divendres, 19 d’abril del 2013

El conflicte de les guàrdies mèdiques i les hores extres


La Inspecció de Treball pot acabar amb la viabilitat del sistema sanitari



Aquests dies estem assistint a diferents comentaris apareguts en els mitjans de comunicació al voltant d’unes actes d’infracció  per manca de cotització addicional que la Inspecció de Treball ha aixecat al’Hospital de Sant Pau sobre la cotització de les guàrdies mèdiques dels últims 4 anys com a hores extraordinàries, per un import que entre liquidació de quotes, recàrrecs i interessos de demora arriba als 11 milions d’€. És ben bé allò de “a perro flaco todo son pulgas...”. Si no s’arbitren solucions immediates, això pot representar el tancament de l’Hospital de Sant Pau afegit a la deficitària situació econòmica que l’Hospital està vivint.

El Conseller Ruiz expresava la seva preocupació per la
 interpretació que fa la Inspecció de Treball de les
 guàrdies mèdiques en els hospitals concertats
Pot ser aclaridor pel lector explicar com es genera aquest nou problema, que a més d’afectar a l’Hospital de Sant Pau, amenaça la viabilitat econòmica de la gran majoria de centres concertats de la Xarxa Pública de Catalunya:

Les guàrdies mèdiques històricament havien estat excloses de la consideració d’hores extres, així ho proclamaven els diferents convenis col·lectius del sector concertat (art. 37.2  i 8 del VII conveni dels hospitals de la XHUP i dels centres d’atenció primària) i així ho va proclamar el “Estatuto Marco del personal estatutario de los servicios de salut” (any 2003) regulant l’anomenada jornada complementària d’atenció continuada (equivalent a guàrdies de presència física)  A més a més la disposició addicional segona del “Estatuto Marco” (EM) va establir que el règim de jornada i descansos que es regulava a la secció primera del capítol X era d’aplicació supletòria  als centres concertats amb el Servei Nacional de Salut que formalment pertanyessin a una xarxa  d’utilització pública si els seus convenis no regulaven aquesta matèria o la seva regulació era pitjor que la del “Estatuto Marco”.

Desprès d’una llarga peregrinació judicial finalment el Tribunal Suprem (TS) va establir:

1.   Que en l’àmbit concertat de Catalunya no era d’aplicació supletòria el règim de jornada regulat pel  EM doncs el nostre conveni col·lectiu regulava el règim de jornada i la seva regulació i aquesta era millor que la del EM.
2.    Que no sent d’aplicació l’EM la legislació aplicable era l’Estatut dels Treballadors (ET) que només distingeix entre dos tipus de jornada: la ordinària i l’extraordinària (en l’àmbit de la legislació laboral no existeix la jornada de guàrdia concebuda com un tercer gènere de jornada).
3.   Que les hores de treball que superessin les 1826 hores any (equivalent de les 40 hores de treball efectiu de mitjana setmanal en còmput anual que estableix l’Estatut del Treballadors) havien de ser considerades hores extraordinàries i per tant abonades al preu hora ordinària que és el que estableix com a retribució mínima l’ET.

L'Hospital de Sant Pau ha estat el primer en rebre als inspectors
de Treball per la cotització de les guàrdies  mèdiques
com a hora extra 
Així les coses (consideració de les hores que sobrepassin les 1826 fet sorprenent que el TS establís el llindar en aquest límit legal perquè de fet i de dret la jornada ordinària dels facultatius dels centres concertats és la que determina el conveni o sigui 1688 hores).

La consideració de les hores de guàrdia realitzades apartir de les 1826 hores de treball va tenir com a primera conseqüència l’efecte sobre la seva retribució que va passar a ser de 25 € l’hora a una forquilla entre 32 i 36 €, segons l’antiguitat, nivell de carrera i altres condicions retributives individuals de cada facultatiu (plus de responsabilitat, plus de docència,...). Aquesta individualització del preu hora guàrdia suposa un problema important de gestió de nòmines en els centres.

A més a més la consideració de les guàrdies com hores extraordinàries porta aparellada l’obligatorietat de la seva cotització addicional (un 23’6% a càrrec de l’empresa i un  4’7 % a càrrec del treballador) cotització que no té cap efecte beneficiós pels facultatius a efectes de possibles prestacions doncs estan topats en les seves bases de cotització i que només te un efecte recaptatori per la Tresoreria General de la seguretat Social.

Però no acaben els problemes de les guàrdies en la seva més gran retribució i cotització addicional. La següent problemàtica derivarà de la seva limitació (80 hores any). La dedicació màxima anual dels facultatius passarà de 2817 hores (equivalent a les 48 hores setmanals de la directiva europea sobre jornades i descansos) a 1906 hores (1826 + 80).

Els problemes continuen ja que si són hores extres la seva realització, és en principi, voluntària si no es pacta en conveni col·lectiu o en el contracte de treball l’obligatorietat de la seva realització.

Conclusió: està en qüestió la sostenibilitat del model actual d’atenció continuada i urgent en el sector concertat (l’ICS no té el problema perquè al seu personal estatutari se li aplica l’Estatuto Marco).

Què poden fer els hospitals amb aquest nou marc normatiu de les urgències? Ho anirem veient, però solucions tampoc n’hi han tantes:
  •         Organitzar el treball del personal facultatiu per torns rotatoris de matí, tarda i nit
  •         Contractar personal específic per fer guàrdies, de manera que cap metge de l’staff en faci
  •         Disposar de serveis d’urgències hospitalaris autosuficients, treballant per torns, amb suport d’especialistes localitzats.
  •    Aplicació de futures tecnologies que puguin ajudar en la solució del problema de les guardies
  •       Altres mesures imaginatives que puguin sorgir 
Qui sap si algun día els robots podran aportar alguna solució
al problema de les guardies

La gravetat del problema ve donada pel fet que algun hospital més està en aquests moments en fase d’inspecció i a ben segur s’aixecaran noves actes d’infracció i darrera d'aquests hospitals vindran la resta de centres concertats.  Això pot portar a una situació complicada a molts centres concertats que entre retallades i inspecció de treball es trobin en el dilema de tenir que tancar les portes per manca de viabilitat econòmica




PS. La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha dictat una sentència unificada sobre el conflicte de les guàrdies presencials. Segons s’ha pogut saber, la resolució del TSJC recull el parer del Tribunal Suprem en el sentit que totes les hores complementàries que superin el límit anual de 1.826 amb 27 minuts s’han de pagar, com a mínim, a preu d’hora ordinària. Això obligarà als centres que no haguessin pagat aquestes hores al preu que ara s’estipula a abonar la diferència als facultatius. Tanmateix, la sentència unificada diu que del còmput final s’haurà de descomptar allò que hagués cobrat el professional en concepte de “complement d’atenció continuada”. Aquest és un nou criteri, que reduirà els costos dels centres que tinguessin procediments pendents de resoldre en el marc d’aquest conflicte.
En un altre punt, la sentència unificada del TSJC considera que no s’ha de condemnar les empreses a assumir un cost suplementari del 10% en concepte d’interessos de demora, perquè aquesta s’ha degut a la complexitat jurídica que ha revestit la controvèrsia


També s’ha de descomptar l'anomenat “day off”, és a dir, les hores de jornada ordinària que s’han deixat de fer a la sortida de la guàrdia per respectar el descans mínim de 12 hores entre jornada i jornada, i que no s’han recuperat.

Per aquells Centres que als judicis han al·legat i provat quin ha estat el volum d’hores deixades de treballar per aquest concepte, ara també podran descomptar aquest import, juntament amb el del “complement d’atenció continuada”, de les diferències a abonar.




Cal tenir en compte que aquesta sentència ha estat dictada en Sala General, és a dir, per tots els Magistrats de la Sala, resultant que dels 25 Magistrats que la composen, 18 d’ells han votat a favor d’aquesta tesi, i 7 s’hi han oposat emetent el corresponent vot particular. És important destacar l’ampli consens què hi ha hagut, que reforça la solidesa de la decisió judicial.
 Aquesta sentència es pot recórrer davant la Sala Social del Tribunal Suprem i per tant caldrà veure quin és el resultat final. 

Les patronals valoren positivament els termes general de la resolució del TSJC, que podria posar final a un conflicte enquistat al sector des del 2005 i que tal com abans d’aquesta recent sentència estava significava una autèntica “espasa de Damocles” sobre la viabilitat de molts centres concertats de la sanitat pública catalana 












  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada