La sanitat pública catalana no es pot permetre ni una sola ombra de
dubte
Per això cal acabar amb les situacions límit i poc clares
Des d’aquest blog he defensat, i ho continuaré fent mentre sigui cert,
que el sistema sanitari públic català no es privatitza. En contra del que s’ha
convertit en discurs únic d’alguns partits
polítics, sindicats i organitzacions diverses, la sanitat catalana no ha
sofert cap procés de privatització. Tanmateix succeeixen coses que donen
municions a aquells que defenses la tesi contrària. Com que el mon sanitari
català està ja prou convuls, seria convenient un posicionament clar i concís
per part del Departament de Salut, davant de determinades notícies que
necessiten forçosament un aclariment.
El dissabte 26 de juliol, el diari El País publicava una notícia segons la qual l’Hospital Vall d’Hebron, des
de començaments d’any, ha derivat a l’Hospital Sagrat Cor mes de 475
intervencions quirúrgiques. Paral·lelament, des de l’Hospital Clínic s’hi han
derivat també un bon nombre de malalts. D’acord que l’Hospital Sagrat Cor forma
part del SISCAT, però la titularitat de l’empresa gestora d’aquest centre, IDC
Salut, genera prou controvèrsia com per aclarir la situació.
IDC Salut és una organització avui integrada dins del Grup Quirón,
propietat majoritàriament d’un fons d’inversió. Tots tenim molt clar que
l’objectiu prioritari dels fons d’inversió és retribuir als accionistes
d’aquestes fons, amb rendiments que rarament estan per sota del 10%. En uns moments en els que el sistema sanitari
públic català està sotmès a unes restriccions econòmiques com mai abans havíem
patit, hem de contemplar impassibles com un fons d’inversió anglés amb quantitat
d’accionistes estrangers, es retribueix gràcies a les retallades fetes als hospitals catalans? Ja se que dir-ho així pot
semblar demagògic, però el resultat final és exactament aquest.
Hi ha tanmateix un altre contradicció en tot plegat: el Grup Quirón, al qual pertany ara IDC Salut s’ha convertit en el grup sanitari privat més
important, tant a nivell català com a nivell espanyol. En aquestes condicions
semblaria que aquest aiguabarreig entre allò
privat i allò públic s’hauria de poder aclarir evitant que els camins d’uns i
altres s’entrecreuin.
Tots sabem que l’autorització de la venda del contracte de gestió de
l’Hospital Sagrat Cor, del que n’era titular l’Aliança, va ser una decisió moltmal presa pel govern tripartit. Aquella decisió estava basada en una
determinada situació econòmica catalana, i amb una estructura societària de IDC
Salut que encara que fos amb pinces, podria encabir-se dins del SISCAT. Avui en
dia ambdós factors han canviat: estem en economia de guerra pel que fa a
sanitat i IDC ha passat a engrossir el grup sanitari privat més gran de
Catalunya. Estem segurs que les coses han de continuar igual? Jo diria que
no.
No em val que el CatSalut justifiqui la situació al·legant que ells s’ho van trobar així. Això és cert, però quan et trobes un problema, s’ha
d’agafar el toro per les banyes i actuar
defensant l’interès públic. La situació econòmica no és la dels
“alegres” anys 2010, sinó que s’ha complicat molt, i es requereixen solucions
que responguin als temps actuals. Qualsevol actitud de mirar cap a un altre
banda pot ser considerada com una situació consentida. Ja se que hi haurà qui
dirà que la LOSC permet que hi hagi entitats privades amb ànim de lucre dins de
l’antiga XHUP. Als que diguin això els contestaré que la LOSC no ho admet en
cap dels seus articles; senzillament no ho prohibeix, i d’aquí es dedueix que si
no ho prohibeix, es que pot ser possible. Hi ha encara un altre qüestió: la
LOSC va ser feta fa ja més de 20 anys, sota unes circumstàncies determinades, i
uns condicionaments econòmics i polítics que no tenen res a veure amb els actuals.
Jo simplement pregunto, si avui es refés la LOSC, el Parlament aprovaria que el
CatSalut pogués establir concerts amb l’empresa de titularitat privada amb ànim
de lucre més gran de Catalunya?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada