diumenge, 14 de juliol del 2013

Les raons d’un conveni forçat amb calçador




Finalment les coses van quedant prou clares


Es poden produir danys col·laterals: el conveni franja



Dies enrere, quan les patronals van forçar un acord que possibilités  l’existència d’una conveni només en l’àmbit sociosanitari del SISCAT, jo no entenia massa bé les raons que havien portat a les patronals a pressionar als seus associats per tal que acceptessin el conveni, i així ho vaig manifestar en aquest blog. Vaig explicar que les raons dels sindicats eren molt clares: salvar al cara després del fracàs del referèndum al que van sotmetre els acords, però no tenia gens clares les motivacions de les patronals. Finalment, les raons han aparegut elles soles, sense necessitat d’esperar massa temps.

Un conveni forçat amb calçador
Fa pocs dies una patronal ha penjat a la seva pàgina web un document per tal que els hospitals d’aguts (que estan sense cap conveni) que ho vulguin, puguin “adherir-se” al conveni sociosanitari, mitjançant un document el model del qual també s’ha fet públic, que haurà de ser signat en cada hospital pels representants de l’empresa, i els representants dels treballadors. D’aquesta manera, Hospitals d’aguts, Salut Mental i Assistència Primària podran tenir un conveni al que “adherir-se” malgrat que tots aquests àmbits de l’assistència sanitària estiguin ara mateix sense conveni. En altres paraules: a través del conveni sociosanitari han volgut “salvar” a tot el SISCAT que corria el risc de perdre la uniformitat pel que fa a les condicions laborals dels seus treballadors, en funció dels diferents acords que s’haurien anat produint en els diferents centres, pactant cada un d’ells pel seu compte. Ara tenen un element de referència que són les condicions laborals establer-tes  en el conveni sociosanitari.

La intenció és lloable; no dic pas el contrari. El que passa és que no és del tot correcta. I no ho és per què s’hi ha arribat sense explicar-ho obertament als sector sociosanitari, al que s’ha forçat a acceptar un conveni que resulta més beneficiós per aquelles empreses que tenen un volum de treballadors més ampli, en detriment d’aquelles organitzacions amb una plantilla més reduïda com és el cas de les empreses del sector sociosanitari. Per tant, per una finalitat correcta (evitar que els hospitals d’aguts quedin sense conveni amb la inseguretat jurídica que això implica) s’ha obligat als centres sociosanitaris a acceptar un conveni que no resol les retallades al sector  sociosanitari que a més d’afectar a la tarifa, estan afectant també al PIA que cobreix l’equiparació salarial dels sociosanitaris a l’antiga XHUP.

Per tant, estem en una situació d’aquelles en les que per vestir un sant molt gros, n’hem desvestit un altre de petit, però a més sense explicar-li clarament que l’anàvem a desvestir. S’ha transmès una situació d’incerteses que en qualsevol cas no és diferent de la que hauria viscut tot el SISCAT si no hi hagués hagut conveni i se’ls ha fet veure que el conveni era bo pel sector sociosanitari quan això no és cert. I aquest últim punt és greu.

En definitiva, els sociosanitaris en pagaran les conseqüències atès que a més de patir un descompte en la tarifa, veuran reduïda la clàusula d’equiparació salarial. I d’aquest últim fet, les patronals no l’havien avisat. Mala fe? Incompetència? Desconeixement?. Segurament  de tot una mica.

De fet. Aquesta situació palesa per una banda les conseqüències de l’existència de més d’una patronal, i per l’altre la politització de les mateixes. Aquesta politització que les porta a erigir-se en representants de l’Administració en front dels seus associats és a la llarga negativa. Com més es polititza una organització empresarial, pitjor per ella mateixa i pels seus associats atès que les decisions que es prenen estan dirigides pel poder polític i no pel poder dels seus afiliats, i responen més als objectius dels polítics que no pas als interessos dels empresaris i això no és ètic. I si el que vols és servir a les indicacions polítiques, llavors cal deixar de cobrar quotes als associats, i passar a cobrar subvencions de l’Administració, però el que no pots fer és cobrar d’uns, i fer el que manen els altres. 

Tot plegat pot produir uns “danys col·laterals” que jo no se si han estat ben avaluats pels protagonistes de tota aquesta història. En les condicions actuals el sindicat de metges ha quedat fora de la mesa del conveni, i per tant no podrà formar part de l’equip que l’ha de redactar ni tampoc estarà en la comissió paritària que haurà de vetllar per resoldre els conflictes que se’n puguin derivar. Algú es creu que el sindicat de metges es quedarà de braços creuats davant d’aquesta situació? Em voldria equivocar, però tinc la sensació que els grans estrategues d’aquesta operació acaben d’obrir les portes, sense adonar-se’n, al “conveni franja” del personal facultatiu.  Els metges no acceptaran quedar al marge de les decisions que els afectin; això comportarà conflictivitat laboral, i aquesta acabarà amb la negociació del conveni franja. Veurem com van evolucionant els esdeveniments.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada