divendres, 30 d’octubre del 2015

El sindicat de Metges de Catalunya demana la nul·litat del 1er. Conveni Col·lectiu de la sanitat concertada.


Si la demanda de Metges de Catalunya prospera, es poden veure afectats pels efectes que se’n derivin 50.000 treballadors de la sanitat pública concertada.


Això significaria tornar a les condicions vigents el dia 8 de juliol de 2013 perdent doncs, entre altres millores, el 5% d’increment salarial pactat per aquest 2015     


En una mesura sense precedents el sindicat mèdic vol deixar sense efecte el 1er Conveni Col·lectiu del sector concertat que va entrar en vigor l’1 de maig passat. Els motius adduïts per justificar la presentació de la demanda són un conjunt “d’anomalies” que ells interpreten com a tals, i que caldrà veure com interpretaran els jutges. Les fonts consultades veuen poques possibilitats per que aquesta demanda prosperi, però en qüestions de la Justícia ja hem vist en més d’una ocasió com cassos que a priori “estaven guanyats” s’han acabat perdent. Per tant, com que la meva intenció no és en cap cas avaluar les possibilitats d’èxit de la denúncia presentada pel sindicat Metges de Catalunya (MC), veiem quines són les raons esgrimides pel sindicat a l’hora d’interposar la demanda.

En la demanda presentada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el sindicat impugna el 1er. Conveni Col·lectiu de treball dels hospitals d’aguts, centres d’atenció primària, centres sociosanitaris i centres de salut mental concertats amb el Servei Català de la salut. El sindicat interposa un plet contra la Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS), Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES), i contra els sindicats CCOO, UGT i SATSE, demanant al tribunal que declari la nul·litat del Conveni, a l’haver quedat MC exclosos de la seva negociació i posterior redacció.

El sindicat considera que el redactat definitiu del conveni, a l’haver exclòs als representants dels metges incorpora mesures i greuges contra aquest col·lectiu. Com a conseqüència d’això els metges han de treballar 20 hores més que l resta de personal a l’any. També denuncien que el preu hora de les guàrdies mèdiques és inferior al preu d’hora ordinària contràriament al contingut d’algunes sentències que ells ja han guanyat sobre aquesta qüestió.També denuncien  que en la pràctica el col·lectiu mèdic no ha experimentat cap increment salarial real, atès el sistema d’aplicació del increment retributiu previst en el conveni esmentat. El Conveni Col·lectiu impugnat pel sindicat afecta a 49 hospitals d’aguts, 80 centres d’atenció primària, 96 centres sociosanitaris, i 25 centres de salut mental. Tot plegat al voltant de 50.000 treballadors.

Què pot succeir, si Metges de Catalunya guanya aquest impugnació del Conveni?

La conseqüència immediata seria que les condicions de treball dels treballadors dels centres concertats es retrotreuen al les que gaudien el dia 8 de juliol de 2013, data en que va decaure la ultra activitat del conveni anterior, excepte per el sector sociosanitari atès que el seu conveni específic va acabar el 31 de desembre de 2014 i aquesta seria doncs la data on s’hauria de retrotreure les condicions de treball del sector siciosanitari.

Tenint en compte que la Sala de lo Social del TSJC té una càrrega de treball no massa important, el judici es podria celebrar durant el proper més de gener. Vol dir que l’amenaça plana sobre 50.000 treballadors...  
Més enllà de les motivacions de Metges de Catalunya per actuar d’aquesta manera posant en risc a tants treballadors de la sanitat concertada, i reafirmant-me en no voler avaluar les possibilitats d’èxit d’aquesta demanda, si que voldria fer un parell de consideracions.

La primera és ja coneguda: el sindicat Metges de Catalunya no ha signat mai cap acord des de fa ja molts anys. I la segona que es deriva de l’anterior en el sentit que si el sindicat no ha participat en la redacció del és per que en les negociacions del mateix el sindicat no va voler signar els acords als que s’havia arribat amb els altres sindicats presents a la mesa negociadora, de manera que va ser el propi sindicat qui es va auto excloure de tot el procés  que va venir després. 


www.rbaestudisiprojectes.cat                   




dimecres, 28 d’octubre del 2015

Rellançament de la Fundació Puigvert


Esperança Martí continua com a presidenta del Patronat, però en un gest de generositat vers la institució, abandona totes les funcions executives


Ramon Massaguer pren el relleu com a patró delegat i director general de la Fundació



La rellevància d'Esperança Martí en la sanitat catalana es ben coneguda. La presidència executiva a la Fundació Puigvert que ha exercit fins fa ben pocs mesos i durant pràcticament  40 anys, així com la presidència de la Unió Catalana d'Hospitals que també va exercir força temps, afegit als seus coneixements i a la seva forta personalitat li van valdre un prestigi àmpliament reconegut en el mon sanitari català. La seva important tasca i la seva influència positiva en la nostra sanitat li van valgué ser distingida per la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi. Ara, a la Fundació Puigvert s'acaba d'engegar una nova etapa, atès que la Sra. Esperança Martí, per raons d'edat, ha deixat les seves responsabilitats executives, i ha passat a un segon pla en el dia a dia de la Institució, presidint però, el Patronat de la Fundació de la que es patró vitalici.

L'encarregat d'agafar el relleu és Ramon Massaguer. Tot i que Massaguer no prové directament del món sanitari, el seu coneixement del sector es molt important atesa la seva trajectòria professional que es va iniciar al Departament de Governació amb responsabilitats en l'àmbit de la funció publica. D'allà va passar a l'ICS on va assumir una gerència de recursos humans, quan el gerent de la Institució era Antoni Garcia. Uns anys més tard va ser nomenar gerent de l'Institut Català de la Salut, en substitució de Xavier Pomes. Quan Jaume Roma va deixar la direcció del llavors recent creat Servei Català de la Salut, Ramon Massaguer va ser la persona escollida per ocupar el càrrec, on s'hi va estar fins a l'any 2003. En aquell any, Ramon Massaguer es va incorporar a l'Ajuntament de Barcelona com a gerent d'Urbanisme, i en l'etapa de Xavier Trias com alcalde de Barcelona, Ramon Massaguer va ocupar la gerència de coordinació de les empreses municipals. Llicenciat en dret com a formació de base, Massaguer té doncs una amplia trajectòria professional una bona part de la qual l'ha desenvolupat en càrrecs de molta responsabilitat en el món de la sanitat catalana. El relleu generacional afecta no només a la direcció general de l'Hospital, sinó que també passa per la renovació d'alguns membres del patronat per raons d'edat i per complir les condicions establertes en els estatuts de la Fundació que preveuen que dues persones de l'Hospital de Sant Pau formin part del patronat de la Fundació Puigvert.

Des del dia 1 de juliol Massaguer ha acceptat aquest nou repte professional. Ara es troba en la fase de conèixer bé i a fons les característiques de l'organització que li toca dirigir. En aquest sentit està molt agraït al procés de transferència d'informació que Esperança Martí ha protagonitzat, tot i que encara queden pendents de tancar alguns temes per acabar aquesta etapa de relleu. També agraeix el pas enrere que ella ha fet, facilitant així la seva plena integració a la Fundació.

Val a dir que des de fa uns anys, semblava com si la Fundació Puigvert hagués vist com es reduïa una mica la posició de lideratge que amb temes urològics històricament sempre havia tingut, tant a Catalunya, com a Espanya com fins i tot a nivell internacional. Segurament alguns conflictes interns al més alt nivell de la Fundació, així com un llarg període sense un director general amb plena capacitar executiva poden haver influït en aquesta situació. Recuperar i incrementar aquest prestigi és doncs un dels reptes més importants que Ramon Massaguer té sobre la taula. Precisament una de les coses que ha sorprès positivament al nou director general es l'excel·lència clínica que ha pogut notar en tots els serveis mèdics de l'Hospital.

És en aquest sentit que Massaguer destaca el curs d'urologia celebrat recentment, en el que hi han participat 700 persones vingudes d'arreu del mon, i que ha comptat amb professorat propi de la Fundació però també amb experts internacionals. Ramon Massaguer explica que es feien intervencions en els quatre quiròfans de que disposa l'Hospital, i aquestes podien seguir-se pels assistents al curs, en la sala de l'hotel en el que el curs es celebrava. Fins i tot, els assistents podien fer preguntes als membres de l'equip quirúrgic, algun dels quals contestava des del mateix quiròfan. En la mateixa línia, Massaguer destaca que a la Fundació Puigvert durant aquest mes de juny passat s'ha fet el primer transplantament robòtic de ronyó a Europa.

Seguint amb els aspectes positius Massaguer destaca que el personal mèdic, d'infermeria o auxiliar son gent molt bona en les seves respectives professions, i això vol dir que els processos de selecció estan molt ben fets. En general tothom és molt col·laborador i tots tenen un "esperit d'adhesió" a la Fundació que de cap manera es pot perdre.

Però també hi ha hagut alguna sorpresa que no s’esperava. En aquest punt Massaguer destaca que els sistemes d'informació tenen marge de millora, i algunes instal·lacions industrials presenten una certa obsolescència especialment les de l'edifici antic. Caldrà fer un Pla de Renovació de les instal·lacions. També comenta que fruit de més de dos anys sense la presencia d'un director general, cal millorar la coordinació entre els diferents serveis.

Com a objectius a curt i mig termini Ramon Massaguer es planteja tancar el concert amb el CatSalut que ja esta pràcticament enllestit, elaborar un pla Director, renovar l'organigrama i el comitè de direcció que no existeix, establir acords amb les mútues i companyies asseguradores per que  només determinats procediments quirúrgics es puguin fer a la Fundació Puigvert. Potenciar els malalts privats de l'Estat espanyol i les assegurances amb reemborsament també esta entre les seves prioritats.

Recordem, que des de fa ja molts anys a la Fundació Puigvert l'activitat publica es fa pels matins, mentre que l'activitat privada es du a terme a les tardes.

Per Massaguer també és molt important aprofundir les relacions amb el Departament de Salut i amb el CatSalut, que no són dolentes, amb l’objectiu de millorar la posició de la Fundació Puigvert dins del sistema sanitari català. També es planteja preparar un relleu d'alguns professionals que per raons d'edat ben aviat hauran de deixar l'Hospital i que tot i això quedi garantit un futur brillant per la Fundació. I entre els seus objectius més a llarg termini, li agradaria aconseguir que la Fundació Puigvert fos considerada com a centre nacional de referencia en Urologia, Neurologia i Andrologia.

Acabo amb una frase de Ramon Massaguer: "estic al front d'un projecte molt important dins de l'àmbit sanitari català, i afortunadament la Institució disposa de molt bons vímets per fer un magnífic cistell, de prestigi internacional"


Ramon Messeguer molt bona sort i molt d’encert en aquesta nova etapa.


dimarts, 27 d’octubre del 2015

Pobre Sanitat pública: la que ens ve a sobre...


En una entrevista a Diario Médico, Gemma Tarafa comissionada de Salut de l’Ajutament de Barcelona, apunta clarament a una revisió del model sanitari català


Pretendre, avui en dia, que els hospitals internalitzin els serveis de neteja, bugaderia o alimentació és si més no, propi del segle XX



La comissionada de Salut de l'Ajuntament de Barcelona
Gemma Tarafa
Fa ja alguns anys que la sanitat catalana topa amb seriosos inconvenients derivats dels molts comentaris que s’han fet al voltant de la privatització, de la corrupció, de la mercantilització, de les portes giratòries, de les llistes d’espera, etc., generant en molts cassos un fals debat al voltant d’acusacions falses i demagògiques. I tot això amb uns indicadors de salut i de satisfacció dels usuaris molt positius. Respectant la legitimitat de totes les idees, està clar que unes semblen més possibilistes que unes altres, i d’altres més encertades que les de més enllà. Però certament totes les idees maereixen una consideració. Ara bé, tot i la respectabilitat, hi han idees que si es posen alguna vegada a la pràctica ens faran retornar als anys 70;  Haurem perdut quasi mig segle.

Dic això per que he llegit el reportatge de Diario Médico al voltant de la comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona Gemma Tarafa. Com és sabut l’Ajuntament barceloní té representació al Consorci Parc de Salut Mar, a l’Hospital de Sant Pau i al Consorci Sanitari de Barcelona. Doncs bé, la Sra. Tarafa ha explicat que el govern municipal ha encarregat un estudi en el que s’analitzin tots els concerts, convenis i contractes així com totes les externalitzacions i privatitzacions que s’hagin dut a terme en l’àmbit sanitari en aquests últims cinc anys, i això en dos línies diferenciades. D’una banda els serveis mèdics (laboratoris, diagnòstic per la imatge, etc.) i de l’altre els serveis generals (neteja, alimentació, bugaderia, manteniment, etc.)

Això vol dir que des de l’Ajuntament de Barcelona es volen replantejar no tan sols el model sanitari català, sinó també l’espanyol i el de tants països occidentals, en els que els hospitals s’han especialitzat en allò que saben fer (atendre, cuidar i curar al malalt) i han deixat que altres temes secundaris (però necessaris) en el procés d’atenció als malalts sigui assumit per empreses especialitzades (neteja, bugaderia, alimentació, etc.)

Els serveis de neteja,  bugaderia i alimentació van començar a ser assumits a casa nostra per empreses externes ben be fa ja més de 30 anys, mentre que l’externalització d’alguns serveis mèdics és més recent, però els inicis es poden situar perfectament al començament de la dècada dels 90. El diagnòstic per la imatge i els laboratoris són els serveis mèdics que habitualment han estat objecte d’externalitzacions, i en casos més excepcionals,  alguna especialitat mèdica com a conseqüència de l’escassesa d’especialistes (anestesistes, oftalmòlegs,  al·lergòlegs, etc.).

L'Hospital del Mar juntament amb el de l'Esperança, han
estat des de fa molts anys, els hospitals més lligats
a l'Ajutament de Barcelona   
Però el que és més preocupant és que tot aquest “revisionisme” que vol implantar la Sra. Tarafa sigui quelcom més que l’enunciat d’unes idees, sinó que fins i tot semblaria com si es volguessin dur a la pràctica amb una certa immediatesa. Al Parc de Salut Mar a mitjans de juny hi va haver una remodelació dels membres del Consell Rector com a conseqüència de la dimissió en bloc dels representants de la Generalitat, que com és sabut hi té el 60% dels vots. En la última sessió d’aquell consell rector es van aprovar un seguit de temes relacionats amb diferents concursos públics. En aquella reunió no s’havien incorporat encara els nous representants municipals d’acord a la nova composició de l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona resultant de les eleccions municipals del mes de maig passat. Doncs bé, en la última reunió del nou consell rector sembla ser que els  nous representants de l’Ajuntament de Barcelona no van aprovar cap de les propostes que s’hi van presentar relacionades amb contractacions, atès que l’Ajuntament de Barcelona ha creat un organisme per el que han de passar tots el contractes tant els del propi Ajuntament com els de totes les entitats en les que en el seu consell hi participi algú de l’Ajuntament, i òbviament aquest organisme està del tot col·lapsat com és fàcil suposar. Segons sembla, els representants de l’Ajuntament van demanar en aquella reunió que tot el relacionat amb contractes de serveis es portés a una reunió posterior, i tot i que la Generalitat té el 60% en aquest consell rector, a instàncies del seu president es va accedir a tractar-ho en un consell proper.

Que es vagin calçant a l’Hospital de Sant Pau, al Consorci Sanitari de Barcelona i a altres centres hospitalaris barcelonins, per allò de “cuando las barbes de tu vecino veas pelar...”


Per cert, Sra. Tarafa ens podria dir qui fa la neteja a l’Ajuntament de Barcelona?... Gràcies…


diumenge, 25 d’octubre del 2015

L'origen de les direccions assistencials


La introducció d'aquesta figura en els hospitals, es va produir fa ja 25 anys.


Eren un bon complement  per a les gerències professionals (no mèdiques) d'aquella època.


Fa pocs dies vaig estar en un hospital barceloní que no es de l'ICS i al sortir vaig llegir en un dels molts rètols existents el text "Direcció Assistencial d'Infermeria". No vaig poder evitar retrocedir mentalment més de 25 anys per recordar com havia sorgit la figura directiva de la “direcció assistencial”. En la època a la que em refereixo (anys 80 i molts), en els hospitals de l'ICS els sindicats gremials no tenien en la pràctica cap presencia significativa de manera que els metges defensaven els seus interessos a través del que s'anomenava "l'Associació Professional de Facultatius". (APF)
Organigrama de l'Hospital Vall d'Hebron, amb una direcció assistencial
del tot justificada per la dimensió del centre 

Uns anys abans (1981/82), des d’una direcció general d'Assistència Sanitària força reformista, i immediatament després que la Generalitat rebés les transferències de Sanitat, s’havien endegat dues iniciatives per el que alguns anys més tard acabaria sent l'ICS, que varen generar controvèrsia. La primera fou establir un nou organigrama hospitalari en el que la direcció d'infermeria adquiria protagonisme i deixava de dependre dels antics Directors (majoritàriament provinents del cos estatal d'inspectors mèdics), per situar-se al mateix nivell que la direcció mèdica. Aquest mesura era un reconeixement a la importància que el treball d'infermeria tenia en el bon funcionament dels hospitals. La segona iniciativa va consistir en posar al cap de munt de l'organigrama a gerents professionals, experimentats en empreses de serveis, substituint a aquelles antigues direccions. L'objectiu de tot plegat era introduir la cultura empresarial en els hospitals de l'ICS.

