divendres, 27 de desembre del 2013

El Benchmarking dels equips d’atenció primària de la Regió Sanitària Barcelona (RSB)


Escrit per
Dr. Toni Iruela (@airuelal)
EBA Vallcarca SLP.



Les 5 EBA de Barcelona són EAP “Bench”


La Regió Sanitària Barcelona de CatSalut disposa des de l’any 2002 del benchmarking dels seus equips d’atenció primària. Recentment s’han publicat els resultats del Benchmarking de l’any 2012. En aquest post faré una breu descripció metodològica d’aquest “Bench”, els principals resultats obtinguts i algunes reflexions al respecte.

Haig de reconèixer que conec el Bench des de l’any 2009 quan vaig accedir al càrrec de gerent de la Regió Sanitària Catalunya Central. El meu exercici com a metge de família a Osona (Regió Sanitària Catalunya Central) feia que no disposés i desconegués aquesta informació. Em sembla que val la pena que es conegui sobretot pels lectors d’altres Regions Sanitàries de Catalunya.

Alguns comentaris metodològics

El document de la RSB presenta una anàlisi descriptiva dels indicadors consensuats amb els membres del Grup Assessor agrupats en les següents dimensions:
  • Accessibilitat i Satisfacció
  • Efectivitat i Integralitat
  • Capacitat resolutiva
  • Cost i eficiència

Cada una de les dimensions incorpora una combinació d’indicadors tenint en compte la factibilitat en l’obtenció de la informació necessària per elaborar-los. A continuació per cada una de les dimensions relacionem els indicadors seleccionats.

L'EAP Barcelona 7B Sardenya és la millor
situada en el benchmarking de la RSB

Accessibilitat i satisfacció (7 indicadors)
Població atesa i assignada ajustada per edat (AC1)
Consultes telefòniques ateses de medicina de família (AC2)
Consultes telefòniques ateses de pediatria (AC3)
Consultes telefòniques ateses d’infermeria (AC4)
Satisfacció de l’usuari respecte a l’atenció global rebuda al seu centre (AC5)
Satisfacció de l’usuari respecte a la demanda de cita prèvia al seu centre (AC6)
Satisfacció de l’usuari respecte al tracte del personal del taulell del seu centre (AC7)

Efectivitat i integralitat (8 indicadors)
Indicador compost de l’atenció a l’HTA (EF1)
Control òptim de la hipertensió arterial en referència als casos d’HTA esperats
Valoració del risc cardiovascular en població amb HTA de 35 a 74 anys
Indicador compost de l’atenció a la diabetis mellitus (EF2)
Bon control metabòlic de la diabetis mellitus en referència als casos de diabètics esperats
Valoració del risc cardiovascular en població amb DM de 35 a 74 anys
Vacuna antigripal a pacients >=60 anys (EF3)
Avaluació del sobrepès i l’obesitat en població de 6 a 14 anys (EF4)
Valoració integral en pacients >74 anys inclosos en ATDOM (EF5)
Pacients >75 anys amb medicació potencialment inadequada en gent gran
(EF6)
Realització d’espirometries a població > 15 a dx de MPOC (EF7)
Polimedicació en pacients > 74 anys  (EF8)


Capacitat resolutiva (6 indicadors)
Índex estandarditzat d’hospitalitzacions evitables per MPOC (CR1)
Índex estandarditzat d’hospitalitzacions evitables per ICC (CR2)
Índex estandarditzat d’hospitalitzacions evitables per complicacions de la diabetis mellitus (CR3)
Urgències hospitalàries (pacients diferents) per EAP de referència població >14 anys
(CR4)
Urgències hospitalàries (pacients diferents) per EAP de referència població de 0 a 14
anys (CR5)
Derivacions a l’atenció especialitzada hospitalària i extra hospitalària en l’especialitat de
Dermatologia i oftalmologia (CR6)


Cost i eficiència (6 indicadors)
Despesa farmacèutica per població atesa ajustada per edat (CE1)
Cost per pacient tractat amb antidepressius (CE2)
Prescripció d’envasos de nous medicaments amb valor afegit limitat (CE3)
Cost per pacient tractat amb hipolipemiants (CE4)
Cost per pacient tractat amb IECA i ARAII (CE5)
Cost per pacient tractat amb antidiabètics orals (CE6)

