema sanitari acaben angoixant a la gent. Va explicar que si el conseller Trias anava coix per un pressupost insuficient, ell va coix de les dues cames, perquè al pressupost insuficient s’hi afegeixen les retallades. És molt difícil caminar coix de les dues cames... va dir. Catalunya va ser la primera comunitat en iniciar la reforma de la primària, i degut a un finançament deficitari, no va tenir més remei que ser innovadora, i així és com varen sorgir les EBA, quan l’administració va donar resposta a les demandes que van sorgir del col·lectiu mèdic.

La reforma autèntica dels sistema nacional de salut hauria estat transformar el “administrar el sistema de salut” a “gestionar el sistema de salut”. És irresponsable que es voti per unanimitat una llei, i quan la vols aplicar els mateixos que la van votar et diuen que “no cal que l’apliquis” (en referència a la Llei de l’ICS). Referint-se a l’assistència primària va dir que l’anticipació de la malaltia ha d’estar en els primers nivells de resolució. Tornant a la situació econòmica Boi Ruiz va dir que amb una manca de finançament crònica i amb el dèficit acumulat de la sanitat a Catalunya, plovia sobre mullat. El repte era com mantenir la qualitat de l’assistència, com mantenir la cartera de serveis i com mantenir la xarxa de proximitat de que disposem els catalans amb aquestes condicions de l’economia i per donar resposta a aquests interrogants, es va actuar sobre els salaris i les suplències, sobre la farmàcia, sobre les inversions i reduint la pressió de la demanda, és a dir, actuant sobre les llistes d’espera.

Les previsions del Pla de Salut varen servir per poder mantenir els serveis, en base a moltes accions que una a una eren “la xocolata del lloro” però que en el seu conjunt han permès retornar les llistes d’espera al nivell que estaven al 2010, i millorar una mica els salaris dels professionals, i tot això amb el mateix pressupost, van ser decisions de cost oportunitat: per fer unes coses se’n tenir que deixar de fer unes altres. Al conseller Ruiz li sembla immoral que a Madrid ens diguin que a Catalunya som uns “manirrotos”.


En base a la informació de que es disposa, Boi Ruiz creu que el model ha d’anar canviant en funció d’aquesta informació, col·locant a l’assistència primària allò que es cregui que s’ha de resoldre en aquest nivell assistencial. Com menys malalts passin de la primària als hospitals anirem millor. Això és el que caldrà incentivar en un futur immediat.  


Els tres consellers van ser acomiadats amb una llarg aplaudiment... Llàstima que la sessió no hagués durat una hora més.



dissabte, 28 de novembre del 2015

XIX Jornada ACEBA a Tarragona (II)


"SANITAT PÚBLICA AMB VALOR AFEGIT"


Josep Lluís Lafarga defensa una revisió rigorosa de la LOSC per actualitzar-la i adaptar-la a les noves situacions


 Dr. Aranalde: "Cal vetllar per la supervivència económica i la sostenibilitat de les EBA" 


(…Continuació de l’entrada anterior)
Tot seguit va ser el torn de Josep Lluís Lafarga, advocat especialitzat en dret administratiu i sanitari, que va ser redactor de l’avantprojecte de la Llei d’Ordenació Sanitaria de Catalunya (LOSC) entre moltes altres normatives sanitàries, que va fer un anàlisi detallat i amb rigor del passat, present i futur de la LOSC.
El Sr. Lafarga va començar la seva intervenció repassant el context en el que la Llei fou elaborada, fent referència a les limitacions imposades per la Llei General de Sanitat aprovada uns anys abans pel govern espanyol amb un marcat caràcter estatal. La LOSC, tot i els condicionats que la van marcar, va poder preservar les característiques dels sistema sanitari català que com es sabut es diferenciava del model espanyol per la gran quantitat d’institucions del teixit social català que s’hi integraven més enllà de les pròpies de l’Administració (mútues, fundacions, societats municipals, etc.)
L’objectiu de la LOSC era la incorporació dels instruments de modernització necessaris per millorar l’eficàcia, l’eficiència i la qualitat dels serveis sanitaris. La LOSC ve aportar un seguit de novetats tals com la naturalesa del Servei Català de la Salut definit com un ens públic subjecte al dret privat, configurat per tots els centres i serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut pública, finançats públicament, mitjançant convenis o contractes. La LOSC assegurava també la separació de funcions de planificació i contractació, respecte de les de les de gestió i provisió dels serveis, i introduïa instruments de gestió empresarial en la provisió dels serveis sanitaris de titularitat pública.
El CatSalut no ha pogut consolidar-se com un model que aplegués el gruix de les competències sanitàries, atès que algunes d’elles han continuat mantenint-se com a prerrogativa del Departament de Salut. Tampoc s’ha assolit la descentralització de l’ICS. L’àmbit en el que la LOSC ha aportat més valor afegit ha estat en el de la gestió dels serveis, on ha permès la creació de consorcis, empreses publiques, EBA, fundacions, etc.
De cara al futur, el model sanitari català s’ha de dotar d’instruments que garanteixin la professionalitat, el bon govern, la transparència, l’avaluació, el retiment de comptes i la qualitat democràtica en tot el sistema sanitari català, que hauria de ser difós adequadament entre els ciutadans com una eina de progrés, cohesió social i solidaritat. També caldria una anàlisi crítica i amb rigor, per tal de fer possible la revisió i millora de la LOSC. Fins aquí la intervenció de Josep Lluís Lafarga.
Tot seguit es va presentar el “Codi de Bon Govern” elaborat pe ACEBA. La presentació ha estat feta pel Dr. Aranalde president d’ACEBA. Ha destacat que aquest és un exercici de bona voluntat que té el valor d’haver estat fet per ells mateixos. Ara caldrà que el Codi sigui analitzat per cada centre d’ACEBA per tal d’estudiar-ho i fer proposta de millores. Finalment quan es tingui la versió pública definitiva allà pel mes de febrer, es presentarà a la presidència del Col·legi de Metges de Barcelona.
El Dr. Aranalde va fer una definició d’una EBA que és sens dubte la millor que mai he sentit: Una EBA es defineix com una organització de professionals que basen el seu model en desenvolupar un espai on les persones que hi treballen puguin créixer i desenvolupar la seva carrera, facilitant la seva capacitat d’innovació i desenvolupament de l’excel·lència, tot treballant en equip. La coresponsabilitat en la gestió, organització i resultats son una clar compromís de les EBA, participant en la governança per aconseguir incrementar l’efectivitat i l’eficiència dels serveis prestats, millorant els resultats en la salut i la satisfacció dels ciutadans i dels professionals, tot col·laborant a fer sostenible el sistema sanitari públic.
Els valors de les EBA són: Compromís Ètic, Servei Públic, Transparència democràtica, Gestió orientada a la millora de la qualitat i l’eficiència del servei, Principis i pràctiques de bon govern. El Codi de Bon Govern inclou el conjunt de Bones pràctiques de Gestió de les EBA.
El Dr. Aranalde president d'ACEBA 
Posar en valor la governança vol dir: Acomplir la missió i la visió de la societat; Vetllar per la supervivència econòmica i la sostenibilitat de la EBA; Seleccionar, donar suport i controlar les funcions delegades a altres professionals que no pertanyin als Òrgans d’Administració; Retre comptes i raó dels procediments i resultats econòmics.
El Dr. Aranalde va cloure la seva intervenció explicant les Recomanacions pel Bon Govern dels Sistemes de Salut del Consell d’Europa així com altres aspectes del Codi Ètic tals com Economia social i tractament dels excedents, Transparència, Incorporació de nous socis i Situació laboral. Tot el Codi s’hauria de sotmetre a una Avaluació contínua dels resultats.
La Jornada es va cloure amb la presentació de 6 experiències innovadores fetes per les EBA: Alta precoç en el part sense complicacions en una zona rural; participació en un programa d’habitatge social per a persones amb dificultat d’inserció i risc d’exclusió social; programa d’ajut i tractament farmacològic; Quadre de comandament ISIS; Servei de psicologia amb valor afegit i Implementació d’un model de direcció matricial en un centre d’atenció primària.

I fins aquí, el contingut d’aquesta XIX Jornada d’ACEBA. En la propera entrada al blog, explicaré el contingut de la taula estrella de la Jornada: Els Tres Consellers que he reservat com a plat fort de la Jornada.
(Continuarà

  

divendres, 27 de novembre del 2015

XIX Jornada ACEBA a Tarragona (I)

"SANITAT PÚBLICA AMB VALOR AFEGIT"


Oriol Illa va reclamar per a la Taula del Tercer Sector, un sistema de concertació similar al sanitari


A nivell mundial, el costos del sistema sanitari es duplicaran en els propers 10 anys  


el Sr. Oriol Illa
Dijous d’aquesta setmana, Tarragona ha aplegat la XIX Jornada de l’Associació Catalana d’Entitats en Base Associativa (ACEBA), que ha comptat amb la col·laboració de Muralles SLP, una de les dues EBA de les comarques tarragonines.

