Hi ha molta gent valuosa en el Consorci que mereix saber quin és el seu futur professional
La fussió amb UCH sembla pel moment llunyana
La setmana passada es va celebrar la Junta General del Consorci de Salut i
Social de Catalunya. Llegint el resum presentat pel propi Consorci, es dedueix
que el CSC continua perdut, sense acabar de trobar el seu nou encaix en el
sistema. El Consorci havia estat una institució puntera de la sanitat catalana
no fa pas masses anys. Segurament va ser en la dècada dels 90 quan el Consorci
va assolir el seu màxim nivell sota la direcció estratègica de Carles Manté.
Van ser anys d’expansió, d’ampliació de la cartera de serveis, d’obertura de
nous mercats, etc. Sens dubte els millors anys del Consorci.
+19.37.42.png) |
| Manel Ferré president del CSC |
L’època més difícil pel Consorci ha estat precisament la que coincideix amb
el govern tripartit de la Generalitat. Uns diuen que per rivalitats entre la
conselleria i la presidència del consorci, altres apunten a canvis importants
de rol que el Consorci no ha sabut resoldre, també hi ha qui opina que el model
de negoci tampoc s’ha sabut adaptar a les noves circumstàncies; sigui el que sigui,
el cert és que el Consorci ha deixat de tenir aquell paper no només actiu, sinó
fins i tot de lideratge que temps enrere havia arribat a tenir. Els temps actuals, tampoc es pot dir que li siguin propicis. El CSC no acaba de consolidar-se en el lideratge del nou paradigma, tot i els canvis polítics experimentats
Des de fa pocs anys, el Consorci ha sofert una remodelació important de
l’estructura directiva, tant des del punt de vista polític com estratègic i de
gestió i tanmateix tampoc ha estat capaç fins ara de trobar el seu
posicionament dins del sector. És molt clar que el problema no és de persones,
atès que la nova direcció executiva
ofereix totes les garanties de professionalitat que es poden exigir. On és
doncs el problema?
Abans de treure conclusions analitzem quines activitats de l’actual
Consorci aporten valor afegit. Sens dubte, des d’aquest punt de vista destaca
l’activitat de la Patronal CAPPS que fa aportacions valuoses de caràcter intern
als diferents centres associats al Consorci, però que també a nivell extern
posa de manifest una gran capacitat de lideratge en temes de recursos humans
tant a nivell de la seva participació en comissions i grups de treball diversos
al Departament de Salut i al CatSalut. L’activitat externa de CAPSS també està
força valorada pels propis sindicats; recordem a tall d’exemple que en la
última negociació del conveni, va ser precisament CAPSS qui va posar sobre la
taula la possibilitat de separar els centres sociosanitaris de la negativa
generalitzada que havien aconseguit els sindicats en les diferents votacions
que van propiciar a l’efecte, i això va permetre que avui hi hagi un conveni de
referència per tot el sector Salut. Tanmateix a CAPSS la perjudica molt els
rumors i comentaris al voltant de la seva possible absorció per part
d’UCH.
+19.38.10.png) |
| José Augusto Garcia Navarro és el director general del CSC |
A més de CAPSS hi ha una activitat del Consorci que està donant també molts
bons resultats: em refereixo a la consultoria que a força d’anys de feina està
assolint resultats interessants a forces països sud-americans: Brasil,
Argentina, Mèxic, etc. La llavor la va sembrar Josep Maria Via en la seva etapa
al que llavors era el Consorci Hospitalari de Catalunya. La Consultoria del Consorci és valorada molt
positivament en aquests països per les seves aportacions positives, i el
realisme i possibilisme de les seves propostes.
A banda d’aquestes dues realitats, el Consorci es troba en una autèntica
cruïlla tant pels canvis legislatius que s’han produït en relació a les
competències del món local en el camp de la Salut (recordem la vocació municipalista
del Consorci, conseqüència dels seu propi naixement), com pel nou règim jurídic
dels consorcis que en la pràctica suposen una estocada definitiva a aquestes
entitats jurídiques, així com la prohibició de que les entitats dels sector
públic local (empreses públiques o fundacions municipals) puguin participar en
entitats de “segona derivada” o segon nivell. Per tant, una gran incògnita de
futur del tot incert.
Estem doncs davant d’una situació de
desconcert del propi Consorci que no sap com recuperar el seu estatus en
el sistema. De fet, calen respostes urgents a quatre qüestions importants:
Què fer amb la patronal CAPSS?
Què fer amb el Grup d’empreses?
Què fer amb la consultoria internacional?
Què fer amb l’Associació?
El Consorci mereix una sortida airosa, fins i tot en el supòsit que les
coses no tornin a ser com eren. Hi ha molta gent valuosa en el Consorci que la
sanitat catalana no es pot permetre el luxe de deixar-hi de comptar. Tenen moltes
aportacions a fer…si els deixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada