diumenge, 17 d’agost del 2014

Pros i contres del nou Decret de compra de serveis del CatSalut

El nou Decret diferència  tipus  d'altes i classifica les urgències


Els factors de ponderació continuen sent elements de possibles manipulacions interessades del sistema de pagament.  



Aquests dies he anat explicant d’una manera resumida el contingut del Decret sobre la “contractació i prestació dels serveis sanitaris amb càrrec al Servei Català de la Salut” publicat en el DOG el passat dia 7 d’agost. Avui voldria exposar un punt de vista sobre aquest nou sistema de pagament, que sense dubte generarà no pocs problemes fins que estigui realment funcionant amb normalitat.

Hi haurà altes quirúrgiques…

Començaré pels aspectes que considero positius del Decret:
  • Considero encertada la classificació de les altes hospitalàries en mèdiques, quirúrgiques i obstètriques. Les tres tipologies tenen una estructura de costos diferenciada, i sembla lògic que la seva remuneració respongui a aquesta realitat, en lloc de formar part d’un “totum revolutum” com fins ara. 
  • En la mateixa línia, considero positiu discriminar les urgències en funció de la seva complexitat i per tant dels recursos que consumeixin per la seva resolució.  La previsió de la disposició transitòria primera del Decret, em sembla acceptable tot i les dificultats interpretatives que implicarà mentre el CMBD d’urgències no estigui plenament generalitzat.  
  • També vull destacar que per primera vegada en molt temps al llarg del Decret apareix la paraula “eficiència” en nombroses ocasions; fins ara s’utilitzaven sinònims més o menys afortunats (cost/benefici i d’altres), però es defugia d’aquesta paraula com si estigués proscrita. Benvingut sigui el concepte d’eficiència  que no és altre que la mesura d’uns resultats en funció dels recursos consumits per obtenir-los. 
  • Sembla que la intenció del Departament sigui la d’aconseguir que tots els centres que participen en el SISCAT disposin d’una acreditació per poder-ne formar part. El Decret va en aquesta línia, fet que si s’aconsegueix hauria d’implicar que situacions com les de l’ABS de L’Escala d’ara fa tres anys no es podrien tornar  a produir, atès que no es podria tenir un encàrrec de gestió si prèviament no hi ha una acreditació
Altes mèdiques...

Aspectes des del meu punt de vista negatius del Decret: 
  • L’adaptació dels sistemes de facturació dels centres a aquesta nova realitat, tindrà uns costos més o menys elevats; en una situació de ofegament econòmic, qui assumeix aquest increment de costos? Posarà al CatSalut alguna quantitat addicional per ajudar als centres a sufragar el costos derivats d’una situació que ells no han creat?
  • El CatSalut s’havia compromès a presentar unes simulacions on es veiés centre per centre, les repercussions  d’aquest nou sistema, i havia dit de paraula que es donaria de 2 a 3 anys per tal que els centres que es vegin més afectats en els seus ingressos puguin adaptar-se a la nova situació sense tenir que patir situacions traumàtiques. El Decret no contempla en cap cas aquest compromís assumit pel CatSalut 
  • Es parlava de la possibilitat que l’assistència primària,  com a porta d’entrada del sistema sanitari, assumís també la compra de serveis d’assistència hospitalària especialitzada; això ha quedat per a millor ocasió. 
  • L'objectiu del Departament és que l'assistència primària sigui molt més resolutiva i aconseguir que moltes urgències hospitalàries siguin ateses en els dispositus de primària. El sistema de pagament no contempla una retribució específica als equips d'atenció de primària pel que fa a les urgències, fet que no contribueix gens a la consecució d'aquest objectiu. És fins i tot desmotivador en aquest aspecte.   
  • El nou sistema perpetua els factors de correcció, dits de ponderació, que han estat desvirtuats per la pròpia Administració, que els ha utilitzat d’una forma incorrecta, fent-los servir per temes que res tenen a veure amb el seu objectiu (han servit per transferir injustament recursos d’un territori a un altre, per finançar obres en algun centre, o per altres conveniències dels gerents de regions sanitàries). Un sistema de pagament seriós no pot deixar un element com aquests sense definir amb tota concreció, i permetre que es pugui manipular per la pròpia Administració tal com ha succeït fins ara. Crec que aquest tema necessita de més concreció. Les regles del joc han d’estar clares per tothom, i també pel propi CatSalut

I altes obstètriques
  • En el mateix nivell d’indefinició hi ha els programes específics o la definició de quins seran els processos d’alta complexitat. Els programes específics, partint del que s’estableix en el Pla de Salut, haurien d’estar perfectament definits i figurar en l’annex del Decret. No seria la primera vegada que algú inventa un determinat programa específic per afavorir a tal o qual proveïdor. I amb l’alta complexitat, el mateix. Cal dir d’entrada quins seran els procediments considerats d’alta complexitat. Si no es fa així, es podria donar el cas que hospitals que no siguin catalogats en el nivell 6 continuïn fent activitats que al final es cataloguin com d’alta complexitat. Cal doncs definir-ho amb claredat des del primer moment.      
  • Un últim tema, fa referència als objectius qualitatius territorials. No em queda clar si són col·lectius per tots els dispositius del SISCAT d’aquell territori, o si seran individuals, per cada un dels centres. Personalment em decantaria per objectius individuals, sense vinculació amb els altres centres del territori. Entenc que des del CatSalut es defensi una visió territorial dels objectius qualitatius, però no s’ha d’oblidar que en un mateix territori, coexisteixen titularitats diferents, i cada una d’elles amb la seva pròpia cultura de gestió: uns més enfocats a l’eficiència, i d’altres que per qüestions històriques i culturals poden estar més orientats a la despesa innecessària. En aquests cassos no és correcte que acabin pagant “justos per pecadors…” 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada