Els centres sanitaris del SISCAT abandonats a la seva sort

El Departament de Salut es desentén dels impagaments

 Els farmacèutics, contràriament a les patronals de Salut, han dit prou!

Fa dies que es comentava que a finals del mes d’octubre, el CatSalut no pagaria la factura del mes a les farmàcies, i només abonaria un 28,5% de les factures de les entitats proveïdores de serveis de salut del SISCAT. Al mateix temps, també ha corregut la notícia que els pagaments ICO de factures atraçades s’endarrerien uns dies.  El que havia de ser una posada a “zero” del comptador dels deutes, es pot convertir en un autèntic drama per les entitats que presten serveis de salut en el marc del SISCAT.

El conseller Mas Colell, conscient que ha actuat incorrectament
amb els proveïdors del sector sanitari, va fer una roda de premsa
en la que va voler tranquil·litzar als farmacèutics. La manca de
concreció, el va  posar en evidència: No sap quan les entitats
podran cobrar,  farmàcies incloses 

Des d’aquest blog, sempre he defensat al conseller Mas Colell per que em sembla una de les persones més capaces per intentar treure les finances catalanes de l’atzucac en la que alguns les van deixar. Tanmateix, he d’admetre que davant dels problemes de tresoreria de la Generalitat, hom podria esperar alguna cosa més de les capacitats professionals del Dr. Mas Colell i del seu equip. Em sap greu dir-ho, però cal reconèixer que deixar que les coses s’arreglin soles l’últim dia, no és el millor que es pot fer en aquests situacions. Fa setmanes que  es rumoreja que els pagaments de l’ICO no arribaran a temps. Jo em pregunto, des que aquests rumors han començat a circular quants viatges han fet a Madrid el Sr. Mas Colell o els seus col·laboradors directes per intentar resoldre el problema? Cap?. Però encara li haig de criticar més coses al Dr. Mas Colell: fa ja mesos, ell va explicar els motius pels quals s’havien de prioritzar els bancs a l’hora de fer pagaments. "Els bancs han de ser els primers a cobrar", deia el conseller, si volem continuar tenint credibilitat davant d’ells de cara al futur. Vist com els bancs estan ajudant a Catalunya a sortir de la crisi, aquest argument es desmunta per si sol. Està segur el conseller Mas Colell que els bancs han de continuar cobrant prioritàriament davant de farmàcies, tercer sector social, o empreses del SISCAT entre d‘altres?. Sincerament crec que algú li hauria de fer veure al conseller Mas Colell que això no pot continuar més així, que calen altres solucions, que la sanitat no pot ja donar més de si davant l’escanyada general que ell ha aplicat en aquests darrers 3 anys.

I mentre a Barcelona passava tot això, el conseller Ruiz era
a Tortosa, com si el problema dels impagaments no anés
amb ell

Una cosa li he de reconèixer. Quan s’ha vist a sobre la que es pot organitzar davant la protesta i les amenaces de les farmàcies catalanes si no cobren fins l’any que ve, el conseller Mas Colell va donar la cara; no va convèncer, però va donar explicacions. Aquesta postura contrasta i molt amb la del conseller de Salut Boi Ruiz, que durant tot aquest procés ha estat desaparegut, intentant que altres parlin per ell. Primer va ser Manel Jovells president d’UCH qui va fer un manifest on denunciava entre altres coses manca de diàleg entre els polítics transferint la responsabilitat a Madrid, però sense fer cap crítica a la conselleria de Salut que és qui hauria de ser la part més activa en la cerca de solucions. UCH exerceix una sobreprotecció sobre el Departament de Salut segurament per les relacions personals que existeixen des de fa anys entre tots ells, però això implica necessàriament haver abandonat un dels seus principis fundacionals com és la defensa dels interessos dels seus associats. Quina diferència entre les reaccions d’UCH i la del col·legi defarmacèutics. Aquests últims han amenaçat amb deixar de vendre fàrmacs si l’usuari no en paga el 100% del cost, i fins i tot han anunciat que algunes farmàcies quedarien sense alguns medicaments atès que els laboratoris i majoristes tampoc ajudaven gens exigint-els pagaments. Tot plegat va obligar a intervenir a Josep Maria Padrosa, director del CatSalut, per explicar que ells vetllarien per tal que tothom tingués els medicaments que necessita, bé derivant malalts a farmàcies que en disposin, o bé subministrant els fàrmacs directament des del CAP. Una vegada més el conseller de Salut amagat, com si el problema no anés amb ell. Només ahir a última hora, aprofitant una visita a un centre de Salut Mental a les terres de l'Ebre, el Sr. conseller, es va limitar a repetir allò que hores abans havia fet dir al Director del Servei Català de la Salut.

Cristobal Montoro, responsable de no transferir els recursos
compromesos amb Catalunya, i maltractar-nos sempre.  

La sanitat catalana està abandonada als designis del Dr. Mas Colell, que no té ningú al seu voltant que li expliqui que així ja no anem enlloc; que no es pot més; que s'han trepitjat totes les línies vermelles hagudes i per haver, i que per resoldre els greus problemes de tresoreria que sens dubte té, calen altres "receptes" que en cap cas poden passar per deixar de complir les obligacions amb les empreses que treballen pel sector Salut. 

Podria semblar que jo vull culpar només als responsables polítics de la Generalitat. No; jo crec que el gran culpable d’aquesta situació té nom i cognoms, i aquest no és altre que el ministre del govern espanyol Cristobal Montoro. Ara bé, els responsables polítics catalans hi tenen la seva quota de responsabilitat; l’un per estar del tot desaparegut com si el problema no anés amb ell, i l’altre per actuar massa tard i llavors tenir que decantar-se per la solució fàcil de no pagar factures als  proveïdors dels serveis de Salut. La sanitat catalana, els sacrificis dels treballadors de la Salut i la resignació dels usuaris mereixen un altre tipus de resposta

www.rbaestudisiprojectes.cat