divendres, 1 de maig del 2015

Hospital del Mar, commemoració del centenari 1914-2014 (i III)


(…Continuació de l'entrada anterior)


Conseller Ruiz: No volem que el mercat reguli el sistema sanitari públic. Hem optat per un sistema nacional de salut, d’accés universal i gratuït, que es finança a través dels pressupostos de l’Estat



Josep Maria Via: Hauria preferit que l’IMAS continues vigent, per que això implicaria dependre de l’Ajuntament de Barcelona   


Abans de la cloenda de l’acte que anava a càrrec del conseller Ruiz, el president del consell rector del Parc de Salut Mar,  Josep Maria Via va fer una intervenció donant les gràcies a tots els que havien intervingut per fer possible aquest acte, i ressaltant aspectes importants de les diferents intervencions,  entre elles una de l’alcalde Trias, en el sentit que ell també hauria preferit que l’IMAS continues actiu, per que això significaria dependre de l’Ajuntament de Barcelona i no del CatSalut, donant a entendre que aquesta dependència genera moltes dificultats de gestió i limita molt una presa de decisions autònoma i eficient. Mica en mica va entrar en la rabiosa actualitat del dia, parlant sobre les injustes desqualificacions del model sanitari català, en base a privatitzacions inexistents, i a acusacions de corrupció. Josep Maria Via, visiblement molest va dir, referint-se a alguns polítics, mitjans de comunicació i tertulians de mitjans varis que: “qui digui que la sanitat es privatitza, menteix; és un mentider: que me’n diguin un sol exemple!”.  Aquest és en Josep Maria Via en estat pur.

Tot seguit va ser el torn del conseller Ruiz. El conseller va felicitar a l’Hospital per una celebració tan significativa i va començar fent un repàs històric de la constitució del model sanitari català, que ell va situar ara fa 100 anys (tants com història té l’Hospital del Mar) en la Mancomunitat de Catalunya de Prat de la Riba, però que va prendre cos amb la Llei de l’any 34 del govern Companys, ja en plena república i sota les previsions l’Estatut del 32, impulsada pel conseller de sanitat Josep Dencàs. Destaquen d’aquella època quatre lleis: La Llei de bases per a l’organització dels serveis de Sanitat i Assistència Social a Catalunya, la Llei de coordinació i control sanitaris públics, la Divisió Sanitària de Catalunya, que encaixa perfectament amb la situació que tenim actualment, i la Carta Sanitària de Barcelona on evidentment ja hi figurava l’Hospital del Mar.

D’aquí s’ha passat al model actual, en el que no es vol que el mercat reguli el sistema sanitari (model liberal americà), sinó que s’aposta clarament pel sistema Beveridge (un sistema nacional de salut d’accés universal, finançat a través dels pressupostos de l’Estat i que es recolza amb  empreses privades i publiques per la provisió dels serveis sanitaris).

El model sanitari català es basa en una gestió professional on la gestió de caràcter empresarial es prefereix a la gestió administrativa excessivament burocratitzada. Tot i la crisi, en temes assistencials la sanitat catalana té els mateixos resultats que abans de la crisi, però evidentment els resultats econòmics no són iguals. Tanmateix el pitjor indicador de la sanitat catalana és la retribució dels professionals, que està clarament per sota i no es correspon ni amb els seus coneixements, ni amb la seva dedicació, ni amb els resultats assistencials aconseguits.

Davant la crisi, la Generalitat tenia 3 alternatives: Reduir persones del sistema, Reduir prestacions, o reduir costos. Es va optar per aquesta última alternativa que ha implicat una reducció de salaris, un increment de les llistes d’espera i l’envelliment d’alguns equipaments. Ara estem en la mateixa situació que teníem al 2010, però amb un 20% menys de pressupost que llavors. El nivell de l’atenció sanitària s’ha pogut mantenir gràcies al compromís de les institucions, la abnegació i sacrifici del professionals i a la bona feina dels gestors. Tres elements que han estat fonamentals pel sosteniment del sistema sanitari públic català.

En opinió del conseller Ruiz el debat actual a Catalunya sobre el model sanitari català és un clar reflex del conflicte d'interessos entre. el benestar dels ciutadans i els partits polítics, afegint  que democràcia no vol dir confrontació constant, per que la confrontació permanent potser beneficia als partits, però de ben segur perjudica al sistema sanitari públic i per tant a la ciutadania. Catalunya no es mereix que el seu sistema sanitari públic, que és un sistema d'excel·lència i d'èxit, es faci servir amb finalitats electoralistes    


El Conseller Ruiz va acabar al seva intervenció fent una referència implícita a l’afer INNOVA que s’havia  conegut aquell mateix dia, dient que no hi cap causa objectiva per negar que el sistema sanitari públic català és molt bo, i que en aquest cas, el problema està centrat en l’àmbit estrictament municipal, i que evidentment cal que sigui investigat a fons. 

En aquestes últimes setmanes el Parc de Salut Mar ha estat distingit amb dos reconeixements molt importants: La Creu de Sant Jordi amb motiu del seu centenari i la placa Josep Trueta al mèrit sanitari per la seva trajectòria en el camp dels serveis de salut 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada