El debat general sobre el Sistema Sanitari Públic de Salut a Catalunya (VI)

"El Consorci de Lleida entre entitats públiques, només aportarà beneficis als ciutadans de Lleida"

"Aquells que s'erigeixen en defensors dels professionals i de la ciutadania són els mateixos que el segon dia, sinó el primer, es van aixecar de la taula del Pacte Nacional per la Salut" 

(...Continuació d’una entrada anterior amb el mateix títol)

  

Després de la intervenció de Marina Geli, el debat va continuar amb la   

Intervenció de M. Assumpció Laïlla de CiU

Alguns comentaris previs abans d’explicar el contingut d'aquesta intervenció. La Sra. Laïlla és d’Unió Democràtica de Catalunya. El dia que va intervenir en el Ple de sanitat, encara no s’havia produït el trencament de CiU. Per altre banda, ella és infermera, i la vaig veure parlar de sanitat amb molta serenitat desgranant raonadament i ordenada els seus arguments. Apuntin el seu nom, estem davant d’una persona que supera en molt als anteriors intervinents de CiU en matèria de sanitat. Ella és del sector sobiranista d’UDC. Convergència faria bé de donar-li aixopluc.

En la seva intervenció va comentar que en aquest debat no es tracta de jutjar al model sanitari català sinó de reforçar-ne les seves fortaleses i millorar els seus punts dèbils. Va fer un repàs històric del model sanitari català situant els seus orígens entre mitjans del segle XIX i començaments del XX quan a conseqüència de la revolució industrial la confluència d’interessos entre empresaris i treballadors va significar la creació de mútues, fundacions, i altres entitats municipals i religioses o de la societat civil de forma que tots aquests dispositius sanitaris existents en el territori s’han integrat a la xarxa sanitària pública. Va definir el  model sanitari català com “un model integral, transversal, equitatiu, sostenible, que incorpora criteris de gestió, d’avaluació, de transparència, d’eficiència i solidaritat. Tenim un sistema sanitari de qualitat amb professionals reconeguts tant a casa com a fora.”

Com amenaces pel sistema sanitari públic català va identificar el finançament insuficient crònic que ha portat a les retallades i les mesures de re-centralització endegades pels governs espanyols que han implicat tenir que assumir més despeses sense que s’hagi aportat des del govern espanyol cap recurs addicional com en el cas dels fàrmacs per l'hepatitis C.

Va fer referència als que s’entesten a voler sembrar ombres i dubtes sobre el sistema sanitari català  pel que fa a la gestió o a la governança de les institucions, afegint que el seu grup només pretén aportar solucions i no crear problemes. Es va centrar en el consorci de Lleida, afirmant que aquest Consorci només aportarà que beneficis pels lleidatans que podran ser atesos millor a les comarques de Ponent, amb més qualitat i prenen les millors decisions des del territori. En aquest sentit va demanar als grups parlamentaris coherència doncs si defensen els consorcis de Sabadell o Terrassa o de tants altres indrets a Catalunya, també haurien de defensar el de Lleida, en lloc de crear alarma social en la població.

“Aquells que s’erigeixen en defensors dels professionals i de la ciutadania són els mateixos que el primer o el segon dia es van aixecar de la taula on es debatia el futur del model sanitari públic català, com era el redactar les bases pel Pacte Nacional per la Salut, que per cert, no pilotava el govern. Volem recuperar el consens.” Tot seguit va afegir que cal que es deixi d’utilitzar la bata blanca com arma llancívola i es deixi de qüestionar els consorcis o la col·laboració públic-privat o la provisió de serveis o la separació de poders, i es deixi de reclamar un excessiu pes de les estructures de tipus “administratiu” en les empreses públiques sanitàries.

“El model sanitari català és una estructura d’Estat i defensem aquest model per sobre de qualsevol altre” va afegir. “El nostre sistema sanitari és exemplar i si hi ha una poma podrida el propi sistema és el primer interessat a eliminar-la. Tot i els ajustos pressupostaris els professionals de la salut han mantingut una atenció excel·lent als ciutadans i per tant només se’ls pot agrair l’esforç que han fet tot i haver patit en primera persona les conseqüències de les retallades. També hem d’agrair als gestors professionals i directius del sistema la bona feina feta i posar en valor les seves aportacions professionals”.

Finalment va fer esment a les derivacions de malalts que havien estat denunciades per algun altre intervinent per aclarir que “les derivacions sempre es fan entre centres de la xarxa pública, i això no és cap privatització. Totes les derivacions comporten l’acceptació del malalt, i representen només un 4% dels total de malalts atesos en els centres de la xarxa pública."

Per acabar va demanar als grups polítics que fossin seriosos i que no posin problemes allà on no n’hi han, i que es tracti amb el respecte que es mereixen als que gestionen el model sanitari, als que hi treballen  i als usuaris.

www.rbaestudisiprojectes.cat