Compareixença de Carles Manté a la comissió d’Investigació del Parlament

Un home honest al servei de la sanitat pública

Aquesta era sens dubte una de les compareixences més esperades a la Comissió d’Investigació del Parlament d’avui, per la trajectòria personal i professional de Carles Manté. Ell ha estat un dels artífex de l’actual model sanitari català, i ho ha estat, no tant per la seva època al front del Servei Català de la Salut, sinó per l’etapa anterior, de quasi 20 anys al front del Consorci Hospitalari de Catalunya. Va ser des d’aquesta responsabilitat, des d’on va dinamitzar els hospitals comarcals de Catalunya. Primer participant en la seva associació al voltant del Consorci que defensava els seus interessos davant de l’autoritat sanitària, i després aconseguint programes d’inversió d’aquests centres que van permetre la seva modernització, quan no van ser construïts de bell nou.

Però millor que ho expliqui ell mateix:  

Carles Manté en un moment de la seva compareixença

Carles Manté ha explicat que va assumir la gerència de la part associativa del consorci al 1986, fins que al 2004, la consellera Geli el va cridar per ocupar-se de la direcció del CatSalut. Ha explicat que en l’origen els hospitals comarcals catalans de titularitat municipal, de l’església o de fundacions, estaven en unes condicions molt precàries, i que després de moltes negociacions amb el Departament de Salut, “avui pràcticament tots són nous, i tots són públics” L’objectiu no era altre que descentralitzar els recursos sanitaris per apropar-los als ciutadans i garantir-ne l’equitat d’accés. 

El Sr. Manté ha explicat com una fita important de la seva actuació es va produir a l’any 87 quan va aconseguir, després d’una negociació llarga amb en Xavier Trias, llavors director general de l’ICS, que la LLOSC incorporés la clàusula addicional 5ª, que possibilitava per primer a vegada, l’equiparació salarial dels treballadors de la sanitat de la xara d’utilització pública de Catalunya.

En opinió del Sr. Manté, en aquests 30 anys, la sanitat a Catalunya ha canviat per bé, gràcies a un model de consens, i ell ha “tingut la sort de poder-ho viure en primer a línia”.  La seva presentació ha acabat amb aquesta frase: “espero que al final del procés judicial, quedi restituïda la pèrdua d’honorabilitat” .

Preguntat si en la seva etapa de director del CatSalut va afavorir al Consorci, ha dit que van ser públics i notoris els seus enfrontaments per causes diverses, amb la cúpula directiva del Consorci. També ha estat preguntat pel SACAC (Servei de compres del Consorci), i ha explicat que el SACAC va començar com una central de compres mancomunada, en la que els responsables de compres dels diferents hospitals discutien i comparaven preus, qualitats,  etc., i els caps de compra de cada centre decidien. “Mai el SACAC va substituir la funció del centre; era un servei que en cap cas substituïa al òrgans responsables del centres”.

Carles Manté ha demanat una major professionalització en els patrons de les institucions per prendre decisions amb garanties. “No es tracta d’anar als consells d’Administració a escalfar la cadira“.  

Ha fet referència a la necessitat que en el Departament de Salut s’exerceixi el lideratge, sinó hi poden haver interessos particulars que passin per sobre dels interessos del Departament i de la sanitat catalana. En aquest sentit ha senyalat el lideratge que va exercir Xavier Trias.

En la seva declaració Carles Manté ha negat que cada vegada hi hagi més diner públic que passi al sector privat, i ha posat d’exemple els hospitals comarcals, que després d ela seva transformació han estat capaços de recuperar activitat que abans es feia privadament.

Quan ha estat preguntat pel seu contracte amb INNOVA, ha comés, (n’estic segur) un lapsus.  Li han preguntat si la seva empresa unipersonal de consultoria l’havia creada per poder cobrar més de 13.000 € al mes, i aquí jo crec que Manté no ha entès bé la pregunta. 13.000 € al mes, són molts €. I tot i que ell acumula un coneixement molt important, desconec si aquesta seria o no una tarifa justa per poder accedir a aquests coneixements.    

Referent al mecanismes  de control ha explicat que n’hi han, com també hi ha qui ha fet deixadesa de funcions.

Ha fet referència a un tema que segons el seu criteri està pendent: l’encaix de la participació dels professionals. Creu que l’ideal estaria entre el “metge propietari” i l’Administració que decideix pel seu compte sense comptar amb l’opinió els professionals. Cal trobar un camí intermedi, un encaix que després de 30 anys no s’ha trobat .

Quan se li ha preguntat per Sant Pau, ha fet un elogi de Jordi Colomer com a gerent del centre per la tasca que va desenvolupar, fins que l’ambient en el si de la institució es va anant deteriorant, i es va fer necessari el canvi. Pel que fa al concurs de la radiologia en favor de Philips, ha explicat que aquesta marca volia que les noves instal·lacions de radiologia del nou Hospital de Sant Pau fossin un referent a Europa, tal com al seu dia havia fet Siemens amb el Clínic. Per aquesta raó, Philips va fer una oferta molt interessant i es va endur el concurs

Aquest és un resum de la compareixença de Carles Manté a la comissió d’investigació del Parlament. Vull acabar el relat dient que  Carles Manté és un home important de la sanitat catalana, i un home honest. No es mereix el tràngol que ell i la seva família estan vivint. Desitjo que ben aviat recuperi el seu somriure, i pugui gaudir de la seva jubilació havent recuperat el prestigi guanyat al llarg de tants anys de treball i esforç.

www.rbaestudisprojectes.cat