Excessiva endogàmia a Ponent

Danys col·laterals que perjudiquen a l’Hospital Transfronterer de Puigcerdà

Un nomenament poc justificat que no deixa entreveure quins poden ser els guanys, però si que evidencia quines poden ser les conseqüències: més càrrecs a l’organigrama 

Durant la comissió d’investigació al Parlament de Catalunya sobre la sanitat, va agafar celebritat la frase “portes giratòries” en relació a la facilitat amb que determinats directius de la sanitat catalana anaven canviant de centre, passant de la gestió en centres públics a la gestió de centres privats i al revés. Des d’aquest blog em vaig oposar a aquesta visió i vaig defensar el criteri que els òrgans de govern a l’hora de cercar directius buscaven gent experimentada i coneixedora del sector, i que aquest fet comportava que les decisions es centressin en aproximadament un centenar de persones que són les que avui dia a Catalunya tenen coneixements i experiència per assumir aquestes responsabilitats. En aquella entrada al blog jo acceptava un fet innegable que no era altre que una evident endogàmia; tanmateix en la gran majoria de cassos les decisions en l’elecció dels directius tenien un clar component professional, més enllà d’amiguismes o afinitats polítiques.

L'Hospital Transfronterer de la Cerdanya potser el
damnificat d'aquest nou nomenament a Lleida
que no està gens clar quina és la seva
motivació    

Avui arriba la notícia d’una remodelació directiva a Lleida, justament en un lloc i un moment en el que la transparència hauria de ser absoluta i totes les passes que es donin haurien d’estar molt clares per evitar les interpretacions interessades.

Sembla que amb data 1 de maig, hi haurà un nou canvi directiu al que haurà de ser en el futur el nou ens públic que gestionarà l’atenció sanitària pública a les comarques de Lleida.

Aquest canvi sembla que comportarà la consolidació del Dr. Capdevila com a gerent del conjunt assistencial, secundat a l’Arnau de Vilanova pel Dr. Martínez Broto que ja n’és ara el director, mentre que a l’Hospital Santa Maria el Dr. Victorià Peralta en serà el nou director. Tots dos podrien comptar amb el suport de la Dra. Anna Aran que seria la directora assistencial de tots dos hospitals.  

Comprovant els organigrames dels dos centres, s’observa com a l’Arnau el càrrec de direcció assistencial no existia fins ara, i a l’Hospital Santa Maria tampoc hi existia el càrrec de director. En el millor dels cassos, i acceptant que la nova directora assistencial del complex sanitari lleidatà no incrementi el seu sou pel fet de treballar pels dos centres, el que si que resulta evident és que el càrrec que ocuparà el Dr. Peralta és de nova creació. Per tant, i abans de consolidar-se la fusió en un nou ens públic d’aquestes institucions, ja tenim més despesa assegurada:  nou organigrama i un nou càrrec. Abans fins i tot de tenir constituït l'ens, ja dotem l'organigrama 

el Dr. Victorià Peralta

La segona part de l’anàlisi serveix per adonar-se que en aquest cas, si no hi ha “portes giratòries” si que hi ha, com a mínim, amiguisme. En efecte: el Dr. Victorià Peralta va ser director de l’Hospital Arnau de Vilanova des del primer govern tripartit a l’any 2004 i fins a l’any 2007. Quan va ser cessat a l’Arnau, el van nomenar director territorial dels serveis de Salut als Pirineus, per tornar con a gerent territorial de l’ICS a Lleida  a l’any 2011. En aquest càrrec hi va estar poc temps, atès que quan al 2012 van nomenar com a  gerent territorial de l’ICS al Dr. Jaume Capdevila, al Dr. Peralta el van “enviar” a Puigcerdà, com a co-director del Nou Hospital Transfronterer juntament amb l’amic Jordi Boix recentment traspassat. Es constata doncs com és un fet ja habitual que s’hagin de crear càrrecs “ad hoc" pel Dr. Peralta. Primer el de codirector a Puigcerdà i ara el de director a l’Hospital Santa Maria.

Tampoc s’entén gens que ara, tot just en el moment en el que s’havia de posar en funcionament l’Hospital Transfronterer de Puigcerdà, el que havia quedat com a màxim responsable d’aquesta posada en marxa deixi el seu càrrec, i se l’hagi de substituir per algú altre que haurà d’esmerçar un cert temps en posar-se al corrent de la situació i molt especialment de conèixer i refer els contactes amb els responsables francesos del projecte. Tot plegat excessivament complicat, gens transparent, i sobre tot molt poc eficient.

Com reaccionaran els crítics a la fusió dels dispositius sanitaris públics lleidatans? Tindrà conseqüències negatives l’actuació de caciquisme de les autoritats sanitàries lleidatanes? Tant de bo que no, però el risc sens dubte hi és. Sembla com si algú estigués interessat en la consolidació de la  dita “marea blanca” lleidatana      

Davant de tot el conjunt de coses que s’estan fent malament a Lleida, jo em pregunto: qui mana realment a Lleida?   

NOTA: Segons publica avui el diari Segre, el Dr. Peralta ocuparà a l'Hospital Santamaria de Lleida el càrrec d'adjunt a gerència que si que existeix a l'organigrama, mentre que la Dra. Aran serà la directora mèdica del dos centres. (Arnau de Vilanova i Santa Maria)

Tot i així continuen sent certes dues coses: la primera que els rectors de la sanitat a Lleida han deixat "tocat" a l'Hospital Transfronterer de Puigcerdà atès que setmanes abans de la seva posada en funcionament l'han deixat sense el seu màxim responsable; i la segona, que al conseller Ruiz li "creixen els nans", atès que seguint les seves instruccions els hospitals públics del SISCAT ja no tenen consellers delegats però en canvi el sistema se li ha omplert d'adjunts a gerències que no estan gens justificats i que representen una càrrega económica del tot prescindible i que a més dona peu a que els amiguismes siguin una pràctica massa comuna  

Algú pot explicar perquè un hospital de 115 llits segons la seva pàgina web, que l'any 2012 va donar 7732 altes (21,2 altres diàries) i va atendre 4773 urgències (13,1 urgències diàries de mitjana)  necessita gerent, adjunt a gerència i director? On és el sentit de tot això?

www.rbaestudisiprojectes.cat