dijous, 10 de setembre del 2015

La qualitat de la sanitat catalana, antepenúltima entre totes les comunitats autònomes?


Quan els informes es fan per concloure allò que ja s’ha decidit prèviament, perden el seu valor.


La sanitat pública catalana és de les millors (sinó la millor) de l’Estat espanyol i d’Europa 




Amb estupor he tingut coneixement d’un informe de la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública que situa a la sanitat pública catalana la tercera per la cua en la valoració de qualitat dels serveis sanitaris de les comunitats autònomes, només pel davant de València i Canàries, i immediatament per sota d’Extremadura, Castilla la Mancha, Balears i Múrcia. Vull destacar, pel que diré més endavant, que l’Aragó ocupa la tercera posició en aquesta llista.

Segons l’informe, els criteris utilitzats en la seva elaboració són: recursos i finançament, política farmacèutica, valoració dels ciutadans, llistes d’espera i privatització sanitària. Pel que sembla l’informe té en consideració entre d’altres, la despesa per càpita del 2015, els llits per 1.000 habitants o la despesa farmacèutica del 2014. També es valora en negatiu la despesa en concerts. Sense voler desqualificar el contingut de l’informe, si que vull expressar la meva incredulitat davant d’algunes de les afirmacions que en ell es fan.

El fet de valorar en negatiu l'existència de concerts ja demostra ben clarament que els autors de l'informe no tenen ni idea de com està constituïda la xarxa sanitària pública de Catalunya. És evident que amb aquesta premissa, la sanitat catalana mai pot sortir ben valorada. Quan barreges pomes i peres, no hi ha manera de treure'n l'aigua clara i aquest error prova que pel fa a Catalunya les conclusions de l'informe són del tot equivocades. La xarxa sanitària pública de Catalunya té diferències notables respecte de l'espanyola, i això comporta que les comparacions només puguin fer-se en base als resultats assistencials assolits i no en funció dels recursos disponibles.

Considerar només la dotació de llits, sense tenir en compte l’estada mitjana dels pacients i l’ocupació real dels llits, no és significatiu. La sanitat a més de ser efectiva ha de ser eficient i en aquest sentit el que cal és analitzar quin us es fa del recurs llit. Es pot disposar de molts llits, però si en ells els malalts hi fan estades molt llargues sense que siguin necessàries o es tenen llits buits, s’està mal utilitzant aquest recurs, gastant uns diners que no caldria si aquests llits es gestionessin amb seny. És ètic malgastar diners en un recurs sanitari que no s’utilitza d’una manera eficient?

Per justificar la mala posició que en l’informe rep Catalunya, es denuncia qualificant-ho “d’intolerable” que només el 4,4 % dels catalans aconsegueix una cita en 24 hores a l’atenció primària, i ho compara amb La Rioja on un 58,8% ho aconsegueix. Aquesta dada no l’he trobada a la Central de Resultats, però en canvi si que he trobat que un dels objectius 2015 del CatSalut per a la visita programada a l’atenció primària és de 48 hores, pel 100% de la població.   

El Sr Marciano Sánchez, president de l'associació que ha
elaborat aquest informe
Un altre dels temes que aborda l’informe fa referència a les “privatitzacions”. Jo voldria saber quina privatització s’ha fet a Catalunya en els últims 5 anys, i no en se veure cap. Segurament els autors de l’informe confonen privatització amb derivació de malalts i amb l'existència de concerts ja comentada més amunt. A Catalunya, a banda dels malats derivats als centres que gestiona IDC Salut, les altres es fan totes a centres de la xarxa pública, sense que en cap cas això pugui ser considerat privatització. I com que es fan per disminuir les llistes d’espera, probablement en aquest informe aquestes derivacions haurien de tenir una consideració positiva atès que milloren la qualitat del sistema sanitari públic català.

Parlant de llistes d’espera, l’Associació de Federacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, cau en una contradicció flagrant quan en el seu informe del 2015, situa a l’Aragó en la tercera posició d’aquest rànquing de qualitat dels serveis sanitaris. I és que en la pàgina web de l’associació es llegeix una nota del dia 6 de setembre (dos dies abans de fer públic l’informe), en la que es denuncia que a la comunitat aragonesa, les llistes d’espera estan arribant a uns límits inadmissibles. En què quedem? No són la comunitat que ocupa el tercer lloc en la qualitat dels serveis sanitaris a l’Estat espanyol?

Aquest tipus de contradiccions passen quan al darrera de l’elaboració d’un informe, sigui quin sigui, hi ha una intenció política. I en aquest informe s’hi veu clarament aquesta intenció, atès que en l'acte de presentació de l’informe, de tots els presidents autonòmics, amb nom i cognom només se’n va criticar a un: el President Mas per haver fet les retallades que s’ha vist obligat a fer. En canvi tot i que es van criticar durament les retallades a Extremadura, no va ser esmentat ni una sola vegada al president d’aquesta autonomia. 


Tampoc ens ha d’estranyar massa que això sigui així. L'informe el va presentar el president d’aquesta Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, el Sr. Marciano Sánchez Bayle, qui a banda de les connotacions extraterrestres que pugui tenir, és un dels convençuts que s’està desmantellant el sistema sanitari públic. I és clar, amb aquesta línia de pensament, és molt difícil que la sanitat pública catalana, que és una de les de més qualitat de l’Estat espanyol i d’Europa, tingui el més mínim reconeixement. Afortunadament els catalans podem estar ben satisfets de la qualitat de la nostra sanitat pública fonamentada en uns excel·lents professionals i en polítiques sanitàries adequades a les circumstàncies, malgrat el que puguin dir aquests informes esbiaixats. 


www.rbaestudisiprojectes.cat                                           

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada