divendres, 15 de maig del 2015

Alguna cosa no funciona prou bé al CatSalut


Sota una direcció del Servei compromesa i eficient, el poder oligàrquic funcionarial, no segueix el mateix ritme.

  

Problemes en els concursos públics, adjudicacions discutides, normatives que es deroguen una vegada promulgades...


Tot el que està succeint en el sí del CatSalut aquests darrers temps, pel que fa a les reclamacions sobre determinades adjudicacions, o la paralització d’alguns concursos o fins i tot la retirada de la normativa sobre l’activitat privada en centres del SISCAT, respon en el fons a una situació que ha estat denunciada en més d’una ocasió en aquest blog. La manca d’una legislació específica que respongui a les necessitats de la sanitat pública catalana és una evidència. En lloc de disposar d’un marc jurídic que serveixi per donar suport a una sanitat àgil i eficient, el nostre sistema sanitari públic s’ha d’adaptar a les exigències d’una legislació estatal concebuda per una realitat molt diferent a la nostra. Tot plegat comporta que en moltes ocasions a Catalunya s’hagin de fer autèntics equilibris per poder avançar en el dia a dia sense infringir la Llei, fet que facilita que els recursos, queixes, denúncies, etc., es multipliquin atès que aconseguir la quadratura del cercle, deixa masses escletxes a l’aire.


Tanmateix, no totes les culpes estan en la manca d’un marc jurídic que doni suport al model. Dins del CatSalut per sota del màxim nivell de direcció, s’hi ha instal·lat una estructura funcionarial oligàrquica, sembla que coneguda en el argot del Departament de Salut com “els Gremlins”, que aglutinen en les seves mans una part important del poder real de l’organització. Aquest “poder” és un poder informal però del tot efectiu, i l’han aconseguit després de molts anys d’exercir càrrecs de responsabilitat normalment des del propi Departament de Salut, fet que els ha atorgat un alt nivell d’informació que els fa del tot imprescindibles per l’alta direcció. És ben sabut que un dels greus perills en els que pot caure qualsevol organització, és la d’estar en mans dels “imprescindibles”. Quan algú es converteix en imprescindible, de fet es converteix en “l’amo” de l’organització doncs els seus caps el necessiten per resoldre el dia a dia. Sense ells, i sense la informació de que disposen, els caps se senten del tot incapaços de poder fer la seva feina amb seguretat.
 
Tot plegat (marc jurídic inadequat, i poder real en mans d’una oligarquia funcionarial) comporta que el procés de presa de decisions no sigui en alguns cassos prou eficient i en ocasions es generin tensions innecessàries en el sistema. Voler reduir l’Hospital de Sant Celoni a un sociosanitari amb certes activitats addicionals, o reconvertir l’Hospital de Viladecans a quelcom de similar, va obligar al CatSalut a tenir que rectificar la seva postura inicial, fet que demostra que una cosa són els exercicis que es fan des d’un despatx, i altre cosa la realitat. El mateix es pot dir del Pla Estratègic del Vallès en el que sense la complicitat dels ajuntaments de Sabadell i Terrassa i del centres de la xarxa pública implicats, qualsevol planificació “de despatx” no tindrà cap possibilitat. La planificació s’ha de fer comptant “amb el territori” i no “contra el territori”. Tenir que rectificar crea una molt mala imatge del propi Servei, i les rectificacions són conseqüència del nul consens que des d’alguns àmbits d’aquesta oligarquia funcionarial són capaços d’aconseguir.

Altre cosa és tenir que rectificar per una decisió del Parlament de Catalunya, com en el cas de la instrucció que regulava la realització d’activitat privada en els centres del SISCAT que ha hagut de ser derogada a instàncies del Parlament. Tot i així aquest fet demostra una vegada més que la cerca del consens no és una habilitat del CatSalut. Aquesta era una normativa ben pensada que donava suport a una situació que de fet, s’està duent a terme en forces centres del SISCAT, per tant, ben explicada a les diferents forces parlamentaries probablement hauria aconseguit el vist i plau suficient per que el Parlament no s'hi oposés. I més després que la Justícia hagi avalat que el Clínic, a través de BarnaClínic, pugui fer activitat privada.


Però els problemes no s’acaben aquí. Amb el tema dels concursos públics, la imatge del CatSalut també s’ha vist afectada. En aquest sentit cal recordar l’anul·lació del concurs per la gestió de l’ABS de l’Escala. Aquest concurs s’ha anul·lat ja en dues ocasions i ara s’ha de convocar per tercera vegada. Recentment també es va anul·lar el concurs per adjudicar la gestió de l’ABS d’Alcover, que com en el cas de l’Escala està pendent d’una nova convocatòria.


Els problemes derivats d’adjudicacions del CatSalut, han continuat amb el concurs de rehabilitació, on es van adjudicar uns lots a dos hospitals (Hospital del Sagrat Cor i Sant Rafael) que segons sembla van subcontractar els serveis a un tercer. Finalment el recent concurs de transport sanitari també ha quedat paralitzat arran dels molts recursos plantejats en contra de l’adjudicació que va fer el CatSalut.  Sembla que Ambulàncies Reus i el Consorci del Transport Sanitari de Girona així com el conjunt d’empreses que prestaven aquest servei a les comarques dels Pirineus, han presentat recursos reclamant que les empreses adjudicatàries d’alguns lots que els afecten a ells no compleixen determinades previsions del plec de condicions. De ser cert això, ens trobem davant d’unes adjudicacions fetes sense haver comprovat que els adjudicataris complien estrictament amb les especificacions del plec de condicions.  Potser si que caldria algun relleu d’algun dels “Gremlins” que hagi intervingut en el procés d’adjudicació d’aquests concursos… Al Dr. Padrosa se li ha girat més feina encara.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada