dilluns, 23 de febrer del 2015

La marea blanca de Lleida punxa


Els promotors de la marea practiquen una tàctica gens democràtica: repetir una mentida per veure si la gent, de tant sentir-ho, s’ho acaba creient.


El fet de mentir reiteradament, ja no és producte de la ignorància: és prova inequívoca de mala fe, i de voler manipular als ciutadans





Dissabte era el gran dia. Els organitzadors de la marea blanca lleidatana feia dies que a través de les xarxes socials estaven escalfant motors per que volien omplir de blanc els carrers principals de la capital del Segrià amb l’intent d’aturar el consorci Sistema Integral de Salut Lleida-Pirineus. Les seves esperances es varen veure frustrades doncs només al voltant d’un miler de lleidatans els hi van donar suport.  En la manifestació anterior convocada a la tardor de l’any passat, hi varen assistir unes 800 persones i llavors l’excusa de la baixa participació  va ser la pluja. Aquest dissabte passat, sense pluja ni altres accidents meteorològics, hi van assistir 200 persones més que el dia de la pluja, comptant amb els autocars desplaçats des de Barcelona. A la manifestació hi van ser presents “els de sempre” amb ICV-EUiA i les CUP així com la monja Teresa Forcades de Procés Constituent i algun altre mitjà alternatiu d’aquests que estan especialitzats en escampar la porqueria a tort i a dret i a destruir-ho tot amb mentides malintencionades i intents de manipulació dels ciutadans. Aquest conglomerat tan estrany de participants posa de manifest que a aquests col·lectius el que els interessa no és la salut del ciutadans, ni tan sols la sanitat pública: el seu interès és desestabilitzar socialment per veure si d’aquestes situacions ells en poden treure algun profit. És ben bé allò de “a rio revuelto ganancia de pescadores”. El que resulta verdaderament trist és que estan jugant amb la sanitat pública, servei públic que afecta la sensibilitat de molts ciutadans, i en lloc de preservar la sanitat del conflicte, el que fan és crear un fals conflicte a la sanitat.

Per tal d’intentar ser el màxim objectiu, em limitaré a comentar les frases de dos dels portaveus de l’organització de la manifestació, i intentar posar al descobert la manca d’arguments i de solidesa de les seves afirmacions, ja que no argumentacions.

Gerard Sala un dels portaveus va dir:

“Volem exigir al govern de CiU, que ha ignorat les 38.575 signatures i els centenars d’actes que s’han fet contra el consorci, que aturi el Consorci” 

Ja vaig comentar en un altre escrit en aquest blog que les signatures (primer eren 34.000, després 35.000 i ara ja en són 38.575 segons els organitzadors), no tenen cap valor. Jo mateix signaria si em preguntessin si voldria signar contra la privatització de la sanitat a Lleida. 

“Aquest consorci obre la porta a la privatització i això permetrà una sanitat més oberta a les possibilitats de corrupció i mala gestió”

Com es por parlar de privatització, si aquest és un consorci públic, participat exclusivament per empreses públiques? I per altre banda estem segurs que la mala gestió i la corrupció són patrimoni exclusiu de les entitats privades? Quanta demagògia en aquestes paraules, i quanta falsedat també. Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet, Ajuntament de Sabadell, Ajuntament de Torredembarra, etc., semblen demostrar més aviat tot el contrari...  

“Nosaltres el que fem és posar un ultimàtum al govern de la Generalitat per que deixi de desobeir a la voluntat majoritària dels ciutadans  de Lleida i paralitzi la creació del consorci sanitari. No ens aturarem fins sentir del Govern que aquest consorci es un projecte enterrat”

Mil persones, 38.000 signatures, i unes quantes mentides volen posar un ultimàtum al Govern de la Generalitat? Au va home, que estem parlant de societats madures i de coses sèries...

Per la seva banda, Helena Motos un altre dels portaveus de la marea blanca va dir:

“Aquest és un consorci que no millorarà ni l’assistència ni la qualitat de la sanitat sinó més aviat el contrari”

En què es basa aquesta afirmació? en que ella ho diu? Amb quin crèdit compta la Sra. Motos per afirmar aquesta mentida? Es pensa que ella és més llesta que tot un Departament de Salut que afirma el contrari, i a més ho raona?  

“És un consorci concebut per fer una pseudo-privatització i mercantilitzar la sanitat. Hi ha la voluntat de privatitzar el model sanitari català per que hi hagi un tercer que faci negoci amb aquest model sanitari”

Tornem-hi amb la privatització, ara rebaixada a la categoria de “pseudo”. M’agradaria saber qui és en el cas de Lleida aquest “tercer” que farà negoci amb el consorci. En lloc de tirar la pedra i amagar la ma, podria concretar una mica més si us plau? És que en aquest consorci no hi hauran “tercers” sap?

“El Govern passa del que vol la població i el que realment volen es quedar-se un pessic dels diners destinats a al sanitat”


Molt bé, felicitats Sra. Motos: la seva traca final: el govern el que vol és robar. És això Sra. Motos? Dient aquestes mentides, difamant així a les persones, pensant que tots són una colla de xoriços llevat de vostè i els seus, es demostra que no es tenen valors i que a la vida tot si val. Sra., Motos, perquè no discutim d’idees, de projectes, de models, d’una  manera raonada, amb arguments,  però preservem si us plau la honorabilitat de les persones i de les institucions? No es pot parlar sense faltar al respecte més elemental dels seus interlocutors?


dissabte, 21 de febrer del 2015

Continua la roda de canvis a l’ICS


Alfredo Garcia rellevat de la gerència de Bellvitge


Joaquim Casanovas, probable nou gerent territorial de Girona



Tal com indicaven el rumors, finalment s’ha confirmat el canvi a la gerència de l’Hospital de Bellvitge. En la sessió d’ahir de la comissió executiva del consell d’administració de l’ICS es va prendre entre d’altres, la decisió de rellevar del seu càrrec de gerent territorial de l’àrea Metropolitana Sud al Dr. Alfredo Garcia. Aquesta àrea territorial inclou a més dels hospitals de Bellvitge i Viladecans, l’assistència primària de les comarques del Baix Llobregat, l’Alt Penedès i el Garraf.

El Dr. Alfredo Garcia, actual gerent de Bellvitge, deixarà
el seu càrrec el proper 8 de març
Amb aquest nou canvi, en aquests moments hi ha dues gerències territorials molt importants (Girona i Metropolitana Sud) pendents que s’anomeni el substitut de les persones que han estat rellevades. Fa poques setmanes el Dr. Vicenç Martínez gerent territorial de l’ICS a Girona, va ser nomenat gerent dels Hospitals Vall d`Hebron, i dona la impressió en funció dels rumors que corren que el seu càrrec a Girona podria ser ocupat pel Dr. Joaquim Casanovas, amb una llarga trajectòria en càrrecs de responsabilitat, entre ells el de gerent de l’ICS en l’etapa anterior a la de l’actual gerent Pere Soley. En l’actualitat el Dr. Casanovas és gerent de la Regió Metropolitana de Barcelona del CatSalut.    

El relleu del Dr. Alfredo Garcia a Bellvitge, tot i que públicament no han transcendit els motius que el justifiquen, podria estar motivat pels diferents conflictes que s’han produït en el centre, relacionats d’una banda amb el tancament de llits i els successius col·lapses a urgències, i de l’altre amb algunes informacions mal explicades i pitjor comunicades relatives al pressupost 2014, i els mals entesos al voltant de si hi havia o no retallada pressupostària en aquell exercici. Sigui com sigui, ara s’està pendent del destí del Dr. Garcia, que sembla que té diferents alternatives sobre la taula per decidir quina li convé més, i sobretot pendents de qui assumirà el relleu a la gerència de Bellvitge.

Bellvitge ha estat històricament un centre complicat de gestionar. Des de les èpoques convulses de l’any 88 quan els problemes derivats del SIDA, han passat per la gerència persones de reconegut prestigi professional: des de Francesc Moreu, que venia del Clínic de València i anteriorment de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, a Pere Soley actual gerent de l’ICS, passant per Xavier Corbella, excel·lent professional i millor persona, han estat junt amb d’altres professionals al càrrec de la responsabilitat de gestió d’aquest centre certament difícil de gestionar. Per això la persona que hagi d’assumir aquesta responsabilitat, de la que pel moment no n’ha transcendit el nom però se sap que és metge i que està integrat a l'alta direcció d'una organització sanitària, i que el seu nomenament sorprendrà per inesperat; haurà de respondre a un perfil molt concret en que la capacitat de comunicar sigui molt destacada si no vol patir els mateixos inconvenients que els seus antecessors. 

Queda doncs pendent conèixer la persona que ha de rellevar al Dr. Alfredo Garcia a Bellvitge. Els rumors però parlen encara de més canvis, i en aquest sentit sona amb força la gerència territorial de Tarragona, on com en els cassos de Vall d’Hebron i Bellvitge, han sovintejat els conflictes. Dèficits en saber comunicar adequadament les coses han propiciat a Tarragona falses acusacions de privatització, sense que s’hagi sabut donar una  resposta prou ferma i contundent a les mateixes, i tot plegat ha generat conflictes, mals entesos, mal ambient, etc. La desgraciada mort d’un farmacèutic tarragoní per un infart que no va poder ser atès a la unitat d’hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII va ser també un element que es va afegir al mal ambient general. És per tant lògic que es puguin produir canvis a Tarragona, tot i que això és pura especulació sense  cap mena de consistència. 

Pere Soley va canviar ara fa un any tota la primera línia
de l'organigrama de l'ICS. Ara ha inciat el canvis en la
línia dels comandaments territorials

 
On sembla que també properament hi hauran canvis és al Consorci del Maresme, atès que el Dr. Joaquim Esperalva sembla que està pròxim a la jubilació.  L'Hospital de Mataró és un d'aquells centres en els que un bon professional si ha de sentir a gust per força. A banda de l'equip humà, el pla estratègic que en el seu moment va elaborar l'actual gerent de l'ICS Pere Soley, amb les actualitzacions que corresponguin, és un repte llaminer per qualsevol bon professional de la gestió.  

Val a dir que els canvis en les gerències no volen dir necessàriament incapacitat del professional per assumir amb èxit les responsabilitats de les persones rellevades dels seus càrrecs. Els canvis poden venir propiciats per motius ben diferents a les capacitats professionals de les persones rellevades, i poden tenir a veure amb la idoneïtat per introduir determinats canvis estratègics en els centres, amb la seva adaptabilitat a la cultura de funcionament de les organitzacions, amb la seva capacitat d’integració en determinats equips de professionals, fins i tot hi poden haver motius subjectius de les persones que decideixen els canvis, o com en el cas de Mataró per motius d'edat. Per tant, ser rellevat de la gerència d’un centre no implica necessàriament no ser un bon professional de la gestió.

Esperarem a que mica en mica es vagin aclarint els interrogants que queden per desvetllar, i fins i tot estarem pendents de noves situacions que es puguin produir. 


www.rbaestudisiprojectes.cat                        


dijous, 19 de febrer del 2015

El Parlament aprova una moció per aturar l’activitat a BarnaClínic



Gràcies a BarnaClínic, l’Hospital Clínic disposa de més diners per satisfer les necessitats de la sanitat pública



El món al revés: els partits d’esquerra afavoreixen, amb aquesta moció, els interessos  de la sanitat privada



Fa uns dies, el Parlament de Catalunya va aprovar una moció de Ciutadans, i en particular de la diputada Carme Pérez, per la qual s’instava al govern a suspendre l’activitat de BarnaClínic mentre es fa una inspecció perdetectar possibles irregularitats tals com que alguns professionals puguin tenir una retribució complementaria  dins de la seva jornada laboral, fet que segons la Sra. diputada “infringeix la normativa de la seguretat social”. La moció va ser recolzada per tots el grups parlamentaris, llevat del de CiU. En aquest sentit el conseller Ruiz ha anunciat que obriran una investigació al respecte, però que en cap cas paralitzaran l’activitat del centre mentre dura la inspecció.  Val a dir però que la Sra., diputada malgrat el que afirma, deu saber que a l’Hospital Clínic no li són d’aplicació les normatives de la seguretat social, atès que no en forma part de la seva estructura.  

La diputada Carme Pérez de Ciutadans
Sense obviar la possibilitat de que a BarnaClínic hi pugui  haver alguna situació de tipus administratiu que s’hagi de millorar, voldria aportar algunes reflexions a la polèmica suscitada.

La primera d’elles és relativa a la personalitat de la Sra. diputada de Ciutadans. Com és sabut ella va ser presidenta del comitè d’empresa de l’Hospital de Sant Pau, abans d’ocupar l’escó de diputada. La seva etapa en el comitè d’empresa d’aquest gran hospital català fou sens dubte una de les pitjors que li ha tocat viure al centre. Van ser uns anys de “judicialització” de la vida laboral de l’Hospital, amb constants denúncies contra la direcció del centre per qualsevol mesura de gestió que s’endegués, fins el punt que alguns excel·lents directius van decidir deixar la gestió, per no tenir que conviure amb aquell infern de denúncies permanents. Tant és així, que ara a l’Hospital de Sant Pau, des que la Sra. Carme Pérez va signar l’acta de diputada i per tant va deixar l’Hospital, ha tornat a aflorar un clima de diàleg i de col·laboració entre uns i altres.

Dona la impressió que la Sra. Pérez, basant-se en “l’experiència” adquirida a Sant Pau, ara vol que es generin conflictes a l’Hospital Clínic, a veure si aconsegueix perjudicar el funcionament del centre i generar divergències entre els professionals. Sembla com si la funció de la política fos la de crear problemes i posar dificultats en lloc de facilitar la vida als ciutadans.

Per que sobre BarnaClínic cal entendre una realitat inqüestionable que comporta dues veritats difícilment rebatibles. La primera és que els malalts privats que s’atenen a BarnaClínic, deixen d’atendre’s en centre privats, on sens dubte anirien si BarnaClínic no existís. La segona és conseqüència de l’anterior, i és que gràcies a això, l’Hospital Clínic rep uns recursos econòmics addicionals que pot destinar a la sanitat pública que d’altre manera no rebria. Aquestes afirmacions queden del tot justificades si tenim present que ACES (la patronal sanitària dels centres privats de Catalunya) va interposar una demanda contra BarnaClínic  fa només uns mesos, i que ràpidament, en conèixer la notícia de la moció a provada al Parlament, si ha mostrat del tot favorable.

Accés a BarnaClínic
El que més em costa d’entendre és que alguns partits polítics hagin caigut tan fàcilment en al trampa que els hi parat Ciutadans. Em refereixo en concret a PSC, ERC i ICV-EUiA. Aquests tres partits van formar part del govern de Catalunya des de l’any 2003 fins a l’any 2010. BarnaClínic es va crear a l’any 2000 de manera que el tripartit  va tenir 7 anys per aturar l’activitat del centre i no ho va fer. I no només no ho va fer, sinó que fins i tot va treure pit quan al maig de 2010 hi van tenir ingressat al llavors Rei Joan Carles I. S’han adonat els membres del tripartit, que recolzant aquesta moció, el que fan és afavorir els interessos de la sanitat privada?. Com s’explica que ara  donin suport a la moció seguint-li el joc a Ciutadans?. Com es pot demanar que s’aturi l’activitat d’allò que ells mateixos van consentir durant 7 anys ? Això és la política? A mi em sembla que no, que la política és molt més noble que aquest joc de contradiccions permanents; segurament el problema no és tant de la política sinó d’alguns dels personatges que l’exerceixen, que l’entenen com la defensa dels seus interessos per sobre de la defensa de la veritat, dels comportaments ètics i del sentit comú. I a això els ciutadans hem de dir prou!

Prou a convertir el Clínic amb un Sant Pau 2; Prou a crear conflictes en lloc de solucionar-los; Prou a seguir el joc a segons qui per tal de sortir a la foto; Prou de voler manipular als ciutadans.


I a partir d’aquí, si cal millorar alguna cosa per tal d’afavorir la transparència de tots els processos de BarnaClínic, que es faci, però deixem que l’Hospital Clínic pugui disposar de més diners per donar respostes adequades a les necessitats de la sanitat pública.  


dimecres, 18 de febrer del 2015

Què està passant amb els convenis laborals?


Hi ha converses en el conveni sociosanitari, però el general del SISCAT sembla del tot embarrancat


Incertesa pel que pugui succeir a partir del 31 de desembre



Des d’un punt de vista formal, però també des de la informalitat, es van produint algunes reunions del conveni sociosanitari. En la última, els sindicats demanden que un  dels acords als que s’havia arribat en la mesa del conveni del SISCAT fos acceptat per la patronal en el conveni sociosanitari. En concret es demanava un “plus de docència” pels treballadors que tinguin al seu càrrec altres treballadors amb contractes de formació. També es va demanar que el temps d’interrupció en les jornades a temps parcial tinguin la consideració de temps de treball efectiu. Ambdues peticions han estat rebutjades per les patronals.

Hi ha prevista una nova reunió de la mesa negociadora per la setmana vinent, concretament el dia 25, on abordaran temes relatius a la comissió paritària que ha de resoldre els dubtes que es derivin de la interpretació del conveni, la formació continuada i la salut laboral. Malgrat aquests calendaris, dona la sensació que uns i altres (sindicats i patronals) estan esperant que “passin coses” en les properes setmanes. I una de les coses que pot passar, és que el CatSalut sembla que vol incrementar totes les tarifes en un 3,6%.

Si aquesta pujada de les tarifes es confirma, es produirà d’una manera automàtica per una relació de causa-efecte la represa de les negociacions de la mesa del SISCAT (paralitzada des de fa mesos) , en la que previsiblement amb aquesta notícia d’increment de tarifes, els sindicats exigiran la recuperació del 5% dels salaris, formalment cedit en l’actual conveni sociosanitari vigent, i acceptat també per totes aquelles empreses que s’hi han adherit o han negociat pactes d’empresa en aquesta mateixa línia. Per tant, amb aquest escenari, estem en una situació d’stand-bye, en espera de la confirmació d’aquest increment de tarifes, que per altre banda no es podrà produir fins que el Parlament no aprovi formalment els nous pressupostos de l’exercici 2015. Si la mesa del SISCAT es reuneix en les pròximes dates, una vegada aprovat pel CatSalut aquest increment de tarifes, el conveni del sector sociosanitari quedarà automàticament aturat, en espera que es pugui tancar el conveni gran (el del SISCAT), per després subsumir-s’hi. Hi ha però una data límit que no és altre que el 31 de desembre quan acaba la ultra activitat del conveni sociosanitari vigent. La pregunta és, si s’arriba a aquella data sense conveni, que succeirà? Algunes sentencies recents fan que planin moltes incerteses sobre tot plegat. Tan de bo hi hagin acords abans d’aquella data.  

Amb aquest 3,6% addicional en les tarifes, si tot ell es transforma en la recuperació del 5% històric, una part de les retallades salarials fetes al personal sanitari s’hauran recuperat. Igual que en les llistes d’espera quirúrgiques, la situació en el cas de les retribucions del personal serà també equiparable a la del 2010. Restarà per recuperar tot el relatiu a la globalitat de les DPO, i la represa de la carrera professional.

Val a dir però, que les empreses del sector encara no hauran recuperat les retallades que ells també han sofert. Recordem que la part de retallades que ha afectat a tarifes s’ha aplicat majoritàriament a reduir els salaris dels treballadors, mentre que les retallades que han afectat a l’activitat contractada, en general les ha hagut d’assumir l’empresa, fet que ha portat a moltes organitzacions del SISCAT al límit de la suspensió de pagaments conegut ara com concurs de creditors.  Però les empreses del sector concertat han hagut a més de fer front a d’altres situacions molt difícils d’assumir com els increments de l’IVA, els increments del cost dels consums energètics, etc. Tot plegat fa que aquestes empreses del sector concertat siguin les que en aquests moments tinguin un panorama més complicat davant d’elles.  
 

Per entendre-ho bé, hem de recordar que el pressupost de Salut a l’any 2010 era de 9,535,7 milions d’€ mentre que aquest any 2015, el pressupost (si s’aprova) serà de 8.290,6 milions d’€, el que significa una reducció del 13,06%. Per tant una forta reducció que consolida la frase ja tristament coneguda que “amb menys hem de fer més”. Per tant, està molt bé que les llistes d’espera hagin tornat a una situació semblant a la del 2010, està també molt bé que els treballadors puguin recuperar una part de les retribucions perdudes, però cal també que les empreses del sector puguin recuperar al seu torn els equilibris pressupostaris i financers, cosa que avui s’albira una mica lluny. El problema està en que tothom entengui la situació real, per que si el que s’entén és que tots els futurs increments que hi pugi haver s’han de traduir també en sou, les empreses no podran mai situar-se, com la resta d’actors dels sistema sanitari, en les condicions existents al 2010.