dijous, 21 d’agost del 2014

Nou, però ingovernable organigrama, al Departament de Salut


La Llei de Parkinson és inexorable: funcionaris, creen més funcionaris. La secretaria de Salut Pública n'és un exemple clar 


A l'Administració, la dimensió de l’organigrama és inversament proporcional a l’eficiència


El conseller Ruiz és l'últim responsable d'un organigrama
d'eficiència molt discutible  
Coincidint amb la publicació del Decret 118/2914, sobre contractació i prestació de serveis sanitaris amb càrrec al Servei Català de la Salut, el mateix dia 7 d’agost, el DOG publicava també el Decret 119/2014, de reestructuració del Departament de Salut. Queda clara doncs la voluntat del conseller de Salut de voler marxar de vacances deixant els deures fets. Tanmateix això pot tenir també una altre lectura: la de publicar aquests dos textos legals aprofitant un moment en el que molta gent està de vacances: és allò que a Madrid en dirien “con agostidad y alevosia”.  Que cadascú ho interpreti com li sembli millor.

Fent una lectura en diagonal del Decret de reestructuració del Departament de Salut, ja es veu d’entrada que el monstre resultant és del tot ingovernable. El greu és que en una situació de retallades, de manca notòria dels recursos destinats a sanitat, el Departament es despengi amb un organigrama de dimensions colossals, deixant ben clar que això de les retallades és pel sistema sanitari i no per les estructures de l’Administració, cada vegada més burocràtiques, i per tant més allunyades de la gent.  

I això que llegint  el preàmbul del Decret, expliquen que aquesta reestructuració es produeix com a conseqüència de l’eliminació de diversos ens instrumentals adscrits al Departament de Salut com per exemple l’Agència de Salut Pública de Catalunya, l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries, o l’Institut d’Estudis de la Salut. La realitat és que l’organigrama resultant és tan exageradament monstruós, que la ineficiència està garantida.

Explico això per que es prou coneguda la Llei de Parkinson que diu que qualsevol feina (referit a funcionaris) tendeix a dilatar-se indefinidament fins ocupar tot el temps disponible. Vol dir que si un funcionari té de temps una setmana per complimentar un expedient, el temps per fer-ho serà com a mínim d’una setmana. Aquesta mateixa Llei explica també que a l’administració els funcionaris es multipliquen per raons que no tenen res a veure amb la quantitat de treball, atès que els funcionaris necessiten subordinats (no competidors a la feina) i generar-se feines entre ells, sense cap utilitat per l’administrat.

Traslladant la Llei de Parkinson a aquest Decret, s’aprecia com el problema principal no es centra en el Departament de Salut pròpiament dit sinó en la Secretaria de Salut Pública, on s’ha construït una estructura que no funcionarà mai amb criteris d’eficiència, i on la feina no està enfocada a satisfer les necessitats dels ciutadans, sinó les expectatives dels funcionaris d’elit, amb l’objectiu que cada un d’ells tingui una retribució satisfactòria (dins del que hi ha a l’administració), i un estatus mínim compatible amb les seves aspiracions, i uns quants subordinats, quants més millor. Un autèntic disbarat.  

Ho explicaré d’una manera molt resumida: La Secretaria de Salut Pública s’estructura en 9 subdireccions generals i un servei, i entre les nou subdireccions generals tenen 67 serveis i 4 seccions a més de dues àrees funcionals. A això cal afegir-hi tot el personal administratiu de suport. Imaginin la plantilla de personal que tot això significa i quan puja la nòmina de l’estructura més ineficient probablement del Departament de Salut.  Una bogeria.  

 Per la resta de l’organigrama, poc més a dir. Al llarg de la meva vida professional he vist organigrames horrorosos conceptualment que han funcionat gràcies a que persones valuoses han tirat del carro, i pel contrari he vist organigrames “de disseny d’escola de negocis” que amb mediocritats ocupant els càrrecs de responsabilitat han fet fracassar l’organització. Per tant, ja veurem com va tot plegat.


Tanmateix és una llàstima que el Departament hagi perdut una oportunitat d’or per armar-se de legitimitat, reduint al màxim les estructures administratives, en una època en la que han de continuar demanant contenció pressupostària, quan no noves retallades. I mentre tant, el govern de la Generalitat pregonant la simplificació administrativa de les seves estructures… 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada