dimecres, 29 de maig del 2013

El conveni del SISCAT (antic conveni XHUP) paralitzat



Sembla que la patronal “no ha tingut temps” de preparar la documentació a la que s’havia compromès



Ahir dimarts s’havia d’haver reunit la Mesa negociadora del conveni col·lectiu dels centres sanitaris que formen part de la xarxa sanitària pública, però sembla que a petició de les patronals, la secretaria de la Mesa va desconvocar via mail la reunió tot just el dia abans.      

Segons diuen el motiu adduït per les patronals per justificar la desconvocatòria, feia referència a que  les patronals s’havien compromès a fer arribar als sindicats presents a la Mesa una proposta articulada de conveni i no han tingut temps suficient per preparar-la. Sigui com sigui, el cert és que pel moment no hi ha nova data per la reunió, fet que posa en evidència que la falta de temps és una excusa, atès que si el motiu fos aquest, no costava res aplaçar la reunió dos, tres o els dies necessaris per completar la proposta de conveni.


No hi ha hagut la reunió prevista de la Mesa negociadora
del conveni del SISCAT
Així les coses i com que el 7 de juliol està cada dia més a prop, els sindicats han demanat una pròrroga de la ultra activitat tal com han fet altres sectors de l’activitat econòmica del país. La pròrroga de la ultra activitat és una situació que al meu entendre treu pressió a les parts a l’hora de negociar i per tant ens situa 6 mesos enrere  quan sobretot els sindicats no tenien cap interès a obrir negociacions, i això quan el sector necessita una posada al dia de molts aspectes retributius i de jornada  atesos tots els canvis produïts en aquests últims anys mentre el conveni ha estat en ultra activitat, i que han afectat d’una manera important als ingressos dels centres, via reducció de l’activitat i baixada de tarifes, amb uns efectes que comptats a partir del 2010 representen una pèrdua de facturació no inferior al 30%.

D’aquí la necessitat d’acords, que si no es produeixen tindrien a més uns altres efectes no desitjables: el final de la ultra activitat comporta que la referència pel que fa a les relacions laborals sigui el  “conveni de nivell superior”, que no existeix. Per tant alguns diuen que la referència passaria a ser l’Estatut dels Treballadors. Sigui quin sigui el marc de referència quan s’acabi la ultra activitat, el que està clar és que els sector pot quedar absolutament irreconeixible. En efecte: cada empresa haurà de negociar amb el seu comitè la nova jornada i les noves retribucions fet que implicarà una gran desigualtat en les condicions de treball d’una empresa a un altre. I això no és bo per al sector. 


La partida encara no ha començat
Estarem pendents doncs d’una nova reunió si és que aquesta es convoca. Seria desitjable que fos així, per que el sector necessita d’una certa regulació mínima si es vol, però suficient per que es garanteixi la uniformitat en els temes bàsics de les relacions laborals en el sector sanitari públic.

En aquest sentit  caldria recordar als sindicats que res tornarà a ser com abans; que el fet d’esperar a negociar per veure si la conjuntura econòmica millora no és una estratègia vàlida per que a curt termini l’economia no millorarà i en tot cas, quan d’aquí a uns anys ho faci, les coses seran diferents. I en el mateix sentit fer-li veure a la patronal que la seva funció no és exclusivament transferir als treballadors tot el pes de les retallades sinó que a més el seu paper passa per defensar als seus associats davant de l’Administració, i això fins ara no ho han fet i s’han limitat a fer de corretja de transmissió de les decisions dels Departaments de Salut i Economia sense en cap cas oposar la més mínima resistència ni tenir cap capacitat de convenciment donant per tant per  bones  les retallades tan dures que el sector està patint.

Per tot plegat cal doncs una negociació seriosa del conveni; un conveni que ell també ha de ser “sostenible” és a dir, que els centres han de poder pagar els seus costos sense posar en perill la seva viabilitat econòmica. Però a més els pactes que es facin han de  ser compatibles amb la legislació aplicable. Si no es fa així, es corre el risc del que està passant al Parc de Salut Mar, on avui hi ha hagut una concentració de treballadors protestant pel incompliment per part de l'empresa, del conveni signat al gener quan el que realment passa és que el personal al servei de les administracions públiques d’acord a la Llei de Pressupostos 2013 del govern espanyol, preveu que aquest 2013 les retribucions en cap cas poden superar els ingressos del 2012, i això impossibilita que el personal del Parc de Salut Mar pugui cobrar els imports de la “carrera professional” prevista en el conveni. No hi ha incompliment per part de l'empresa com diuen els sindicats, sinó que el que hi ha és la impossibilitat legal d'aplicar algun dels aspectes  que regula  

Seguirem l’evolució de tot plegat


dissabte, 25 de maig del 2013

“No tots els hospitals faran de tot...”



Paraules del conseller de Salut Boi Ruiz (febrer del 2011) 


El 2 de març de 2011 el conseller de Salut es va reunir amb un centenar de presidents i gerents d’hospitals de la xarxa pública de Catalunya per explicar el Pla de mesures urgents. En aquella reunió el conseller Ruiz va utilitzar la frase que tan li agrada “no tots els hospitals faran de tot”. El cert és que més de dos anys després, majoritàriament els hospitals continuen fent el que feien.
Intervenció del conseller Ruiz a EsadeCreapolis 
Ahir a ESADECREAPOLIS a Sant Cugat del Vallès hi va haver una jornada sobre “Innovació i tendències  en el diagnòstic per la imatge” inaugurada pel conseller Ruiz. Hi ha participat Alex Guarga, gerent de Planificació del Servei Català de la Salut, que entre altres coses ha dit que  el Departament de Salut està preparant un pla  per tal de concentrar serveis d’alta i mitjana complexitat em determinats hospitals. Aquest pla respon a les previsions del Pla de Salut de Catalunya 2011-2015, i en particular forma part dels projectes de reordenació assistencial i territorial (RAT) ja comentats en aquest blog.

El fet de concentrar determinats serveis de mitja i alta complexitat en determinats hospitals (especialització dels centres) comportarà pels malalts avantatges i inconvenients. Entre les avantatges el fet de poder ser tractat pels millors especialistes en un lloc on s’hagin assolit els millors resultats assistencials, i entre els inconvenients el fet de tenir-se que desplaçar, atès que els hospitals de proximitat  no podran disposar de determinats serveis mèdics que necessiten d’una determinada casuística a l’any per poder garantir en tot moment una bona pràctica assistencial..

El DR. Guarga, gerent de Planificació
del CatSalut
El problema està en la credibilitat de tot plegat, atès que ja fa més de dos anys que el conseller Ruiz havia dit la famosa frase “no tos els hospitals ho faran tot”, i que es sàpiga, en prou feines s’ha avançat una mica en el camp de la neurocirurgia a la ciutat de Barcelona. Està clar que per avançar hi ha fortes resistències, sobretot d’alguns professionals que veuen perillar situacions de tipus personal. És allò que es coneix com la “resistència al canvi”.

Però les pressions no vindran només dels professionals; hi haurà corporacions sanitàries importants en el país que es resistiran a acceptar aquest tipus de plantejament. Per posar un exemple, no fa pas masses mesos que un hospital del Vallès Occidental, que havia de reposar al seu cap de cirurgia que s’havia jubilat, volia incorporar una persona especialitzada en fer transplantaments de fetge. Aquest fet parla per si sol.

Tanmateix, hi hauran altres pressions, i aquestes vindran per la via de la política i en concret d’alguns alcaldes quan vegin que els RAT impliquen que els seus hospitals comarcals o fins i tot de referència perden algunes prestacions   assistencials.

El cert és que hi haurà decisions difícils de prendre. Posaré un altre exemple:   Avui en dia fer parts en un hospital implica tenir un equip de tocoginecòlegs, pediatres i llevadores de guàrdia 24 hores al dia i els 365 dies de l’any. Això té un cost elevadíssim que es compensa si el nombre de parts és suficient. Quants hospitals hi ha a Catalunya amb menys d’1 part al dia? És assumible aquest cost? El Departament  tindrà força per reordenar aquest tema? Tot plegat, ben fet, podria implicar uns estalvis importants, sobretot si hi ha temps per poder desenvolupar els diferents projectes de reordenació, tenint en compte que el termini per que es notin els seus efectes no és precisament curt, i les rotacions al Departament i al CatSalut no permeten que les persones que lideren projectes, hi estiguin al front el temps necessari.

ESADECREAPOLIS a St. Cugat del Vallès
Hi ha encara un altre qüestió que en preocupa. Si aquestes reordenacions es porten a terme, la necessitat de determinats especialistes sobretot mèdics serà amb el temps molt diferent a la que actualment hi pugui haver. Caldria tenir això en compte per evitar que d’aquí a una anys, si aquestes RAT s’han pogut dur a terme, no tinguem un excés de professionals ben formats i a l’atur. Si això passa els estalvis se’ls menjaran les estovalles. Cal que els planificadors del nombre d’especialistes  de la formació MIR considerin aquesta  situació.

Els projectes de reordenació assistencial i territorial (RAT) són del tot necessaris atès que comporten una racionalització en l’ús de recursos escassos i això és una obligació ètica de les administracions públiques en temps de bonança econòmica i especialment en èpoques de crisi com és l’actual. Benvingudes siguin aquestes propostes; en tot cas lamentar que el temps de resposta pel que fa als efectes de les mateixes sigui llarg. 





divendres, 24 de maig del 2013

Reunió de la Mesa negociadora del Conveni del SISCAT (antic conveni de la XHUP)


Si no hi ha acords, el proper 7 de juliol el sistema sanitari públic català queda sense un conveni de referència


Tal com estava previst, ahir dimarts es va reunir la Mesa negociadora del conveni del SISCAT (Sistema Sanitari Integral d’utilització pública de Catalunya), amb l’objectiu d’evitar que el proper 7 de juliol el sistema sanitari català es quedi sense una referència que reguli les relacions de treball  en els dispositius sanitaris d’utilització pública: hospitals, centres sociosanitaris i centres d’atenció primària.

Aquesta reunió no va anar bé ni malament; va ser una primera reunió en la que els assistents van deixar clar el seu posicionament de partida davant dels diferents reptes plantejats. Tanmateix i ateses les restriccions actuals i el context de retallades generalitzades que viu la sanitat pública catalana, ja és un fet positiu que les parts presents a la Mesa negociadora no hagin plantejat posicions extremes que portin a pensar en la inviabilitat d’un acord.

Les patronals havien preparat per la reunió una plataforma conjunta que van exposar als sindicats presents a la Mesa. Aquesta proposta estava estructurada en base a tres apartats diferenciats: modificacions estructurals necessàries per mantenir la unitat  del sector, modificacions de caràcter conjuntural amb la pretensió de pactar-les temporalment (només per la durada del conveni) per garantir la sostenibilitat del sector, atesa la reducció de tarifes (4,6%) aprovada pel CatSalut per aquest any 2013, junt amb els projectes de reordenació territorial (RAT), i finalment una proposta de nova estructura del conveni col·lectiu. En concret la part empresarial proposa:

Modificacions estructurals:

Taules salarials i tots els annexos de l’any 2008 dels dos convenis col·lectius (XHUP i Siciosanitari) reduïts en un 5%
Jornada anual de 1688 hores en torn de dia i 1627 en torn de nit
Desregulació de la jornada continuada i descansos (Guàrdies) i remissió a l’Estatut Marc

Modificacions conjunturals:

Suspensió dels efectes econòmics de la carrera professional dels diferents grups professionals. Així com del plus de vinculació
Preu del menjador laboral 6€
A partir de l’1 de gener de 2014 desapareix el premi de fidelització
Es redueix en un 50% l’assignació per DPO; el 50% restant supeditat a l’equilibri pressupostari, entès com la no desviació en negatiu del resultat previst en el pressupost dels centres
Reducció d’un apaga extra

Aquests acords es revisarien en cas que durant la vigència del conveni es produís alguna alteració en més o en menys de l’activitat i/o la tarifa decidides pel CatSalut


Estructura del Conveni: 

Es planteja  un canvi en l’estructura del conveni, per tal que quedi configurat de la manera següent:
Contingut obligatori del conveni
Regulació reservada  al conveni sectorial
Regulació a desenvolupar a nivell d’empreses
Regles d’administració i gestió del conveni
Disposicions finals i transitòries

És intenció de la representació empresarial presentar una plataforma complerta d’acord als paràmetres indicats, en format de conveni col·lectiu, als efectes que la representació sindical conegui la concreció de les mesures plantejades.

Els sindicats van valorar molt negativament aquesta plataforma, defensant que la reducció de tarifes no pot impactar exclusivament en els salaris. Els sindicats MC (Metges de Catalunya) i UGT van demanar la pròrroga del conveni actual.


La posició final  dels sindicats ha estat la següent:

Els pactes hauran de tenir caràcter temporal i han de ser revisats si hi ha canvis substancials.         Exigeixen que es mantingui el nivell d’ocupació del sector
Podrien estar d’acord en la durada del conveni (2013-2014)
Recuperar la proposta de jornada feta per la part empresarial a l’octubre 2012 (1.647 hores en torn de dia)
Mantenir les taules salarials actuals
No accepten la reducció d’1 paga extra, però podrien parlar de les DPO


Podrien parlar de la durada del conveni
Recuperar la proposta de jornada feta per la part empresarial a l’octubre 2012
Mantenir les taules salarials actuals
No accepten la reducció d’1 paga extra però podrien parlar de les DPO
Aplicar els criteris d’IT (incapacitat temporal) que aplica la Generalitat als funcionaris
Revisió dels pactes dels centres que estan per sobre del conveni actual
No accepten tractar la resta de temes plantejats per la part empresarial



Poden parlar de la durada del conveni
No es pot tractar la reducció del 5% atès que està pendent de sentència del Tribunal Suprem
No estan d’acord en la supressió d’1 paga extra ni en la suspensió dels efectes econòmics de la carrera professional
Les DPO cal tractar-les centre per centre
No a la desregulació de la jornada continuada i els descansos
Aplicació dels criteris d’IT que aplica la Generalitat
No es pronunciaran sobre l’estructura del conveni

Finalment, la part empresarial va exposar que:

No accepten prorrogar el conveni actual
Es pot acordar una durada del conveni de dos anys (2013-2014)
Es pot parlar de la IT
Es por parlar de la jornada i replantejar la proposta actual. Cal parlar també de les guàrdies
Es pot parlar de les DPO



Davant d’aquests plantejaments el president de la Mesa, convoca  una nova reunió pel proper dimarts dia 28 de març

Com es pot veure de tot plegat, les discrepàncies són evidents. Tanmateix hi ha un cert aire de possible acord en alguns dels temes abordats. Seguirem l’evolució de tot plegat  




dimarts, 21 de maig del 2013

Es crea la comissió pel Pacte Nacional de la Salut a Catalunya


Si  no vols que un problema es resolgui…crea una comissió 


El portaveu del Govern de la Generalitat Francesc Homs ha explicat que en la reunió del consell executiu de la Generalitat d’avui s’ha acordat entre altres mesures la constitució d’una comissió encarregada d’impulsar i promoure un consens polític i social tan ampli com sigui possible, per garantir un sistema sanitari públic, universal, sostenible i de qualitat a Catalunya. Es tracta de la comissió pel Pacte Nacional de la Salut
El conseller de Presidència Francesc Homs, explicant la
 constitució de la Comissió 
El plantejament, si s’aconsegueix l’objectiu perseguit, és interessant. Massa sovint ens trobem la Salut en els mitjans de comunicació per notícies periodístiques que deriven d’una campanya per buscar la confrontació política més que d’un problema dels ciutadans. Exemples n’hi ha molts i recents. Per no ser reiteratiu només en citaré dos: les crítiques periodístiques al fet que els hospitals de la xarxa pública vulguin fer activitat privada, i la defensa que alguns mitjans han fet de la gestió pública en contra de la gestió empresarial del hospitals de la xarxa pública. Ambdós temes han estat llargament exposats en els mitjans sense que la societat hagi encetat aquest debat. Vol dir per tant, que han estat els propis mitjans que incitats o no per   determinats grups polítics, han entrat en camp de confrontació política.

És ben sabut que la sanitat quasi mai havia estat objecte d’aquesta confrontació i semblava que hi havia un cert consens a preservar-la. Gràcies a aquest consens, i a la capacitat dels nostres professionals, el model sanitari català havia estat fins i tot referència per molts països a nivell internacional.   Avui, les discrepàncies, les desqualificacions, els  errors comesos per la pròpia sanitat, i l’obsessió d’alguns per destruir en lloc de crear, han portat a la nostra sanitat a perdre una part d’aquest ben guanyat prestigi. Només la qualitat de l’assistència s’ha pogut mantenir als alts nivells aconseguits  anteriorment, tot i les retallades i les escomeses legítimes però perjudicials d’alguns polítics que han actuat d’amagat a través de la signatura d’algun periodista o mitjà de comunicació.

El conseller Ruiz, presidirà la Comissió
La creació de la comissió respon a l’oferiment del conseller de Salut Boi Ruiz, en el marc de la Comissió de Salut del 6 de febrer de 2013 de crear un espai de diàleg per assolir un acord entre els partits polítics i els principals agents del sector que preservi el sistema sanitari públic de la confrontació política permanent. Respon també al compliment de la moció sobre les polítiques de salut que el Parlament de Catalunya va aprovar el 28 de febrer de 2013, que instava el Govern a disposar en el termini màxim de 6 mesos d’un document de bases per al Pacte Nacional de la Salut per a la sostenibilitat, la qualitat i la igualtat del sistema sanitari públic i universal de Catalunya.

Aquesta comissió restarà adscrita al Departament de Salut, que li aportarà tota la logística necessària pel seu funcionament i estarà integrada pel portaveus dels grups parlamentaris de la Comissió de Salut del Parlament i pels representants de tots les institucions que formen part del Consell Català de la Salut, presidits pel conseller de Salut.

Cal desitjar que els resultats d’aquesta comissió desmenteixin el subtítol d’aquest post, i entre tots siguin capaços de fer propostes que posteriorment permetin que el Pacte Nacional de  la Salut es pugui signar amb el màxim de forces polítiques donant-li suport. Aquesta seria una magnífica prova del nivell de salut de la sanitat catalana, al temps que palesaria un grau de maduresa política en els nostres polítics que en altres àmbits de la vida política del país, brilla per la seva absència.