Les dues mesures van ser en general mal rebudes pel col·lectiu mèdic, que a través de l'Associació Professional de Facultatius van pressionar per modificar aquella situació. Recordo molt bé, que a l'ICS, quan aquella direcció general va canviar de titular, van començar a produir-se les primeres converses per arribar a un punt de trobada que permetés d’una banda mantenir la direcció d’infermeria al nivell de l'organigrama existent, i al mateix temps satisfer les exigències de l'Associació Professional de Facultatius.

En aquest sentit, i després de diferents converses, alguna d'elles certament dura, es va arribar a l'acord de crear una “direcció assistencial”, situada en l'organigrama entre el gerent i les direccions mèdica i d'infermeria, i que aquesta direcció assistencial fos assumida per un metge. L'acord tenia sentit, si es té en compte que cap dels gerents dels hospitals de l'ICS en aquell època era metge, de manera que aquesta direcció assistencial es configurava com la ma dreta del gerent en qüestions relacionades amb l'assistència sanitària, quedant el gerent pels temes mes propis de la gerència, com ara els aspectes econòmics, els estratègics, la planificació i els recursos humans.
Organigrama Hospital de Sant Pau

Va passar però, que l'objectiu real de l'APF no era només aquest, sinó que en el fons el que perseguien era la subsitució dels gerents no mèdics per metges, de manera que es van buscar un canal de negociació adequat per aconseguir posar al front dels hospitals a metges. I el cert es que ho varen aconseguir. Va ser un pacte no escrit però que es va a dur a terme amb efectivitat i pregressivitat. Avui, i des de fa ja forces anys, als hospitals de l'ICS tots els gerents tornen a ser metges tot i que només alguns d'ells són autènticament "gerents". 


Entre les dificultats administratives per crear aquesta figura, i l'haver aconseguit el compromís d'anar substituint amb el temps a les gerències no mèdiques per metges, la direcció assistencial no va arribar a quallar en el sí de l'ICS atès que les APF van perdre l'interès en reclamar-les; havien aconseguit "un peix més grós", com era assolir les gerències. Tanmateix les APF van aprofitar la idea per introduir aquesta nova figura directiva en hospitals no ICS (on els gerents en molts cassos no eren metges) i d'aquesta manera es va anar consolidant aquesta figura en els organigrames d'alguns hospitals. Sembla però que la direcció assistencial va arribar per quedar-s'hi atès que continua sent vigent en determinats hospitals  de la xarxa publica, i fins i tot en algun hospital privat, malgrat que avui en dia la immensa majoria de gerents en els centres públics i privats són metges.

No és el meu objectiu reivindicar les gerències professionals en contraposició a les gerències corporativistes. En un moment donat les gerències professionals van arribar, van començar a "comptar" l'activitat que els hospitals feien, van comparar aquesta activitat amb el que costava mantenir l'hospital durant tot un any, van sobretot innovar, van introduir els conceptes i la cultura de  la gestió i de sostenibilitat en els hospitals, van intentar fer entendre que la salut no té preu, però té un cost, i avui en dia pràcticament han desaparegut (llevat d’honroses excepcions, que hi són). El que em pregunto és la necessitat de mantenir en les actuals condicions les direccions assistencials. Si el gerent ja es metge, li cal una ma dreta que s'ocupi de l'assistència?

Organigrama de la Fundació Salut Empordà (Hospital de Figueres)
Ho puc entendre en institucions grans, amb una oferta assistencial que abasti per exemple l'hospitalització d'aguts i l'assistència primària, on calgui algú que coordini les actuacions assistencials de l'hospital i la primària, però llevat d'aquests casos, no acabo de tenir clara la necessitat d'aquesta figura, ho entenc també en organitzacions amb més d’un dispositiu assistencial, o quan la complexitat de l’organització ho requereixi, però un abús d'aquesta figura em resulta complicat d'acceptar i més en època de crisi quan en teoria toca reduir l'estructura directiva dels hospitals.  


Per això, l'altre dia, quan baixant les escales d'aquest hospital barceloní, vaig llegir el rètol de "Direcció Assistencial d'Infermeria" me'n vaig adonar que els temps havien canviat, i que jo ja no era capaç d'entendre els nous criteris organitzatius que s'apliquen en algun hospital català.