La unitat d’anàlisi i de comparació és l’equip d’atenció primària.
Per a cada un dels indicadors, la puntuació va d’1 a 5 punts segons es segmenti el resultat entre el percentil 1-20 o al 81-100.
L’equip obté una puntuació per a cada una de les dimensions d’avaluació que es calcula en base a la mitjana de la puntuació de l’equip en el conjunt d’indicadors que configuren la dimensió.
Per al càlcul de la puntuació sintètica s’assignen les següents percentatges a les dimensions avaluades:

  • Accessibilitat i Satisfacció: 20 %
  • Efectivitat i Integralitat: 40%
  • Capacitat resolutiva: 10%
  • Cost i eficiència: 30%
Els principals resultats

S’estudien 207 EAP de la RSB del CatSalut.
S’agrupen i presenten els resultats per les 4 dimensions descrites amb anterioritat i finalment se seleccionen els EAP amb millors resultats com els que se situen per sobre del percentil 80 en la puntuació sintètica, configurant un llistat amb els 35 EAP bench, equips que obtenen les millors puntuacions i que per tant són susceptibles de comparació per incorporar les millors pràctiques.

Els 35 Equips d'atenció primària BENCH

35. Vilanova i la Geltrú 3
34. Barcelona 7C
33. La Garriga
32. Barcelona 1C
31. Sabadell 3B
30. Gavà 2
29. Ripollet 2
28. Sabadell 4A
L'EBA Vallcarca ha aconseguit
situar-se entre les 12
millors del "bench"
27. Alt Mogent
26. Hospitalet de Llobregat 8
25. Barcelona 4C
24. Cornellà de Llobregat 3
23. Barcelona 3A
22. Hospitalet de Llobregat 6
21. Martorell Rural
20. Martorell Urbà
19. Barcelona 10J
18. La Roca del Vallès
17. Castelldefels 2
16. Granollers 4
15. Viladecans 2
14. Barcelona 7D
13. Ocata-Teià
12. Barcelona 10H
11. Barcelona 5E + 6D
10. Vilassar de Tenes
8. Esplugues de Llobregat 1
7. Barcelona 6A + 6B
6. Barcelona 2G + 2J
5. Vilassar de Mar
4. Begues
3.Barcelona 5C + 5D
2. Montornès-Montmeló
1. Barcelona 7B

Espero que el lectors em permetin destacar la satisfacció que les 5 EBA de Barcelona formen part d’aquest llistat d’equips bench.

Alguns comentaris o reflexions

En primer lloc, felicitar a la RSB per aquest exercici de rigor metodològic, transparència i constància en la seva presentació i millora. Seria molt interessant conèixer la seva valoració de quina ha estat la evolució dels indicadors i dels EAP. S’ha produït efecte bench? Han anat millorant els EAP al llarg d’aquest anys? Només una petita crítica, crec que seria desitjable que els resultats es presentessin igual que els dels resultats de la Central de Resultats, amb possibilitat de treballar els fitxers Excel, treure gràfiques, etc…

Per què no uns premis TOP 20 per la primària?
Seria possible obtenir i presentar aquests resultats per tots els EAP de Catalunya? Crec que caldria valorar-ho, això permetria al CatSalut tenir el seu propi TOP, a imatge dels coneguts premis d’atenció hospitalària promoguts per IASIST.

També em plantejo si no es podria fer un exercici conjunt amb l’Observatori de la Central de Resultats i mirar de treballar conjuntament per tal d’incorporar els indicadors més rellevants de l’atenció primària tal com comentava en el post corresponent a l’informe de la central de resultats d’atenció primària.

I per finalitzar desitjar unes molt Bones Festes i un gran any 2014 per tots els nostres lectors (pels no lectors també). Desitjo que al 2014 no es compleixin tots els nostres somnis i ens permeti seguir lluitant a cadascun de nosaltres per la seva particular Ítaca.


www.rbaestudisiprojectes.cat


dimecres, 25 de desembre del 2013

Els salaris dels directius sanitaris



Referenciar els sous a l’administració pública i no al mercat, és decantar-se per la mediocritat


Cal pagar a tothom en funció de les seves capacitats i la responsabilitat assumida; al personal mèdic també.



El fet que el Partit Popular de Catalunya hagi boicotejat els pressupostos de la Generalitat només té al meu entendre un efecte beneficiós: ens dona un mes de coll, per intentar convèncer a l’Administració catalana i al Departament d’Economia  de que estan a punt de fer un autèntic disbarat.

El conseller Mas Colell, apretat per Esquerra Republicana,
està a punt de fer aprovar una mesura que comporta
que la mediocritat s'instal·li en els comitès de
direcció d'empressés públiques i consorcis 
La llei d’acompanyament dels pressupostos del 2014 incorpora una disposició per la qual els directius de la sanitat pública catalana pertanyents a empreses públiques i consorcis, estaran limitats i referenciats a càrrecs de l’Administració. Un gerent no podrà cobrar més que un conseller, i un membre de l’equip directiu (del comitè de direcció per exemple) no podrà superar el sou d’un director general.

Aquesta mesura que d’entrada pot semblar “exemplificadora” després dels diferents escàndols que ha viscut la sanitat al nostre país, té tanmateix greus conseqüències.  La primera és conceptual: un sou mesura fonamentalment la responsabilitat que una persona assumeix en l’exercici de les seves funcions i la capacitat d’aquesta persona a donar respostes adequades a les demandes que se’n deriven. La regla pràctica que permet fixar un sou quan hi ha la certesa que la persona respondrà a les expectatives és “el mercat”. Substituir “el mercat” per els sous dels polítics ens porta a la segona conseqüència. Estem equiparant la capacitat d’un professional amb el fet de “tenir carnet” d’un partit polític. I una cosa i l’altre no tenen res a veure; ni a nivell de responsabilitat, ni a nivell de capacitat, ni a cap nivell. Són situacions incomparables. Per tant els sous no es poden comparar.

El govern de Catalunya ha hagut de fer uns pressupostos
sota la pressió d'ERC, que comporta algunes mesures
pròpies de Sor Teresa Forcades
Hi ha encara una tercera conseqüència: quan a una persona no la retribueixes segons les regles del mercat, el més probable, si és un professional de vàlua, és que marxi. Que se’n vagi a treballar a algun lloc en el que li reconeguin aquest valor. En conseqüència no passarà massa temps fins que et quedis amb els professionals que ningú vol. Estem instal·lant doncs la mediocritat, tal com diu Josep Maria Via en el seu blog, en la direcció dels centres sanitaris. És això realment el que volem?  Volem que la mediocritat que en general domina la política catalana, domini també la gestió dels hospitals?. Volem fer de Catalunya un país mediocre?

Altre cosa és que avui es donin irregularitats o si es vol contradiccions. Ja vaig dir no fa massa, que no té sentit que el gerent delconsorci de Parc Taulí cobri més que el gerent del Clínic, per tant potser caldria una certa regulació per evitar que aquestes coses passin, relacionant per exemple el salari amb la facturació atès que en certa forma el que un centre factura mesura el nivell de responsabilitat que el gerent està assumint. Un altre manera d’evitar que es produeixin disfuncions és fer que els salaris siguin públics, i quan aparegui alguna retribució “fora de mercat” responsabilitzar-ne al consell d’administració que ho ha acceptat. Tothom pararia més compte en les decisions que  es prenen.

Josep Mª Via, president del Parc
de Salut Mar, mostra el seu
desacord amb la mesura
Però no em quedo del tot satisfet si no vaig més enllà. En Josep Maria Via en el seu blog parla del personal investigador i de recerca. I té raó. Però jo vull parlar també dels metges. Els metges estan molt mal retribuïts aCatalunya. Cada vegada que s’aborda el problema de la retribució dels metges catalans, apareix el cafè per tothom, i si es puja el sou als metges, s’ha d’apujar automàticament a tot el personal que treballa a sanitat. Això és una barbaritat per que recursos per tothom no n’hi han. El nostre sistema retributiu avui comporta contradiccions com per exemple el baix sou dels metges, en contraposició al sou de les telefonistes i d’altres col·lectius professionals de la sanitat. Algú ha parat compte que hi ha col·lectius a Sanitat que cobren força més que el “sou de mercat” d’aquests mateixos col·lectius en àmbits diferents al sanitari?  I això cap sindicat ho denúncia. És això lògic?

Per acabar un aclariment: quan reclamo una millor retribució pels metges, tampoc ho faig amb caràcter general. Com en el cas dels directius, caldria intentar premiar als bons professionals, no a base de DPO generalitzades, sinó mitjançant l’anàlisi personalitzat de la productivitat individual. En conec alguns que es passen l’any de congrés en congrés, pagats pels laboratoris corresponents, i que en prou feines els queda temps per veure malalts. Segurament són molt savis...però els malalts no en poden gaudir de tanta saviesa. 



dilluns, 23 de desembre del 2013

Venen temps de canvis a l’ICS


Podrien afectar des de la gerència corporativa fins a alguna gerència territorial 


Es vol imprimir una nova dinàmica davant dels reptes de futur



No són més que rumors i com a tals han de ser considerats, però aquests darrers dies la “rumorologia” que corre pel sector és alta i densa. Afecta bàsicament a l’ICS, tot i que alguns no descarten que es puguin produir altres canvis en les altes esferes del Departament de Salut. 

De fet, utilitzant el sentit comú, caldria primer de tot descartar els canvis en la cúpula del Departament, no per que no es puguin produir, sinó per que no té massa sentit que se’n produeixin per sota si els alts comandaments de Salut haguessin de canviar. Seria raonable pensar que si cal canviar una part de l’equip, aquest canvi es faci amb el vist i plau d’aquells que han de portar les regnes de la sanitat a Catalunya. No té massa sentit canviar responsables si s’esperen canvis importants a la cúspide de la piràmide. I està molt clar que per sota hi haurà canvis, algun d’ells confirmat per la mateixa persona afectada, per tant, aquests rumors que apunten “a dalt”  els hauríem en principi de descartar.

El Sr. Pere Montserrat és el nou gerent de l'ICS al Camp
de Tarragona i les terres de l'Ebre. Assumeix també
la gerència de l'empresa pública GiPSS 

Pel moment el canvi confirmat afecta a Pere Àngel Montserrat i Ollé. Ell mateix ha enviat avui mateix als seus col·laboradors el mail que es reprodueix tot seguit:

De: "Montserrat i Olle, Pere Angel" <pamontserrat@catsalut.cat>
Data: 23 de desembre de 2013 12.39.31 GMT+1
Tema: Comiat

Benvolguts/des,
Em plau informar-vos que, el proper dia 31 de desembre, deixo la meva actual responsabilitat al front de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), per assumir la gerència territorial de l’ICS al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, així com la de l’empresa publica GiPSS. Aquest nou repte personal i professional l’entomo amb responsabilitat però també amb entusiasme.
Vull aprofitar per agrair-vos tota la col·laboració que m’heu prestat al llarg d’aquests darrers anys. Ha estat un període que considero molt profitós  i fecund  i, que m’ha  donat l’ocasió de conèixer una vessant del sector, nova per a mi, però d’una innegable importància. Alhora, m’ha permès conèixer i treballar amb persones d’una enorme vàlua professional i personal. Crec que junts, hem encetat línies de treball que s’han de consolidar en una  millora real i efectiva en la salut dels ciutadans de Catalunya.
Per descomptat que des de la meva nova responsabilitat em teniu a la vostra disposició per a tot allò en que us pugui ser útil.
Rebeu una molt forta i sincera abraçada i aprofitant que és un moment d’especial significació, la meva felicitació en aquestes Festes i el millor dels desitjos pel futur.
Arreveure,
Pere Àngel Montserrat Ollé
El Sr. Pere Montserrat és a més regidor de l’Ajuntament de Sant Joan Despí per CiU. Aquest nomenament implica que el fins ara gerent territorial de l’ICS a les comarques de Tarragona Julio Garcia Prieto, ha de deixar el seu càrrec. Garcia Prieto va ser gerent del Pius Hospital de Valls, i des de l’estiu del 2011 era gerent territorial de l’ICS a Tarragona. Tinc la certesa que Garcia Prieto podrà reorientar la seva vida professional amb garanties atès que és un professional de vàlua.
Sonen altres canvis no confirmats: alguns pronostiquen que Joaquim Casanovas, l’actual gerent corporatiu de l’ICS podria deixar també el seu càrrec. Per substituir-lo sona amb molta força el nom de Pere Soley, un dels professionals amb més experiència a Catalunya: ha ocupat càrrecs de direcció en el Consorci Hospitalari de Vic, de l’Hospital de Traumatologia de la Vall d’Hebron, ha estat gerent de l’Aliança, de  l’Hospital de Bellvitge, de l’Hospital de Mataró i actualment és el Gerent de l’àrea Metropolitana Nord de l’ICS i assumeix la gerència de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona.   

Sens dubte estem en un moment de canvis que caldrà seguir amb interès per constatar si tots aquests rumors que se senten en el dia a dia de la nostra sanitat s’acaben confirmant, o pel contrari no són més que rumors mancats de qualsevol  possibilitat de certesa. El temps ho dirà.


P.S. Es confirma que per substituir al Dr. Ollé al front de l'Organització Catalana de Transplantaments, acaba de ser nombrat el Dr. Jaume Tort com a responsable d'aquesta unitat. El Dr. Tort havia estat fins ara cap del gabinet del conseller de Salut, i després del seu nomenament a l'OCATT, caldrà veure qui ocuparà el seu anterior càrrec. Estem davant d'una filera de fitxes de dominó que al caure la primera, les altres van caient al seu torn. Veurem qui és el següent


Bones festes

El millors desitjos de felicitat !


A tots aquells que teniu la paciència de seguir el blog.






















diumenge, 22 de desembre del 2013

L’Hospital Transfronterer de Puigcerdà


  • Es preveu la seva posada en funcionament pel dia 1 d’abril de 2014



  • Amb la meitat dels llits que s’han construït n’hi hauria prou per satisfer la pressió assistencial que l’hospital haurà de suportar




El CatSalut ha comunicat a la Fundació Hospital de Puigcerdà, que a partir del 31 de març proper queda extingit el contracte pel qual la Fundació prestava serveis d’atenció especialitzada a la població de la Cerdanya. A partir d’aquella data aquests serveis passaran a ser realitzats pel nou ens que s’ha constituït com una Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT) amb personalitat jurídica i amb el nom d’Hospital Transfronterer de Puigcerdà. Aquesta entitat jurídica estarà constituïda pel govern francès i la Generalitat de Catalunya. 

El nou Hospital Transfronterer de la Cerdanya
Una construcció de qualitat
Aquest Hospital Transfronterer de Puigcerdà substitueix doncs a l’antic hospital. Aquest té al seva arrel segons els historiadors entre els anys 1185 i 1189 amb el nom d’Hospital Major o Hospital de Pobres. És als anys 80 quan es constitueix l’actual Fundació després d’innombrables vicissituds sorgides després de tants anys d’història i de servei a la població de la comarca. L’edifici actual va ser objecte d’una important remodelació i modernització l’any 1973. 

L’idea d’un Hospital transfronterer va ser concebuda en l’imaginari del President Maragall. En concret, sent president del l’Euroregió Pirineus-Mediterrània i després d’una reunió a Tolosa de Llenguadoc, va tenir l’idea de proposar en el marc d’aquesta Euroregió la possibilitat de construir a Puigcerdà un hospital que pogués ser utilitzat tant pels ceretans catalans com pels francesos de la Cerdanya i el Capcir.  Aquesta idea va tenir una bona acollida per part de les autoritats franceses i immediatament es va posar fil a l’agulla per tirar endavant els primers estudis de viabilitat.

En primer terme, l'alcalde Planelles de Puigcerdà; al mig
el Dr. Boix, i al fons el Dr. Victorià Peralta
De tot plegat, d’allò que havia estat una bona idea en va acabar resultant un Hospital que de ben segur tindrà problemes greus d’equilibri pressupostari atès que d’entrada començarà a funcionar amb unes condicions que el fan insostenible. El cost de l’hospital ha rondat els  40 milions d’€, amb més de 19.000 m2 construïts per un total de 56 llits, el que dona una relació de més de 300 m2 per llit d’hospitalització. Des de les èpoques dels faraons i les piràmides no es construïen edificis tan desproporcionats entre les necessitats i la realitat construïda, a banda de l’Hospital de Reus o l’aeroport de Castelló entre d’altres. Això comportarà unes despeses de calor i fred, de neteja, d’enllumenat, de manteniment, etc., molt superiors a les que correspondrien per l’activitat que l’hospital tindrà, i per tant del que cobrarà pels serveis que prestarà, a banda d’unes despeses d’amortització massa elevades per l’equilibri del seu compte d’explotació. 

Per entendre millor el disbarat constructiu que s’ha fet a Puigcerdà, només cal analitzar algunes dades de la memòria de l’Hospital de l’any2012:  Durant aquest any es van ocupar una mitjana 12,7 llits per una població que no arriba als 20.000 habitants. Si ara, incorporant el Capcir i la Cerdanya francesa s’arriba a una població de referència d’uns 32.000 habitants a tot estirar, considerant la mateixa freqüentació, s’utilitzarien uns 21 llits, i considerant una ocupació del 85%, vol dir que amb 24 llits es podria donar el servei. Se  n’han construït i equipat 56 quan amb els mateixos 30 llits que ara té l’hospital hauria estat més que suficient.  Segons aquesta memòria l’estada mitjana dels malalts en el centre és de 2,6 dies, el que dona idea de la complexitat dels malalts atesos. En total s’han donat 1725 altes hospitalàries a l’any 2012. 

La construcció s’ha finançat amb fons FEDER (18,6 milions d’€) i la resta, un 60% l’ha aportat la Generalitat de Catalunya, i el 40% restant l’aportarà l’estat francès que sembla que acabarà abonant-ho mitjançant el pagament de l’activitat que l’hospital faci pels súbdits francesos. En total la construcció de l’hospital beneficiarà a una mica més de 30.000 habitants, xifra que a l’hivern s’incrementa molt, sobretot els caps de setmana, com a  conseqüència de les estacions d’esquí que hi ha en aquests territoris. Durant l’estiu i en especial al mes d’agost la població de referència també s’incrementa a nivells similars als de l’hivern.

El Dr. Jordi Boix
Aquest projecte té dues persones que l’han  fet possible: d’una banda una idea inicial de Pasqual Maragall, i de l’altre una persona que l’ha lluitat cada dia, intentant superar totes les dificultats que el dia a dia l’hi ha anat posant pel davant. Em refereixo al gerent de l’antiga Fundació Hospital de Puigcerdà, el Dr. Jordi Boix. Ell ha estat qui a banda de dirigir el centre actual, s’ha ocupat des de l'any 2004, de les relacions amb els interlocutors francesos del territori amb  innumerables reunions de treball, de convèncer a alguns professionals francesos en principi contraris al projecte, s’ha ocupat de seguir les fases de pla funcional, avantprojecte i projecte executiu i la seva aprovació en el CatSalut, de la licitació i del seguiment de la construcció i equipament del nou edifici, etc. És cert que tot això ho ha fet amb el suport del Consorci de Salut i Social de Catalunya, però també és cert que sense la seva capacitat de lideratge aquella idea de Pasqual Maragall potser no s’hauria arribat a materialitzar mai.

Pel que sembla el nou hospital serà dirigit pel Dr. Victorià Peralta, mentre que el Dr. Jordi Boix continuarà com a màxim responsable de la Fundació actual que a partir d’abril gestionarà el sociosanitari, l’assistència primària i altres prestacions socials de la Cerdanya catalana amb el suport del Consorci.


A vegades costa entendre la lògica de determinades decisions, i encara costa més deslligar-les del “clientelisme” polític.