La Generalitat paga cada día, 6 milions d'€ conseqüència del dèficit acumulat
Els instruments legals de que disposen els gestors, no els ajuden gens a assolir els seus objectius d'eficiència
Reprenent el Debat sobre el Sistema Sanitari Públic català, continuo amb la intervenció del conseller Ruiz:
Referint-se als sistema
sanitari públic el conseller Ruiz va dir que “tenim un Servei Català de la
Salut que ens proporciona una targeta sanitària la qual ens permet anar a
qualsevol centre de la xarxa pública i ser atesos gratuïtament. Tant si la
persona porta samarreta, corbata o bermudes. No hi ha diferències per classe
social (en clara al·lusió a la intervenció de la diputada Vallet).
Referint-se novament a les paraules del diputat Herrera, li va demanar a què es referia quan parlava
de participació, i va explicar que el departament té estructures participatives
que es reprodueixen en el territori, i que els ciutadans estan representats en
els sectors sanitaris, a les Regions i al CatSalut, i respecte a la
transparència del contractes a que feia referència la diputada Vallet, li va
recordar que aquest són públics. El conseller Ruiz va continuar fet al·lusions
als comentaris dels que havien intervingut fins aquell moment dient que “tots els centres són auditats, i en el control hi participa també la
intervenció i al sindicatura de comptes”. Va dir que hi han irregularitats
en el compliment d’algunes normes de caràcter administratiu i que això no és
corrupció. En aquest punt va fer referència a que algunes de les normes no
faciliten la gestió, i obliga a adaptar-se a allò que preveu la legislació,
quan aquesta el que hauria de fer és donar suport a les necessitats del sistema
sanitari. Va posar l’exemple de comprar recanvis d’un aparell que s’ha fet
malbé, i que cal que demà mateix hagi
d’estar en funcionament. Va demanar
corregir allò que calgui, però no generalitzem per que no és just. Referint-se
de nou al Sr. Iceta li va dir que ell estava d’acord amb les gestions que el
govern tripartit havia fet per salvar l’Aliança, però que no entenia que el
govern que ho havia fet, ara no estès d’acord amb allò que ells mateixos havien
fet. Respecte a les privatitzacions va recordar que cada vegada que volen
unificar dos serveis en un territori, se’ls acusa de voler privatitzar, i que
el sector sanitari està estupefacte davant d’aquests situació.
També va fer referència
al llast de la despesa financera, i va recordar que la Generalitat ha de pagar
diàriament 6 milions d’€ per fer front als deutes que s’ha trobat i que si
aquests diners es poguessin disposar per l’assistència, o tinguéssim els diners
dels impostos dels catalans que marxen cap a Madrid, segur que no hi haurien
llistes d’espera. El problema de les llistes d’espera només es soluciona amb
diners pels sistema sanitari públic.
Sobre com abordar la
tremenda crisi econòmica que està vivint el país, va explicar que la
Generalitat podia haver optat per: no fer res (a l’octubre del primer any ja no
s’hauria pogut pagar la nòmina); Reduir l’accessibilitat (eliminant la
universalització de l’assistència); reduir la cartera de serveis (tothom hi té
dret, però no a tot); la recerca és important, però ara no ho podem fer. Davant
d’aquestes alternatives, al Generalitat va optar per mantenir el servei però
baixant els seus costos. Es van afectar salaris, prestacions de farmàcia, inversions, i actuar sobre la demanda fent
que allò que es podia esperar, esperés, i en conseqüència es van incrementar
les llistes d’espera, que ja tornen a estar al nivell del 2010.
El conseller va insistir
en que calia donar més autonomia al territori, tot lamentant que “quan parles
d’això, molts n’hi duen privatització”.
Va fer una aportació que
entenc molt important per la transcendència que ha de tenir en el futur, sinó
es vol que la sanitat esdevingui una prestació social mediocre. Va explicar que
els gestors necessiten instruments que els ajudin a resoldre els problemes que
se’ls plantegen, i que en l’actualitat, els instruments legals de que disposen
s’han convertit en un problema per als gestors. Tot un seguit de normes
antigues necessiten ser revisades si és vol garantir l’eficiència en la gestió.
En el camp de les
contradiccions, va destacar la posició d’algun dels grups polítics que quan estava
al govern va aprovar la Llei de l’ICS, i en canvi ara, des de l’oposició no vol
que aquella llei s’apliqui, en clara al·lusió a la constitució de consorcis
territorials en els que l’ICS en pugui formar part.
Va concloure la seva
intervenció reclamant un finançament millor per la sanitat catalana, i va dir
que els ciutadans coneixen aquesta mancança, i per això no entenen com els
polítics no són capaços de posar-se d’acord per reclamar conjuntament al govern espanyol allò que en realitat és
nostra i ens ho neguen.
Comentari de qui escriu: Aquesta ha estat una de les vegades en que he vist al conseller Ruiz defensar amb més èmfasi les acusacions de privatització de la sanitat, i on ha intentat desemmascarar la demagògia i frivolitat amb la que alguns tracten els temes relacionats amb la sanitat. També m’ha semblat que volia rellançar el projecte fallit fins ara, de discutir al Parlament un Pacte Nacional per la Salut. Els comentaris al voltant de que cal revisar la legislació per adequar-la a les necessitats de la gestió àgil i eficient també em semblen molt interessants sobretot si tenen alguna mena de continuitat. Tanmateix, els seus assessors d'imatge li haurien d'explicar que s'ha de mirar molt
més als bancs dels diputats i no tant al pupitre.
Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada