dilluns, 26 de gener del 2015

Els sous dels gerents dels centres sanitaris


Una moció recent del Parlament, demana que els sous dels gerents no superin al del conseller de Salut


El problema està en el mal ús que s'ha fet de la paraula gerent: s'han  nomenat (i pagat) en algun cas, gerents que no tenien les condicions per ser-ho, i si amb això no s'hi posa fre, encara que cobrin com el conseller, continuaran cobrant en excés.

  
En l’ultim ple del Parlament tots els grups, excepte CiU, van votat a favor d’una moció d’ERC de prendre mesures per garantir que aquest any a les entitats públiques, els consorcis i altres entitats dependents del departament de Salut cap sou no superi el del conseller. De fet, les retribucions dels directius de la sanitat pública, van ser objecte de debat com a conseqüència d’algunes notícies que havien sortit temps enrere, al voltant de determinats increments salarials en temps de crisi, i del cobrament de dietes per assistir a determinades reunions.

El resultat és que el Departament de Salut ha vist com el Parlament ha aprovat una moció que en aquest any 2015 posa un sostre a les retribucions dels directius de les entitats públiques sanitàries equivalent al que cobra el conseller de Salut. Aquesta situació afecta a l’ICS, evidentment, però també afecta a empreses públiques i consorcis, les anomenades “epic”. També afecta als directius del propi Departament, que tot i que el seu sou està ja topat, per la via de les dietes podien percebre una retribució superior a l’estipulada oficialment pel seu càrrec.

Aquesta reacció del Parlament ve com a conseqüència de la greu situació de manca de recursos que la sanitat catalana pateix i de les retallades salarials als treballadors sanitaris  que s’han hagut de fer per intentar equilibrar els ingressos del sistema amb les seves despeses. Sota aquest condicionant, tot i que les retribucions dels directius acabin sent “el xocolata dels lloro” en el total del conjunt de les despeses, des d’un punt de vista ètic i estètic, no és de rebut que els directius mantinguin una situació de privilegi respecte a la resta de treballadors del sector.

Per això sobta molt les patinades que en aquest sentit s’han fet des del propi Departament de Salut, on sembla que en l’últim exercici econòmic algun directiu ha pogut veure incrementada la seva retribució. També em sembla del tot fora de lloc, que en la Llei d’acompanyament dels pressupostos s’hi hagi volgut “colar” una disposició per la qual, els directius sanitaris podrien compaginar més d’un lloc de treball, i en conseqüència més d’un sou.

Ara bé, si partim de la base que el sistema de salut ha de poder tenir els millors gestors del sector sanitari, això només es podrà aconseguir si se’ls pot retribuir a preu de mercat. Fer el contrari equival a condemnar a la sanitat pública a disposar dels pitjors gestors, i per tant a veure’s superada constantment per la sanitat privada que, en poder pagar millor als millors gestors, tindrà un avantatge comparatiu molt important.

Crec sincerament, que el problema no s’arregla limitant els sous dels professionals. Així estem aplicant la coneguda pràctica de “mort el gos, morta la ràbia”, que comporta molts més perjudicis que no pas guanys. Jo crec que el problema està en la manca de rigor que l’Administració pública està demostrant a l’hora d’elegir els seus gerents. Al no existir uns criteris de contractació  professionals, coneguts, objectius, seriosos, s’ha contractat com a gerent en algun cas, a persones no massa dotades per a la gestió, fet que ha comportat uns salaris importants per una feina de gestió dolenta. Jo crec, que el salari d’un professional de la gestió el marca el mercat; no hauríem d’entrar en aquest joc de limitar sous, sinó que el que cal és garantir que els que accedeixin a la responsabilitat de gestionar puguin acreditar els seus mereixements, la seva experiència, i els seus resultats. Aquest és el repte al meu entendre. I vist així, he de reconèixer que ho tenim una mica complicat, per que avui en dia, el primer que es busca en un alt directiu sanitari, és que sigui metge, com a qüestió “sine qua non”, i a partir d’aquí, la seva expertesa en gestió “se li suposa” com passava fa ja alguns anys amb el “valor” en tots aquells als que ens va tocar fer el servei militar. Per tant, els primers que han malbaratat el concepte de gerent, és la pròpia administració, atès que ha fet un mal ús de la denominació, posant l’etiqueta de gerent a qui de cap manera la mereixia.

Convindria molt, que no es perdi de vista el sentit comú; ni els uns ni els altres. Ni els polítics ni la gent del Departament. No fem malbé la paraula “gerent” aplicant-la a persones o funcions que no són gerencials, i que dins del propi Departament de Salut n’hi ha més d’una, i quan l’apliquem estiguem segurs que la podem aplicar amb totes les garanties. Un gerent és un gerent, i no algú sense l’actitud, la formació, la experiència, els coneixements, els resultats, i la retribució requerides; tinguem-ho clar si us plau.



dissabte, 24 de gener del 2015

Quins són els criteris per seleccionar un gerent per un hospital?


Un gran hospital requereix un gerent amb garanties i resultats provats; no és un lloc per experimentar amb "nois que prometen molt"


Avui en día les habilitats en comunicació i la visisó estratégica són, entre d'altres, condicions "sine qua non" per accedir a la gerència d'un gran dispositiu sanitari



Gerent autoritari
Des de finals del 2103 i en aquest 2014 s’ha produït alguns canvis en gerències significatives del Institut Català de la Salut i en d’altres centres de pes dintre de la xarxa d’hospitals públics de Catalunya. No voldria que el contingut d’aquest escrit sigui interpretat com a crítica contra alguna de les persones que han protagonitzat aquests canvis, però si que el fet que aquests canvis s’hagin efectuat, i de la manera com s’han efectuat, m’ha fet reflexionar sobre l’adequació dels criteris que s’utilitzen a l’hora de seleccionar un gerent. 

La pròpia Generalitat deu està preocupada per aquest tema quan ha endegat l’elaboració d’un avantprojecte de Llei que té com a objectiu la professionalització dels càrrecs directius i l’establiment de criteris d’idoneïtat i competència professional per al seu accés i avaluació de resultats. Un sistema de direcció pública professional exigeix demostrar unes determinades competències per accedir-hi, i mantenir-les i millorar-les durant el seu exercici

Crec que tots estarem d’acord en acceptar que una de les condicions que ha de garantir una persona que accedeix a un lloc d’alta responsabilitat directiva en una organització és la capacitat de lideratge. No es pot discutir que com més efectiu és el lideratge més forta és una organització. El lideratge adopta diferents estils: l’autoritari, el democràtic i el més permissiu. Cada època requereix un estil de lideratge diferent, funció de les tendències socials, però el tipus de lideratge que cal en una organització depèn també molt del nivell de coneixements del grup sobre el que s’exerceix el lideratge: no és el mateix liderar un empresa dedicada a supermercats, que liderar una empresa del camp de la investigació, farcida de titulats universitaris.

Gerent democràtic
Des del meu punt de vista, avui en dia, referint-nos als hospitals, el lideratge ha de ser sens dubte democràtic i no autoritari. Tampoc permissiu. Avui en dia un líder ha de tenir una visió estratègica molt important, atès que li correspon poder avaluar l’entorn de l’organització, avaluar els avenços tecnològics, avaluar als seus diferents clients, principalment les orientacions sorgides des del CatSalut, i posicionar a la seva organització en funció de les informacions que rep i percep, situant al seu hospital en el camí a seguir adequat. El líder d’un hospital també ha de ser capaç de “crear equip”. Crear equip i sobretot generar confiança en els membres de l’equip. Avui en dia els esforços individuals serveixen de poc en una organització sinó són compartits per tot un equip que participa i fa seus els objectius del líder. Tot líder necessita d’un bon equip, i tot equip necessita d’un bon líder.

Les característiques que ha de oferir avui un líder en un hospital van encara més enllà. Ha de manifestar un interès molt evident cap a les persones del seu equip en el sentit més ampli, abastant a tots els treballadors de la seva organització. Aquest interès no pot ser menor al que el líder mostri pel seguiment  de l’activitat del centre: Interès per la feina si, però interès per les persones que la fan també. Hi ha encara un element molt important avui en dia que ha formar part de les característiques d’un líder: m’estic referint a la seva capacitat de comunicació, clau per aconseguir alguns dels aspectes comentats més amunt, com per exemple generar confiança al seu voltant. El líder ha de ser capaç de comunicar el seu projecte, i al mateix temps generar adeptes al mateix, i això només s’aconsegueix amb una gran capacitat de comunicació, que també li ha de servir per resoldre els conflictes que sovint apareixen en el sí d’aquestes organitzacions.

Un equip
El líder fonamenta les seves capacitats en base a unes condicions innates, lligades a la seva educació en el sí de la família i en els primers anys d’escola, però també en condicions adquirides com són els seus coneixements i experiència, aspectes aquests bàsics per poder exercir amb èxit el seu lideratge.

Com a resum de tot l’anterior, si jo hagués d’escollir un líder per un hospital com per exemple Vall d’Hebron, els criteris que utilitzaria per la seva selecció serien:
  • Capacitat  i estil de lideratge
  • Experiència i resultats obtinguts en càrrecs anteriors
  • Coneixements i formació en gestió (si a més es metge, millor)
  • Especial consideració pels equips humans
  • Capacitat de comunicació
  • Visió estratègica
  • Empatia per crear un equip al seu voltant 

No es tracta d’establir un ordre dins d’aquests criteris, sinó que s’han d’acomplir tots ells per tenir garanties d’encert en el nomenament. Tots són igualment importants i del tot necessaris. La pregunta és, quans d’aquests criteris s’han utilitzat a l’hora de valorar el nomenament d’un gerent aquests darrers anys? I la meva resposta és pocs per no dir cap. En els nomenaments d’aquests últims anys ha primat entre d’altres (pot haver-hi alguna excepció): l’amiguisme, l’afiliació política, el ser un “home de la casa”, la “recomanació” d’algun dirigent polític d’alt nivell, la capacitat dels "trepes" per situar-se, etc. I després ens queixem dels resultats…    


dimecres, 21 de gener del 2015

Quart aniversari del blog


El dia 21 de gener del 2011 neixia el blog “rba salut i gestió”


Tot i que el nombre de visites és important,  no he aconseguit que el blog es converteixi en un espai de debat


Quan em vaig decidir a iniciar el blog, ho vaig fer pensant que més enllà dels debats sobre la sanitat catalana que es produeixen en molts àmbits de la societat, en aquests debats no hi participen d’una manera excessivament activa la “gent de la sanitat”. Sovint veiem com alguns polítics mal informats o amb clara intenció tergiversadora de la realitat opinen sobre qüestions sanitàries; el mateix es pot dir d’alguns periodistes que també desconeixen la realitat de la sanitat catalana, i fins i tot algunes organitzacions de la societat civil, adopten també una posició esbiaixada sobre determinades qüestions de la realitat sanitària del nostre país. És per això, que vaig imaginar aquest blog com un espai ideal per mantenir un debat permanent sobre les diferents qüestions que el dia a dia de la nostra sanitat ens depara, i que aquest debat havia d’estar protagonitzat pel que jo anomeno la “gent de la sanitat”.


La realitat ha estat ben diferent. No hi ha debat, i a mi en ocasions em fa sentir incòmode opinar sense que ningú argumenti en favor o en contra de les opinions expressades en el blog. I tot i que ja han passat 4 anys des que vaig iniciar el blog, penso que encara som a temps de poder enriquir-nos tots, intervenint en els debats i aportant noves idees i plantejaments. Sóc conscient de les dificultats que implica el fet d’opinar: et poses a l’aparador i els teus caps poden rebre informació addicional sobre la teva manera de pensar, i això podria acabar tenint repercussions en la feina. Tanmateix, tot i que no m’agrada, el blog ofereix la possibilitat de poder preservar l’anonimat de les opinions que s’hi expressin, per aquells que vulguin no córrer riscos al voltant dels seus llocs de treball.   

De la mateixa manera que no és fàcil generar debat per les raons apuntades més amunt, tampoc he aconseguit fins ara millorar les col·laboracions al blog. Costa molt assumir riscos i entenc perfectament que la gent vulgui preservar la seva seguretat davant d’eventuals represàlies si el que es diu no agrada. Tanmateix l’oferiment fet l’any passat per que la gent de la sanitat vulgui escriure les seves opinions en el blog continua en peu. A veure si aquest any 2015 aconseguim generar debat i millorar les col·laboracions i per tant l’interès del blog. En aquest sentit, metges assistencials tant de primària com d'hospitals estan especialment convidats a col·laborar en el blog, a l'igual que el personal d'infermeria que ho vulgui fer. Amb el vostre ajut m'agradaria aconseguir la particiació de més gent en el blog per fer-lo més interessant i més divers. 

Pel que fa al blog, comentar que en aquests quatre anys de vida, el blog ha aconseguit a prop de 119.000 visites, de les quals 69.000 aquest carrer any. El primer any hi van haver 5.072 visites al blog (un 4,3% del total de visites); el segon any 12.000 visites addicionals (un 10,1% del total de visites); el tercer any l’increment va ser de 33.000 visites (és a dir un 27,7% del total de visites) i aquests quart any, l’augment ha estat de 69.000 visites (un 58% del total de visites).  A destacar que les 69.000 visites d’aquest any 2014, representen una mitjana d’unes 190 vistes al dia. La progressió en aquesta quatre anys ha estat doncs:
 

Any 2011         5.072 visites
Any2012        17.000 visites
Any 2013       50.000 visites
Any 2014     119.000 visites



Com a fets que destaquen, des del meu punt de vista en aquest últim any del blog, citaria entre d'altres, els següents:    
  • Nomenament de Pere Soley com a gerent de l’ICS
  • Fracàs (fins ara) de l’intent d’elaborar una Pacte Nacional de la Salut a Catalunya
  • Intensificació de les campanyes per denunciar la privatització de la sanitat catalana, que és del tot falsa
  • Canvis a la gerència de l’Hospital de Sant Pau
  • Fracàs de la negociació col·lectiva, que afecta a milers de treballadors de la sanitat a Catalunya, i que cal atribuir a patronals i sindicats per un igual
  • Concentració de poder mai vista, de la sanitat privada de Catalunya (fusió grups Quiron i IDC Salut)
  • Conflictes pel tancament de llis a Bellvitge
  • Col·lapses a urgències a Bellvitge i Vall d’Hebron
  • Nou Decret de compra de serveis per part del CatSalut
  • El Pla de Salut agafa gruix i es consolida en la Jornada anual de Sitges 


Per acabar vull agrair a tots els lectors del blog el seu interès per seguir-lo. Gràcies per la vostra paciència. Per tot plegat jo adquireixo el compromís d’anar escrivint sobre aquells fets que em semblen rellevants en el dia a dia de la nostra sanitat. Gràcies a tots una vegada més.


www.rbaestudisiprojectes.cat

dilluns, 19 de gener del 2015

El Vaixell Insígnia de l’ICS canvia de capità: el Dr. Vicenç Martínez nou gerent de Vall d’Hebron


Tot just un any després del seu nomenament com a gerent de l’ICS, Pere Soley fa la seva segona revolució a l’organigrama


Pel moment sembla que malgrat els rumors, el canvis no afectaran a Bellvitge



L’any 2015 ha començat amb les aigües ben revoltes en el sí de l’ICS. Sembla que en el proper consell d’administració, a proposta del gerent de l’ICS, s’aprovarà el cessament de José Jerónimo Navas Palacios, com a gerent dels hospitals Vall d’Hebron. Navas Palacios va ser nomenat gerent de Vall d’Hebron  al març del 2102, substituint a Jaume Raventós que havia marxat a l’empresa privada. Des de llavors, el Dr. Navas, fidel a la seva personalitat, no ha deixat indiferent a ningú en el seu pas per la Vall d’Hebron. No voldria fer cap balanç de la seva actuació en aquesta etapa professional del Dr. Navas. Tanmateix, si ara el treuen deu ser que aquest balanç, positiu del tot no ho deu ser. Aquest cessament ve després de dos entrebancs de certa rellevància; el primer fa tot just un any, quan va patir una vaga de MIR, gestionada amb no massa ma dreta. Mesos més tard, i coincidint amb l’estiu, a Vall d’Hebron es va col·lapsar el servei d’urgències i el Dr. Navas tampoc va estar massa afortunat culpant de la situació als metges de l’Hospital, i cessant al Cap d’Urgències, fet que va comportar certa polèmica en el sí de l’Hospital. De fet en aquest episodi es van arribar a recollir quasi 800 signatures demanant el seu cessament.

Pere Soley, gerent de l'ICS
El Dr. Navas, mentre espera la seva jubilació per la qual deuen faltar uns 3 anys, s’ocuparà de la Innovació en el sí dels serveis corporatius de l’ICS. Aquesta nova àrea corporativa té com a funció bàsica donar visibilitat a tota la innnovació que es produeix en el sí de l'ICS, fomentar la transferència d'aquesta innovació i detectar la que es produiex en altres institucions nacionals o internacionals per poder-la introduïr en le propi ICS. Al Dr Navas el substituirà a Vall d’Hebron el Dr. Vicenç Martínez Ibáñez fins ara gerent territorial de l’ICS a Girona. Anteriorment, el Dr. Martínez havia treballat ja a Vall d’Hebron en qualitat de Cap del Servei de Cirurgia Pediàtrica  i ocupava el seu càrrec a Girona des de l’abril de 2012 quan va ser nomenat conjuntament gerent territorial de l’ICS i de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS). Es desconeix encara qui serà els substitut del Dr. Ibáñez a Girona. Es dona la circumstància que el Dr. Ibáñez havia començat a tenir certs problemes amb la Junta de Personal de l’Hospital Trueta.

Els canvis no acaben aquí. Pilar Solans era gerent d’Atenció Primària de l’ICS de Barcelona Ciutat. La Dra. Solans ha decidit jubilar-se i la gerència de l’ICS  ha aprofitat l’ocasió per situar en el seu lloc al Dr. Rafael Ruíz, gerent del CAPSE (Consorci d’Atenció Primària de Salut de l’Eixample). Aquest consorci està constituït  per l’ICS i l’Hospital Clínic de Barcelona per gestionar 3 àrees bàsiques de salut a l’eixample barceloní. 

El Dr. Vicenç Martínez serà el nou gerent de Vall d'Hebron
Fins aquí l’extensió dels canvis actuals. Val a dir que els rumors apuntaven també a la substitució del gerent de l’Hospital de Bellvitge, tot i que aquesta possibilitat queda pel moment en stand-by si és que mai ha arribat a existir. Tots aquests canvis, s’han produït just un any després de l’arribada de Pere Soley a la gerència de l’ICS. És interessant recordar que una de les seves primeres actuacions com a gerent de l’ICS va ser precisament el canviar a tota la cúpula directiva de la Institució. Ara, un any més tard, Pere Soley aborda la remodelació de la segona línia directiva  de l’ICS, la de les gerències territorials, on encara té molta feina a fer si realment es vol rodejar d’un equip potent per afrontar les últimes etapes de la legislatura. Ara caldrà veure a qui posen a Girona. Aquest és un tema delicat atès que s’està treballant en el projecte CIMS que requereix d’unes habilitats especials que no tothom té. A Tarragona succeeix quelcom de similar, i allà els problemes també es multipliquen: la privatització, l’hemodinàmica, etc. Com diu la responsable de RRHH de l’ICS, sembla que es vol adaptar a la realitat l’estructura directiva actual, per que tal com estan dissenyats els organigrames, aquests ja no responen a la realitat de les organitzacions. Això farà aparèixer nous càrrecs i la desaparició de molts altres. Tan de bo entre aquests que han de desaparèixer, hi hagi els d’adjunts de determinades àrees que no fan més que emmascarar sous a mida de determinades persones.    


El rum-rum dels rumors no cessa, i en aquest sentit es tornen a sentir veus que apunten al CatSalut i fins i tot al Departament de Salut. Haurem d’estar ben atents aquests properes setmanes a veure si algun d’aquests rumors s’acaba confirmant.  


diumenge, 18 de gener del 2015

La Transparència a l’Administració comença a produir efectes


El CatSalut inclou en la seva pàgina web els contractes de gestió amb Hospitals i Equips d’Atenció Primària del SISCAT


Les Fundacions en el punt de mira de la transparència



Com a conseqüència dels cassos de corrupció apareguts en l’àmbit  de la política  catalana i amb els seus sectors afins de corruptes i corruptors, la societat ha reclamat dels seus polítics acabar amb aquestes pràctiques tan reprovables. Això ha comportat l’aprovació el dia 18 de desembre passat, al Parlament de Catalunya, de la Llei deTransparència que ha tingut una ràpida repercussió a nivell del CatSalut. De fet la Llei no entrarà en vigor fins que hagin transcorregut 6 mesos des de la seva publicació al DOG, però la Direcció del CatSalut s’ha afanyat a penjar el dia 7 de gener, la relació de contractes de gestió de l’assistència especialitzada i de la primària, a la seva pàgina web. Tanmateix aquesta relació pel que fa a l’assistència primària no era complerta, atès que hi faltava alguna informació de les comarques de Tarragona, de Lleida i de Girona. Pel que fa a la informació d’atenció especialitzada, tampoc hi eren tots els contractes de gestió, però cal suposar que mica en mica la informació s’anirà completant.

Val a dir que el Departament de Salut està fent des de fa ja temps, un esforç important en aspectes significatius de la transparència, com és el retiment de comptes a través de la Central de Resultats, que avui abasta ja a l’hospitalització d’aguts, a l’atenció sociosanitaria, a la de salut mental i l’assistència primària. Queda però un gran àmbit d’opacitat en el si de l’ICS (organigrames de tota la organització, funcions i retribucions) així com els contractes de gestió del propi Departament de Salut que pel moment sembla que no estan “afectats” per aquesta onada de transparència que afortunadament sembla invadir al Departament de Salut.

La Llei 19/2014 de 20 de desembre, anomenada “Llei de Transparència, accés a la informació pública i bon govern” que entrarà en vigor el 30 de juny, excepte per les entitats pertanyents a les administracions locals, que disposaran de 6 mesos més de marge per aplicar-la, afecta a tota mena d’entitats del sector públic però també de l’àmbit privat sempre que prestin serveis públics o serveis qualificats d’interès general o universal, com pot ser la sanitat. Aquesta Llei afecta de ple doncs, entre d’altres organitzacions, a la gran quantitat de fundacions que existeixen a Catalunya, que presten directament serveis sanitaris públics, o estan relacionades directament amb la prestació d’aquests serveis. Les entitats privades afectades per aquesta Llei hauran d’informar a l’Administració de “les activitats directament relacionades amb la gestió dels serveis públics i la percepció de fons públics, així com de les retribucions percebudes pels càrrecs directius si el volum de facturació de l’empresa vinculat a activitats dutes a terme per compte de les administracions públiques supera el 25% del volum de facturació de l’empresa”

Les empreses privades en general, i netre elles les fundacions, estaran obligades a facilitar informació sobre la plantilla, relació de llocs de treball, i estructura administrativa, i la informació que s’haurà de fer pública haurà d’incloure entre d’altres, els continguts següents:
  • Relació de llocs de treball del personal, plantilla i relació de contractes laborals i d’interins
  • Convocatòries i resultats dels processos de selecció de provisió i promoció del personal
  • La relació d’alts càrrecs
  • Les llistes que puguin existir per accedir  als processos de formació i promoció
  • Els convenis, acords i pactes de en matèria de funcionaris, laboral i sindical
  • El nombre d’alliberats sindicals, amb indicació del sindicat, i el nombre d’hores sindicals utilitzades
  • Les retribucions, indemnitzacions i dietes del personal directiu dels ens públics, societats, fundacions, consorcis, i les indemnitzacions que han de percebre en deixar el càrrec


Com es veu una àmplia i extensa informació que requerirà d’un esforç important a les organitzacions obligades per la Llei a l’hora d’elaborar i mantenir actualitzada aquesta informació. Aquestes institucions hauran de facilitar aquesta informació de manera que la gent la pugui interpretar correctament a través d’algun mitjà de difusió que permeti un accés ampli i fàcil a les dades.