La Jornada ha començat amb una conferència inaugural a càrrec d’Oriol Illa, president de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya que ha versat sobre “el futur del tercer sector i l’economia social en l’àmbit dels serveis públics: aliances i canvis d’una societat en transformació” la intervenció del Sr. Illa de ser molt interessant atès que va fer un repàs de la situació actual del sector, destacant entre altres efectes negatius de la crisi, la desaparició de l’obra social de les caixes, que temps enrere havia estat una font de recursos important pel sector. Malgrat la crisi el Sr. Illa va destacar que qualsevol crisi genera noves oportunitats i que el Model de protecció social ha pogut donar resposta a una bona part de les necessitats de la societat catalana. Una de les característiques del sector social és que és la suma de moltes petites entitats. A nivell econòmic, el Sr. Illa va posar de relleu que els drets socials estan suportats per un pressupost que està massa per sota d’altres de les potes que suporten l’Estat del Benestar. En la seva opinió per millorar aquesta situació caldria que les polítiques socials passin a ser prioritàries , i poder ser presents com a sector a les taules de debat i aconseguir que els polítics entenguin la importància dels drets socials.

Per analogia al sector sanitari públic, va fer referència a la situació de canvis que està patint la societat fet que els portarà a replantejar-se els seus objectius i reconvertir l’activitat de la Taula del Tercer Sector. Va acabar la seva intervenció dient que la desigualtat es construeix a partir d’un sistema econòmic injust, i va acabar demanant “un sistema de concertació com els dels sector sanitari”

Tot seguit va ser el torn de Jaume Sellarès, gerent de l’EAP Sardenya (EBA) que va desenvolupar el tema “És l’autogestió un bon model pel present i el futur?  En la seva intervenció Sellarés va definir l’autogestió com el fet de disposar de capacitat i autonomia en el maneig dels recursos. Va ressaltar que les dades comparatives del 2013 i del 2014 mostren una certa consistència, i va concretar tres indicadors que així ho manifesten: Reducció de la despesa farmacèutica per usuari d’un 10% aproximadament, una disminució clara de les urgències hospitalàries produïdes a partir de malalts assignats a una EBA d’un 23% aproximadament, i una reducció  de les hospitalitzacions evitables d’un 12%. Sellarés va quantificar els efectes d’aquests 3 indicadors en un estalvi de 150 Milions d’€ anuals, que no es poca cosa.

Tanmateix caldria saber si hi han indicadors negatius, que generin una despesa que contraresti els estalvis anteriors, però d’això no se’n va parlar.

El resum de la intervenció de Jaume Sellarès va ser:
  • L’autogestió és un bon model
  • Es malalts estan mostren una grau de satisfacció elevat
  • Els professionals estan satisfets del treball que fan i de la forma que el poden fer
El Sr. Ricard Alemany

Tot seguit Toni Hidalgo Director de Consultoria & CEOva presentar el tema “Central de resultats  d’AP: del rànking al benchmarking” , que no comentaré, com tampoc ho faré extensament amb la intervenció següent de Ricard Alemany, científic del Centre de recerca Matemàtic de la UB , que va fer una interessant exposició al voltant de “Arquitectura, innovació i tendències en els models de gestió”. Algunes de les afirmacions del Sr. Alemany varen ser: 
  • El deute tardarà molts anys a pagar-se
  • Els interessos a llarg termini també baixen
  • Quan el rendiment del capital és superior al creixement econòmic es produeix un increment de la desigualtat
  • Si no hi han estalvis no s’inverteix en bens productius
  • La sobre regulació pot condicionar la col·laboració entre el sector púbic i el privat
  • A nivell mundial, el cost dels sistemes sanitaris es duplicarà en els propers 10 anys
  • La variable a mesurar serà l’eficiència i el valor afegit
  • En la col·laboració públic/privat el model de negoci ha de generar beneficis, però aquests han de ser reinvertits en el procés per fer-lo sostenible
  • Les societats que siguin més ràpides en implementar models de col·laboració tindran un avantatge comparatiu important. 
(Continuarà…)