dissabte, 20 de juny del 2015

Josep Maria Via i els membres del Consell Rector del Parc de Salut Mar que representen a la Generalitat, presenten la dimissió


El Parc de Salut Mar contava amb un Consell Rector amb professionals de reconegut prestigi dins la societat barcelonina.


Un Josep Maria Via en estat pur, coherent amb ell mateix i la seva trajectòria, es retira definitivament? de la primera línia de la sanitat pública



Josep Maria Via i tot l’equip del Consell Rector del Parc de Salut Mar (PSMar) que ostentaven la representació de la Generalitat de Catalunya, han presentat al conseller de Salut Boi Ruiz, la seva dimissió com a membres del Consell Rector del Parc de Salut Mar. La dimissió l’ha donat a conèixer el mateix Josep Maria Via en una carta en la que exposa el motius de la decisió.

L’argumentació de la decisió abasta diferents àmbits, i entre ells la manca d’autonomia de gestió, que impedeix als centres integrats en el PSMar assolir els seus objectius, gràcies a unes lleis i/o normatives administratives que basant-se en el control pel control, el que fan és dificultar enormement la gestió.

“El Govern de la Generalitat, gairebé sempre a instàncies del Parlament, ha anat mutilant la indispensable autonomia de gestió i a través de múltiples iniciatives legislatives i normatives ha anat dificultant la possibilitat de governar i gestionar professionalment l'entitat, propiciant un model creixentment administratiu i amenaçador pel futur del sistema sanitari. Un model que, entre altres coses, no es pot beneficiar del tipus de valor afegit que hagin pogut aportar Consells Rectors del perfil del nostre i que pot acabar foragitant la participació de la societat civil en la governança del sector públic.... L’allau de legislació i d'instruccions, destinat a intensificar els controls sobre els responsables de conduir les entitats públiques són difícilment compatibles amb l’exercici rigorós de les nostres responsabilitats... El que  qüestionem són el tipus de mesures de control, que a banda de no tenir cap eficàcia, lluny d’incentivar l’obtenció de bons resultats assistencials i econòmics, se centren gairebé en exclusiva en els procediments fins a impedir la presa de decisions professional i posar, en darrer terme, en risc la viabilitat futura de la institució.”

Com és habitual en ell, Josep Maria Via diu les coses pel seu nom, i deixa clar  el seu posicionament sobre una legislació que en lloc d’ajudar a una presa de decisions àgil, el que fa és obligar als gestors a adaptar-se a una sèrie de procediments del tot ineficients, que porten a consumir recursos sense cap mena de valor afegit. Podríem dir que més que parlar de valor afegit, tota la normativa administrativista el que comporta és “valor perdut inútilment” .


Aprofitant que “el Pisuerga passa per Valladolid”, voldria fer una consideració al voltant dels consells rectors dels consorcis. Alguns d’aquests consorcis (com és el cas del PSMar), s’han pogut dotar de professionals reconeguts de la societat civil, que s’hi han integrat sense percebre cap mena de remuneració. Ho han fet per generositat i per voluntat de servei a una causa que cal que entre tots la preservem i la cuidem com és la sanitat. Doncs bé, el “sistema” els ho agraeix sotmetent-los a situacions del tot injustes, rebent atacs de sindicats marginals, veient-se obligats a explicar públicament els seus patrimonis, posant-los en una mena d’aparador per que tothom els pugui fer objecte del seu escarni. Em costa imaginar una contradicció més gran i una injustícia social tan immerescuda.  És evident que si el retorn que com a societat podem donar a totes aquestes persones altruistes que dediquen el seu temps i el seu saber, d’una manera del tot desinteressada,  a causes  socials, a partir d’ara, aquests consells de govern s’ompliran de personatges a l’estil del “noi de la cua” amb molt bla, bla, bla, i res més. Un pas enrere lamentable.

Finalment voldria ressaltar la coherència de Josep Maria Via i de les persones que l’acompanyen en aquesta dimissió,  que quan han vist que la societat emprenia un rumb en els que ells no si senten a gust,  han tingut la dignitat de dimitir. Aquest és un gest difícil de veure en el nostre país, però no per rar l’hem de deixar de posar en valor.


Ara caldrà veure a quins acords arriben el Departament de Salut i l’Ajuntament de Barcelona per la substitució dels dimissionaris. Siguin quins siguin els substituts, no ho tindran gens fàcil, atès que l’equip sortint els ha deixat el llistó molt alt. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada