dimarts, 23 de juliol del 2013

Compareixença de l’ex consellera Marina Geli


El seu pas pel Departament de Salut va deixar empremta


L’ex consellera de Salut Marina Geli, va comparèixer ahir a la comissió d’investigació del Parlament. Va ser una compareixença esperada atès que la consellera Geli ha estat un dels màxims responsables del Departament que més petjada ha deixat. El Departament de Salut va viure una “època daurada” plena de creativitat en els anys de Xavier Trias, per caure després en un període massa llarg sense excessiu dinamisme. La seva arribada al Departament va ser com un alè d’aire nou, que va tornar a omplir de projectes les taules de treball i a generar il·lusió en la gent. No tot van ser flors i violes, però és evident que el període 2003-2010 va ser engrescador, innovador i positiu per la sanitat catalana.

L'ex consellera Marina Geli, en la seva compareixença
d'ahir al Parlament

La consellera Geli va començar la seva intervenció amb la frase: “Cal tornar a concertar de nou la confiança” fent-se ressò de totes les denúncies de possibles corrupteles que s’hagin pogut produir, i deixant que els processos judicials determinin la veracitat o no de totes aquestes acusacions. Va reiterar que no té consciència de cap irregularitat en la seva gestió al front del Departament.

Va defensar els sistema sanitari català que ella ha contribuït a consolidar, dient que no es poden qüestionar els seus resultats assistencials. En paraules de la consellera, el sector Salut “és un cluster de l’activitat econòmica de Catalunya”. En ocasions les crisis és converteixen  en excuses per justificar un canvi de model, però aquesta és una visió populista i poc basada en l’evidència dels resultats de Salut a Catalunya.

La consellera Geli també va explicar que quan va arribar al Departament a finals del 2003, es va trobar un pressupost que assignava 800 i escaig € per persona; que ella a través dels anys va intentar apujar aquesta assignació als 1600 €, però al final amb l’esclat de la crisi, ho va deixar per sobre dels 1600€. Ara hem caigut a 1.300€ i això és insuficient. Tot això per explicar que la Sanitat a Catalunya estava "finançada per sota de les seves necessitats l'any 2003 i que van haver de començar a fer inversions d’aquestes que no es veuen però que cal fer". Per això, justifica que la partida pressupostaria pel seu departament augmentés en els anys següents.

Una intervenció de la diputada Marina Geli
al Parlament de Catalunya 
Va explicar les 3 etapes del seu mandat: una etapa de Planificació Estratègica per definir les necessitats a cada territori i poder preveure la manera de donar-hi resposta, exigint al mateix temps resultats al proveïdors qualitatius (van haver de superar un procés d’acreditació similar a l’EFQM adaptat a sanitat). Una segona etapa de governança compartida en els territoris que va culminar en els Governs Territorials de Salut, que ella hauria volgut d’abast equivalent a les vegueries en que s’haurà d’estructurar algun dia Catalunya,  i finalment una tercera etapa de models de governança a les institucions, que sent amb tota certesa un servei públic, calia, i cal determinar amb precisió quines són de Dret privat i quines s’han de regir pel Dret públic. Tot plegat acaba configurant el Model Nacional de Salut.

Per assegurar la “continuïtat institucional”, al començament del seu mandat no va voler utilitzar el total de despesa no imputada que es va trobar, i que superava els 3.000 milions d'€. Va heretar doncs un sistema de Salut deficitari, però un bon sistema de Salut. “El nostre objectiu era gestionar el present i planificar el futur”. En aquells anys tothom (els treballadors del sistema de Salut), va millorar les seves condicions laborals i no només les retributives. "El que avui hipoteca la salut no són els increments pressupostaris d’anys anteriors, sinó que el pressupost que tenim actualment és clarament insuficient per les necessitats del sistema".

Respecte al tema de INNOVA va explicar que el Departament només si va relacionar per la construcció del nou hospital de Reus, i per que així ho va decidir l’Ajuntament. Les relacions del Departament sempre eren amb SAGESA que era l’únic interlocutor amb que es relacionaven per temes de Salut.

Va se preguntada també pel control de la gestió, i la seva resposta va se prou contundent: “Els bons gestors no volen canviar l’autonomia de gestió per la fiscalització”, tot i acceptant que en aquest àmbit hi ha una certa endogàmia i millores a fer.

El dia que la consellera Geli li va passar el relleu
al conseller Boi Ruiz
També es va manifestar sobre l’Hospital de Sant Pau, recordant que al 2007, ella va propiciar un contracte programa que havia de ser la solució definitiva al finançament de l’Hospital, i va aconseguir també que la Generalitat es fes càrrec del deute històric de la Institució. Va lloar l’actuació del gerent Jordi Colomer al front de l’Hospital, per les mesures que va anar aplicant fins que el clima intern va fer insostenible la seva continuïtat en el centre.

Finalment la consellera Geli va fer confiança al futur de la sanitat catalana, i en particular va expressar el seu convenciment que les conclusions d’aquesta comissió d’investigació seran útils, igual que el Pacte Nacional per la Salut. També va demanar un reforçament del retiment de comptes com a necessitat davant la ciutadania, un model de comptabilitat analítica independentment de la propietat, i va expressar la seva confiança en la col·laboració entre lo públic i lo privat. 

Va acabar dient que “la crisi actual ofereix una oportunitat per proposar millores i dissipar sospites; els sistema necessita reformes però no una revisió total, per que això seria donar ales a aquells que cerquen el populisme”.




                           

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada