Què deu tenir la presidència del Consorci de Salut i Social de
Catalunya, que tots s’hi volen perpetuar?
Només una situació rocambolesca permetria al president actual continuar exercint la presidència de la Institució.
El Consorci de Salut i Social de Catalunya és una entitat pública de
caràcter local i base associativa que té el seu origen en l’àmbit municipalista.
En formen part gairebé un centenar d’entitats tant públiques com privades sense
ànim de lucre.
Els estatuts del consorci estableixen que per accedir a la presidència
de la entitat cal ser representant legal d’alguna entitat local associada al
Consorci o bé d’algun proveïdor associat i ser elegit per la Junta General. El
president actual és el Sr. Manel Ferré, que hi va accedir en la seva qualitat
de representant legal davant del Consorci de l’Ajuntament d’Amposta. En tant
que President del Consorci el Sr. Manel Ferré exerceix càrrecs en altres 11
entitats, algunes de les quals pròpies del consorci i d’altres que el consorci
forma part de les seves Juntes de Govern. Una d’aquestes últimes entitats és el
Consorci Sociosanitari d’Igualada en el que el Sr. Ferré és un vocal membre de
la seva Junta.
Després del fracàs del Sr. Manel Ferré en les eleccions municipals del
mes de maig, en les que de tenir una majoria absoluta va passar a ser la segona força política amb set regidors a l’Ajuntament d’Amposta, va perdre la
representació que ostentava, i el seu càrrec com a president del Consorci
segons estableixen els seus estatuts, hauria de ser assumit per la Junta
General la qual en un període de 4 mesos hauria d’escollir un nou president.
Fins aquí tal com s’haurien de produir les coses. Que està succeint en
la realitat? Doncs els rumors apunten a una situació similar a la que es va produir
a l’any 1999. En aquell any, Josep Abelló que era president del Consorci, no va
repetir com a alcalde de Reus, i per poder continuar presidint el que llavors
era el CHC, va proposar un canvi d’estatuts en els que s’obria la possibilitat
de poder continuar en la presidència de la entitat tot i no ser el legal
representant de l’Ajuntament de Reus en el Consorci. Val a dir però, que el Sr.
Abelló tot i que va maniobrar d’aquesta manera, ho va fer amb el consens de
totes les forces polítiques representades en la Junta General del Consorci.
Ara el que podria passar és que el Sr Ferré, sabedor que no tindria el
consens necessari per continuar en la presidència, ni reuniria els requisits
per continuar-hi, sembla, que estaria intentant alguna maniobra una mica rara que
li permetés continuar presidint el Consorci. Sempre segons els rumors, el Sr.
Ferré s’hauria posat en contacte amb el seu company de partit i alcalde
d’Igualada per demanar-li que el nomeni president de la Junta de Govern del
Consorci Sociosanitari d’Igualada del qual és vocal, ostentant així la representació d’una
entitat associada al Consorci, fet que li valdria per ser revalidat en una
propera Junta General com a president del Consorci de Salut i Social de
Catalunya. Una maniobra que de ser certa
posaria en entre dit un dels postulats de més valor del Consorci com ha estat
sempre la defensa dels interessos del territori i la transparència de les seves
actuacions. Que faria un senyor d’Amposta defensant els interessos del Consorci
d’Igualada? Que dirien els senyors d’Amposta, si a l’Hospital d’Amposta hi
posessin com a president a l’alcalde
d’Igualada?. Un autèntic contrasentit si les coses acabessin anant per aquest camí,
cosa que confio que no sigui així. Seria legal? sens dubte si; seria ètic? sens dubte no; seria elegant? sens dubte gens.
Tanmateix aquesta història segons com vagin les coses podria tenir
altres damnificats. El primer seria l’actual president del Consorci
Sociosanitari d’Igualada que d’avui per demà es veuria relegat de la
presidència del Consorci igualadí per una qüestió d’interessos polítics del tot
aliena a la seva actuació com a president d’aquell Consorci. El segon seria José Augusto Garcia Navarro
actual director general del Consorci de Salut i Social de Catalunya i home de
confiança de Manel Farré que el va portar de Sagessa (Hospital de Reus) i ara,
quan Manel Farré deixi de ser president del CSSC es podria quedar sense feina
si el nou president no confia en ell.
Veurem com acaba tot, però estaria molt bé que aquests rumors no
s’acabin de confirmar mai per la bona imatge de la sanitat catalana tant situada
en el punt de mira, després de totes les situacions reals
unes, inventades la majoria, que s’han produït al seu voltant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada