Tenir la consideració de mitjà propi de l’administració atorga una mena de “patente de corso” que permet no tenir que concursar
El Model Sanitari Català necessita d’una estructura jurídica pròpia que l’ajudi a ser encara més exitós, i el consolidi de cara al futur.
En l’última entrada al blog, explicava que aquest dilluns el DOG havia
publicat l’anunci de concurs públic per la gestió de 4 ABS en el territori de
Catalunya, de les quals 3 estaven en l’actualitat gestionades per Entitats en
base Associativa (EBA). El cert és que em vaig adonar ràpidament d’una aparent
contradicció. Per què els encàrrecs de gestió dels hospitals no surten a
concurs, o millor dit, si els hospitals no surten a concurs, perquè hi surt
l’assistència primària o els centres sociosanitaris? Algú s’imagina la
possibilitat que sortís a concurs la gestió de L’Hospital de Manresa per posar un exemple, i que
aquesta fos adjudicada a una empresa de fora del sector de Salut? Què dirien
treballadors, sindicats, polítics i usuaris si la gestió dels hospitals s’encomanés
a una empreses tipus EULEN per posar un exemple? Oi que s’organitzaria un
daltabaix de primera magnitud?
 |
| Veïns de l'Escala queixant-se per l'adjudicació de la gestió del CAP a Eulen |
Sembla que tot el conflicte neix de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, que preveu que l’Administració pot establir
contractes i convenis. Els convenis es
poden fer amb aquelles institucions que tenen la consideració de “mitjà propi
de l’Administració”. Per tant totes aquelles institucions que tinguin la
consideració de mitjà propi resten exemptes dels concursos públics; és a través
del conveni com l’Administració determina a aquestes institucions que han de
fer, com ho han de fer, i a quin preu ho faran, sense cap mena de negociació.
No tothom pot tenir la consideració de mitjà propi: només ho poden ser
les empreses que en els seus estatuts es reconeixen com a mitjà propi de
l’Administració, i que siguin 100%
públiques, sotmeses al dret públic, i estiguin vinculades d’alguna manera amb
l’administració de la qual es declaren mitjà propi. Estarien en aquest cas tots
els consorcis sanitaris del SISCAT, llevat del Consorci del Garraf per que
aquest no té vinculació amb la Generalitat atès que és un consorci constituït
exclusivament per les entitats municipals de la comarca.
Per tant, semblaria que la resta d’hospitals del SISCAT, exclòs ICS i
consorcis per que són mitjans propis, haurien de concursar per rebre encàrrecs
de gestió. I heus aquí que la resta d’hospitals d’aguts del SISCAT, han estat
exclosos de l’aplicació de la Llei però aquesta excepcionalitat no s’ha aplicat
als sociosanitaris i a l’assistència primària. Perquè? Caldria demanar-li al
CatSalut quines són els raons d’aquesta discriminació.
La realitat és que un hospital comarcal està exclòs per presentar-se a
concursos, mentre que un gran sociosanitari o una ABS han de concursar. Quin és el sentit de tot plegat?
És evident que les lleis hi són per ser respectades, però tant evident
com això ho és el fet que les lleis han de respondre al sentit comú i a les
necessitats de les persones i organitzacions. Malament quan en un país, una
empresa ha d’adaptar-se a una normativa que pot comportar situacions de risc
pels ciutadans, i com deia ahir, davant d’una norma legal que permet que una
empresa de neteja pugui gestionar un centre d’atenció primària, amb evident risc
per la població atesa, jo m’inclino per abolir al norma i fer-ne un altre que
aporti seny al sistema, independentment dels rigors de la legalitat. La
legalitat ha d’estar al servei de les persones i no al revés. A veure si d’una
vegada construïm entre tots un país normal.
Tinc la sensació que moltes de les indefinicions i contradiccions dels
sistema siguin conseqüència d’un model sanitari que ha assolit l’èxit, però del
que ningú s’ha dedicat a pensar com consolidar i protegir dotant-el d’una
estructura jurídica que li aporti rigor i solidesa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada